Palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia
Palau de Victòria Eugènia (Barcelona) - 1.jpg
Palaus de l'Art Modern i de l'Arquitectura
Dades bàsiques
Tipus Palaus
Arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Construït 1918-1923
Característiques
Estil Eclèctic
Superfície 14000 m² cadascú
Patrimoni Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb els codis 08019/1753 i 08019/1754.
Ubicació
País Espanya
Regió/prov. Catalunya
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Plaça de Josep Puig i Cadafalch 1-3 i 4-5, plaça de Carles Buïgas 1-3 i 4-6, plaça de les Cascades 1 i 2, carrer de la Guàrdia Urbana 6-8
Activitat
Activitat principal Mostres i exposicions
Propietari Fira de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Els palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia es troben a la plaça de Josep Puig i Cadafalch, al districte de Sants-Montjuïc, Barcelona. Es troben dins del recinte firal de Montjuïc, al peu del palau Nacional. Obra de Josep Puig i Cadafalch, van ser construïts entre 1918 i 1923 amb vista a la celebració de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Van ser nomenats en honor d'Alfons XIII i Victòria Eugènia de Battenberg, els reis d'Espanya aleshores.

Els dos palaus estan inscrits com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb els codis 08019/1753[1] i 08019/1754.[2]

Història i descripció[modifica | modifica el codi]

Projecte d'urbanització de Montjuïc de Puig i Cadafalch (1917). Al centre, els dos palaus.

L'Exposició Internacional va tenir lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930. Es va situar en la muntanya de Montjuïc, en una superfície de 116 ha, i va tenir un cost de 180 milions de pessetes.[3] Dedicada a la indústria, els esports i l'art, pretenia donar a conèixer els nous avenços tecnològics i projectar la imatge de la indústria catalana en l'exterior. L'Exposició va suposar un gran desenvolupament urbanístic per a Barcelona, així com un banc de proves per a la consolidació del noucentisme, un nou estil arquitectònic d'arrel classicista que va substituir al modernisme preponderant a Catalunya durant la transició de segle.[4]

La idea va començar a gestar-se el 1905, promoguda per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, però la lentitud dels preparatius va portar a fixar la data el 1917; malgrat tot, per llavors es va retardar novament a causa de la Primera Guerra Mundial. Les obres es van retardar diversos anys, fins que van ser finalitzades el 1923; no obstant això, la instauració aquell any de la dictadura de Primo de Rivera va postergar la celebració de l'esdeveniment, que finalment es va produir el 1929, coincidint amb l'Exposició Iberoamericana de Sevilla.[5]

Vista aèria dels palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia (1925).

El recinte de l'Exposició es va construir segons el projecte de Puig i Cadafalch: el conjunt començava en la plaça d'Espanya, passant per l'avinguda d'Amèrica (actual avinguda de la Reina Maria Cristina), on se situaven els grans edificis de l'Exposició, fins al peu de la muntanya, on es va situar la Font Màgica, flanquejada pels palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia; d'aquí partia una escalinata que conduïa al palau Nacional, l'obra més monumental de l'Exposició. Enfront dels palaus es van construir quatre columnes d'ordre jònic que simbolitzaven la senyera catalana, obra de Puig i Cadafalch, però el dictador Primo de Rivera les va manar enderrocar; van ser restaurades el 2011.[6] Al seu lloc es va col·locar la Font Màgica, obra de Carles Buïgas, que va sorprendre al públic pel seu fantàstic joc de llums i brolladors d'aigua; encara avui és una obra emblemàtica de la capital catalana, on solen celebrar-se espectacles piromusicals.[7]

Els palaus van ser dissenyats per Puig i Cadafalch el 1916, tot i que les obres no van començar fins al 1918, i van ser acabades el 1923. Van ser els primers edificis de l'Exposició a construir-se, i ja el 1923 van acollir una Exposició del Moble i la Decoració interior, com a assaig inicial del posterior esdeveniment.[8] Estan situats en una plaça anomenada per aquell temps de les Belles Arts, posteriorment dels Reis, del Marquès de Foronda i, actualment, de Josep Puig i Cadafalch, en honor a l'arquitecte que els va construir. Inicialment van ser anomenats palaus de l'Art Modern i de l'Arquitectura, tot i que el 1926 se'ls va nomenar en honor als reis.[9] Durant l'Exposició, el palau d'Alfons XIII es va dedicar a la Construcció, mentre que al de Victòria Eugènia es van situar les representacions de països que no comptaven amb pavelló propi.[10]

Palau d'Alfons XIII.

