Palazzo dell'Ambrosiana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palazzo i conjunt d'edificis  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca italiana | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Milà (Itàlia) | |||
| Lloc | Piazza Pio Xi, 2 | |||
| ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
El Palazzo dell'Ambrosiana és un palau de Milà construït al segle xvii, parcialment modificat al segle xix i el 1932. Històricament pertanyent al barri de Porta Ticinese, el palau té dues entrades: l'actual a Piazza Pio XI núm. 2, antiga Piazzetta della Rosa, i la històrica Piazza San Sepolcro. Alberga la Pinacoteca Ambrosiana i la Biblioteca Ambrosiana i la Chiesa di San Sepolcro.[1]
Història
[modifica]El palau va ser encarregat a principis del segle xvii per acollir el nou complex cultural que el cardenal Federico Borromeo havia dissenyat per a la ciutat de Milà, que hauria inclòs una galeria d'art, una biblioteca i una acadèmia de pintura. La primera pedra de l'edifici, conservada a l'entrada del palau, va ser col·locada pel mateix Borromeu el 30 d'agost de 1609. Els objectius eren diversos: en primer lloc, el cardenal volia dotar la ciutat d'una vàlida escola artística davant del desinterès dels governants espanyols; a més, amb el control de l'art de la ciutat, el cardenal pretenia combatre a través seu l'«heretgia protestant», segons els dictats de la Contrareforma.[2]
El projecte sol atribuir-se a Lelio Buzzi, que va iniciar la construcció l'any 1603. encara que el projecte i les obres relacionades van passar a mans de Fabio Mangone i Alessandro Tesaure. El projecte s'atribueix de vegades, a Francesco Maria Richini, del qual es conserven dos dibuixos signats per al palau. El 1609, un cop acabat el palau, es va inaugurar la Biblioteca Ambrosiana, una de les primeres biblioteques obertes al públic al món.
El palau va patir diverses intervencions i ampliacions entre 1829 i 1836 per part de Giacomo Moraglia, qui entre altres coses, un pati interior. En 1928 l'Ambrosiana va prendre possessió de l'Església de Sant Sepolcro i dels edificis annexos a ella que, per decisió del prefecte Giovanni Galbiati, van ser recuperats entre 1928 i 1931 gràcies a l'obra dels arquitectes Alessandro Minali i Ambrogio Annoni : entre els nous locals el més destacat inclou la Font Giannino Castiglioni[3] i la Sala della Colonne són un espai elaborat, enriquit amb mosaics i escultures d'estil romà.
Arquitectura
[modifica]El palau té dues entrades principals. El primer en ordre cronològic va ser el de la Piazza Sant Sepolcro: sembla un pronaos de formes clàssiques, marcat per quatre Pilastres d'Ordre dòric rematades per un Timpà amb l'escut de la família Borromeo al seu interior, amb formes de l'estil Barroc sostingudes per querubins ; a l'arquitrau hi ha el rètol BIBLIOTHECA AMBROSIANA. Al costat del pronaos hi ha una estàtua de pedra de Federico Borromeo. Al segle xx van ser necessàries ampliacions per albergar les noves col·leccions adquirides per la pinacoteca: nova façana de la Piazza i dues ordres de finestres amb timpans.[4]
Biblioteca
[modifica]
La mundialment famosa Biblioteca Ambrosiana ocupa la planta baixa del palau i conté més de 400 000 volums, 30 000 manuscrits i 2500 llibres impresos antics. Entre aquests, hi ha una Ilíada il·lustrada, obres de Plaute, Ciceró i Virgili escrites en pergamí, una Bíblia gòtica, el famós Còdex Atlàntic de Leonardo da Vinci, així com còdexs àrabs, hebreus i altres còdexs orientals. Les cartes de Lucrècia Borja,[5] que s'exhibeixen juntament amb un floc de cabells de la seva autora, són molt valuoses. Entre els manuscrit antics, cal esmentar una Divina Comèdia del 1353.[6] El primer exemplar de la carta de Colom en castellà va ser descobert a la Biblioteca Ambrosiana el 1856.[7] La importància d'aquest exemplar, imprès en castellà, sense data ni nom d'impressor, rau en el fet que, després de la seva publicació en transcripció (1863) i facsímil (1866), esdevingué el principal text conegut de la versió. Aquest fet va establir una fita el 1856 amb la Biblioteca Ambrosiana com un punt d'inflexió a la historiografia colombina fins que Maisonneuve va trobar el 1895 l'edició de Barcelona impresa per Pere Posa.[8][9]
