Palau del duc de Sessa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Palau del duc de Sessa
Palau Sessa-Larrard, Ample 28.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Josep Rivas i Margarit
Característiques
Estil arquitectònic Academicisme, barroc
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització C/ Ample, 28 - c/ Mercè, 15 - c/ Plata, 2. Barcelona
 41° 22′ 50″ N, 2° 10′ 48″ E / 41.380519°N,2.180101°E / 41.380519; 2.180101Coord.: 41° 22′ 50″ N, 2° 10′ 48″ E / 41.380519°N,2.180101°E / 41.380519; 2.180101
BCIL
Identificador IPAC: 40289
Modifica les dades a Wikidata

El Palau del duc de Sessa és un palau academicista i barroc del municipi de Barcelona protegit com a bé cultural d'interès local. Ubicat al districte de Ciutat Vella, el Palau Sessa o Larrard es troba en l'extrem nord-est de l'illa de cases delimitada pels Carrers Ample, de la Plata, de la Mercè i de Simó Oller. Disposa de tres façanes afrontades als tres primers carrers, i fa mitgera amb la parcel·la veïna. L'accés principal es produeix des del carrer Ample.[1]

Descripció[modifica]

De planta rectangular, l'estructura en alçat de la casa comprèn part de soterrani, planta baixa, entresòl, dos pisos i terrat, per bé que una part del pis principal disposa d'una planta intermèdia producte de reformes modernes. En el terrat es localitza una torratxa amb mirador que supera tres plantes d'alçada. L'accés principal dóna pas a una àmplia zona de vestíbul i a un pati central quadrangular d'àmplies dimensions en el qual sorgeix l'escala noble d'accés a la planta principal o primera.[1]

Les tres façanes de la casa estructuren les seves obertures en eixos verticals de ritme regular: portals a planta baixa, balcons ampitats a l'entresòl i balcons en voladís a primera i segona planta. Els murs de la façana principal estan revestits amb un aplacat de pedra de Montjuïc simulant un aparell regular que, entre els eixos d'obertures, es presenta encoixinat, formant pilastres. Pel que fa a les façanes del carrer de la Plata i de la Mercè, l'aplacat de pedra només arriba al nivell de l'entresòl, mentre els nivells superiors oculten els murs de maó rere un arrebossat de morter. Els emmarcaments i les llosanes dels balcons són fets de pedra, mentre que les baranes, profusament decorades, són de ferro forjat i fos. Llindes, muntants i ampits de portes i finestres sobresurten de la línia de façana per mitjà d'una motllura simple, excepte en el balcó central sobre el Carrer Ample, profusament decorat amb elements florals. El portal principal, fou obra de Joan Soler i Faneca i substitueix un projecte anterior encarregat a Jospe Gaig. Està emmarcat per dues columnes estriades i pilastres d'ordre compost sobre les quals reposa un entaulament decorat amb relleus vegetals que suporta la llosana del balcó. L'antic escut dels Sessa fou arrencat.[1]

Corona l'edifici una cornisa que conté ulls de bou el·líptics i mascarons de desguàs. Aquests elements formaven part d'una coberta de vessants primigènia i, en ser aquesta substituïda per un terrat de solera després de la Guerra Civil, perderen la seva funció de ventilació i desguàs.[1]

En relació als elements mobles que conformen l'interior destaca la fusteria que conforma el portal principal, els balcons i llurs porticons. Decorats amb florons i motllures corbes d'estil rocalla, aquesta fusteria podria datar del mateix segle XVIII.[1]

El pati central, al voltant del qual es vertebren les estances de la casa, presenta els murs revestits de pedra, i tant el vestíbul d'accés com l'escala principal es cobreixen amb voltes de mocador fetes de maó de pla. Els pilars que sostenen els arcs carpanells que obren cada tram són de pedra i presenten un ordre proper al dòric. En els murs s'hi practicaren obertures el·líptiques que proporcionen llum i ventilació a les estances de la planta baixa i l'entresòl. Destaca la barana de ferro forjat i fos que recorre l'escala principal amb una profusa ornamentació a base de volutes. Culminant el tram final de l'escala hi ha el portal d'accés a la planta noble, flanquejat per pilastres estriades d'ordre compost i coronat per un entaulament amb decoracions vegetals que sosté l'escut dels Llarrard.[1]

Història[modifica]

Encara que no es conserven en alçat restes arquitectòniques anteriors al s. XVIII, la parcel·la que ocupa la casa fou resultat de la unió, en el s. XVI, del Palau de l'Arquebisbe de Tarragona i la casa d'un tal Guillem Dala, ambdós immobles adquirits per Ramon de Cardona. La casa dels Cardona, que acollí la visita del rei Felip II, anà a parar a mans de la família Fernández de Córdova, ducs de Sessa, que en residir a la cort de Madrid, abandonaren la casa, que arribà a finals del s. XVIII en estat de ruïna total. Entre 1772 i 1778 s'edificà de nova planta la residència del Virrei de Catalunya i Duc de Sessa, a càrrec dels arquitectes Josep Rivas i Margarit i Josep Gaig i el constructor i fuster Pedro Armet. Només sis anys després de la fi de les obres, l'any 1784, el Duc de Sessa llogà la seva casa a "Rentas del Tabaco", el monopoli fiscal tabaquer que tants ingressos reportà a l'Estat i la Corona.[1]

L'any 1799 el casal fou adquirit per Joan de Larrard, cònsol de Dinamarca i banquer benestant. Amb el canvi de propietat, l'estructura de l'edifici patí importants modificacions: la supressió de l'escut heràldic dels Sessa que coronava el portal principal, l'enderroc parcial de la torre del terrat i la substitució dels arcs i cobertes de l'escala principal. A més, l'inventari realitzat amb motiu del lloguer de l'edifici a "Rentas de Tabaco" revela que gran part dels elements decoratius originals (pintures, tapissos, llums, mobiliari, etc.) foren retirats pel mateix propietari. Per aquesta raó, en el decurs de la primera meitat del s. XIX es procedí a una nova decoració pictòrica de murs i sostres a càrrec de Nicolau Planella i Joan Parés, cobrint i/o fent desaparèixer les pintures originals, d'artistes com Francesc i Manuel Tramulles i Josep Amadeu. Aquestes decoracions vuitcentistes, realitzades sobre tela i cartró, es localitzen principalment en tres grans estances de la planta noble alineades al Carrer Ample. Efectivament, cales efectuades en murs i sostres demostren la presència de diverses capes de pintura, encara pendents d'estudi.[1]

En època dels Llarrard s'esculpí el seu escut heràldic situat al portal d'accés a la planta principal i es procedí a la construcció d'una nova escala vers el segon pis i un celobert a la zona sud-est per il·luminar i ventilar les cuines. Mentre la majoria de forjats (de biga de fusta i revoltó) es mantenen d'origen, els terres, de mosaic hidràulic, daten de la segona meitat del s. XIX, com els falsos sostres i envans que subdivideixen els antics salons de les plantes principal i segona, desvirtuant-ne l'estructura original. L'any 1893 la família Larrard va llogar la casa a l'Escola Pia Calassanç, que va efectuar a mitjans del s. XX nombroses reformes que contribuïren a transformar, encara més, la imatge i el funcionament originals de l'edifici. La Casa dels Larrard resta deshabitada des dels primers anys del s. XXI, quan l'Escola Pia abandonà l'edifici.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Palau del duc de Sessa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del duc de Sessa Modifica l'enllaç a Wikidata