Es tracta de dos edificis bessons, situats simètricament a cada costat de la plaça, en un terreny en desnivell. La part posterior sobresurt una mica de la frontal, fent una forma de L, amb el que provoca un lleuger estrenyiment de la plaça, just on comença l'escalinata d'accés al palau Nacional.[9] Amb una superfície de 14000 m² cadascun, estan formats per dues naus adossades, de planta rectangular, formada per mòduls quadrangulars disposats a manera de reticle.[11] A l'interior, el desnivell del terreny està salvat per trams d'escala. La coberta està sostinguda per columnes, i presenta una sèrie de claraboies que permet a l'interior una llum zenital.[12] No obstant això, és en la coberta on els dos edificis presenten singulars diferències: el d'Alfons XIII té teulades a dues aigües, mentre que el de Victòria Eugènia presenta una sèrie de cossos rectangulars de rematada piramidal.[13] D'altra banda, cada palau compta amb un soterrani de 4800 m² destinat a magatzem.[10]

Les façanes estan inspirades en el barroc català, amb portals excel·lents en forma de marquesina i un conjunt de quatre torres per edifici, de cos quadrangular i part superior formada per quatre columnes amb balustrada i rematada per uns pinacles de forma piramidal.[13] Puig i Cadafalch es va inspirar en el Pont del Real de València per a les torres, i en la façana de l'església barroca de Caldes de Montbui per als portals.[14] La decoració de l'exterior està formada per esgrafiats en els murs, que representa columnes salomòniques i garlandes de motius vegetals, així com busts escultòrics de personatges clàssics.[15]

Passada l'Exposició, els dos palaus van passar a formar part de la Fira de Barcelona, dins de la qual estan designats com a pavellons 6 i 7. Malgrat tot, en el futur està prevista la seva reconversió en museus, dins de l'objectiu de convertir a Montjuïc en un gran complex museístic.[10]

Ús cultural[modifica | modifica el codi]

El juliol de 2017 es va fer públic que l'Ajuntament i Fira de Barcelona havien arribat a un acord per remodelar el Palau Victòria Eugènia, que estava cedit per a usos firals fins al 2025. Un acord que permet a la ciutat guanyar una superfície de 6.350 m2 que es destinarà a usos expositius mentre la resta del Palau està previst que mantingui la seva funció firal. Gràcies a aquesta decisió, el Palau Victòria Eugènia acollirà grans exposicions i permetrà que la ciutat tingui una major presència en els circuits internacionals de grans esdeveniments expositius. Es preveu que el mes de setembre, l'Ajuntament i Fira de Barcelona signaran un conveni mitjançant el qual s'establirà la cessió i l'ús compartit dels espais. L'Institut de Cultura transferirà 2,5 milions d'euros a la Fira, els quals es destinaran a les obres d'adequació del recinte. La vigència d'aquest conveni serà de 4 anys i es podrà prorrogar 4 anys més.[16]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Palau d'Alfons XIII». [Consulta: 2 novembre 2015].
  2. «Palau de Victòria Eugènia». [Consulta: 2 novembre 2015].
  3. DDAA, 2006, p. 234-235.
  4. Roig, 1995, p. 190.
  5. Grandas, 1988, p. 31.
  6. «Barcelona restitueix oficialment les quatre columnes de Montjuïc». [Consulta: 27 febrer 2011].
  7. Grandas, 1988, p. 99-101.
  8. Grandas, 1988, p. 132-133.
  9. 9,0 9,1 Grandas 1988, p. 133.
  10. 10,0 10,1 10,2 Jaume Fabre i Albert Costa. «Palaus Victòria Eugènia i Alfons XIII». [Consulta: 4 novembre 2015].
  11. Grandas, 1988, p. 133-134.
  12. Gausa; Cervelló; Pla, 2002, p. G7.
  13. 13,0 13,1 Grandas 1988, p. 134.
  14. Barral i Altet et al., Jornet, p. 210.
  15. Grandas, 1988, p. 135.
  16. «Barcelona guanya 6.350 m2 d’espai cultural | Premsa Institut de Cultura de Barcelona - ICUB». [Consulta: 1 agost 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barral i Altet, Xavier; Beseran, Pere; Canalda, Sílvia; Guardià, Marta; Jornet, Núria. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1. 
  • DDAA. Enciclopèdia de Barcelona 2. Ciutat Vella / Govern Militar. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 84-412-1396-8. 
  • Gausa, Manuel; Cervelló, Marta; Pla, Maurici. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002. Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3. 
  • Grandas, M. Carmen. L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Sant Cugat del Vallès: Els llibres de la frontera, 1988. ISBN 84-85709-68-3. 
  • Roig, Josep L. Historia de Barcelona. Barcelona: Primera Plana S.A., 1995. ISBN 84-8130-039-X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau d'Alfons XIII
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de Victòria Eugènia