La col·lecció de mapes antics és notable. Pot destacar-se el mapa del Beatus (anomenat de Milà o d'Oña).[10]
Pinacoteca
[modifica]La famosa Pinacoteca Ambrosiana ocupa les sales superiors del palau. La col·lecció es basa en pintures recollides pel cardenal Federico Borromeo. Alguns dels aspectes més destacats de la col·lecció són: Natura morta amb cistella (Caravaggio), Adoració dels Reis Mags (Caravaggio), Retrat d'una noble dama (Leonardo da Vinci), Retrat del músic Gaffurio (Ambrogio de Predis), Madonna di San Michele (Bramantino), Maria Magdalena (Ticià), Retrat d'un bisbe (Tiepolo), La Verge amb el Nen (Botticelli).[11]
Chiesa di San Sepolcro
[modifica]El 1040, Benedetto Rozona va construir la primera església dedicada a la Santíssima Trinitat al lloc de la Chiesa di San Sepolcro. Va ser reconstruïda el 1100 en memòria de la participació de molts milanesos, incloent el bisbe Anselmo, a la Primera Croada. Va ser llavors quan l'església va rebre el seu nom actual (Església del Sant Sepulcre). Al segle XIV va seguir una altra reconstrucció completa, durant la qual es van afegir dues naus laterals. Va ser remodelada diverses vegades al llarg dels segles, però com a resultat de la reconstrucció duta a terme als darrers anys del segle XIX, l'església va tornar a l'estil romànic llombard amb les seves dues torres quadrades. L'interior de l'església, però, conté molts elements barrocs. Són característics els dos grups de terracota de colors col·locats a les capelles dels dos extrems del transsepte. L'altar major, fet de marbre blanc i negre, data del segle XVIII. La cripta data del segle XI i està dividida en cinc naus per columnes esveltes. Davant de l'absis hi ha un sarcòfag del segle XIV que conté relíquies de Terra Santa, al costat del qual hi ha una estàtua de terracota de Sant Carles Borromeu.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «complesso, Piazza Pio XI 2» (en italià). Milano (MI) – Architetture – Lombardia Beni Culturali. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ «complesso, Piazza Pio XI 2» (en italià). Milano (MI) – Architetture – Lombardia Beni Culturali. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ «Giannino Castiglioni» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 23 24 abril 2017].
- ↑ «Palacio Ambrosiana» (en italiano). Arxivat de l'original el 27 de diciembre de 2024. [Consulta: 27 diciembre 2024].
- ↑ Bradford, Sarah. Lucrezia Borgia. La storia vera (en italià), 2006. ISBN 88-04-55627-7.
- ↑ «Sito web ufficiale» (en italià). Veneranda Biblioteca Ambrosiana, 04-11-2025. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ La lletra catalanoalemanya de Colom, 2018, p. 26. ISBN 978-84-949412-3-8.
- ↑ A Carta de Colombo (La Carta de Colón) (en castellà). facediciones.es. ISBN 978-84-9986-076-3.
- ↑ La Lettera di Colombo (La Carta de Colón) (en castellà). facediciones.es. ISBN 978-84-9986-217-0.
- ↑ «Oña-Milano». [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Agostini, Redazione De. «Ambrosiana, Pinacotèca- su Enciclopedia» (en italià). Sapere.it, 22-12-2022. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ «Chiesa di San Sepolcro» (en italian). Provincia di Milano – Settore Turismo. Arxivat de l'original el 4 March 2016. [Consulta: 16 març 2012].
Bibliografia
[modifica]- Blanchard, Paul. Blue Guide Northern Italy. Blue Guides Limited of London, 2005-06-28. ISBN 978-0-393-32730-4.
- Fajth, Tibor. Itália (en hongarès), 1980. ISBN 963-243-235-5.
- Mols, R. «Borromeo, Federigo». A: New Catholic Encyclopedia. 2. Detroit: Thomson Gale, 2003, p. 541–42.
Enllaços externs
[modifica]