Paleotropical
La regió paleotropical és una ecozona que comprèn les regions continentals tropicals del «Vell Món», Àfrica i Àsia. En queden excloses Austràlia, Amèrica i les illes de l'oceà Índic i Pacífic.
Pel nord limita amb la regió holàrtica, aproximadament al llarg del tròpic de Càncer. De vegades es considera que la regió paleotropical inclou les regions subtropicals del sud-oest d'Àfrica i Nova Zelanda i illes adjacents.[1]
Flora[modifica]
La flora paleotropical és rica i fortament diferenciada. El motiu és la distància considerable entre les masses de terra, les variades condicions climàtiques i la història complexa de la vegetació. Hi predominen famílies pantropicals, entr d'altres: Palmae, Moraceae, Euphorbiaceae, Rubiaceae, Mimosaceae, Cesalpiniaceae, Anonaceae, Myrtaceae, Melastomaceae, Acanthaceae, i Araceae. Famílies endèmiques són: Dipterocarpaceae, Pandanaceae, i Nepenthaceae, entre d'altres.
Les principals subdivisions dins la regió paleotropical estan caracteritzades predominantment pel desenvolupament de selves plujoses, sabanes i boscos caducifolis (les fulles cauen en l'estació seca). Un nivell especialment alt d'endemismes es troba en les subregions d'illes aïllades com Hawaii, Nova Caledònia i Madagascar
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Palaeotropical Region», The Free Dictionary
- H.J. Müller: Ökologie. 2a edició, Gustav Fischer, Jena 1991, pàgines 132 ss, ISBN 3-334-00398-1
- P. Sitte, E. W. Weiler, J. W. Kadereit, A. Bresinsky, C. Körner: Strasburger Lehrbuch der Botanik für Hochschulen. 35a edició, Spektrum Akademischer Verlag, Heidelberg 2002, pàgina 986, ISBN 3-8274-1010-X
- H. Walter, S.-W. Breckle: Ökologie der Erde. Volum 1: Grundlagen. 2a edició, Gustav Fischer, Stuttgart 1991, pàgina 11 ss., ISBN 3-437-20454-8
- Good, R. The Geography of the Flowering Plants, 2a edició, London-New York-Toronto, 1953.
- Diels, L., Pflanzengeographie, Berlín, G.J. Göschen, 1958 163 pàgines
- Schnell, Raymond. Introduction à la phytogéographie des pays tropicaux, vol. 1. París, Gauthier-Vilars, 1971, 378 pàgines.