Vés al contingut

Palio (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPalio
Fitxa
DireccióAlessandro Blasetti Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticAndrea Busiri-Vici Modifica el valor a Wikidata
GuióAlessandro Blasetti Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFelice Lattuada Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAnchise Brizzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeIgnazio Ferronetti Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCines Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1932 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0023315 TMDB: 161023 FilmAffinity: 989986 Modifica el valor a Wikidata

Palio és una pel·lícula italiana dirigida per Alessandro Blasetti el 1932 ambientada durant el Palio de Siena. A més d'alguns plans destacats del camp sienès i de la vida dels butteri, la pel·lícula destaca pel seu debut com a protagonista de l'actor Guido Celano, en la part del genet Zarre, juntament amb l'actriu Leda Gloria, també en la seva primera part important (la contradaiola Fiora).[1]

A la banda sonora de la pel·lícula hi ha la cançó Oh!... fa la donna, escrita per Herbert Jonas i Ennio Neri, i interpretada per Anacleto Rossi amb Los Hidalgos.[2]

Argument

[modifica]

El genet de la Lupa Zarre està enamorat d'una contradaiola, Fiora. Gelós després de veure-la cortejada pel Capitano de la Civetta, marxa a un cafè-concert. Aquí s'enamora de la cantant, Liliana, que després d'haver fet un acord amb el genet della Civetta, "Bachicche", acostuma a fer-li un parany a Zarre; visitant-la el vespre abans del Palio, després d'haver trencat la relació amb la Fiora, és víctima d'una emboscada i els cops rebuts sembla que li impedeixen poder participar en la cursa. Però l'endemà al vespre, escoltant el so de Sunto, la campana de la Torre del Mangia, Zarre corre cap a la Piazza del Campo i, tot i que malferit, corre cap a la Lupa guanyant el Palio. A l'alegria de la victòria se sumarà la d'haver tornat a trobar la Fiora.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Web de la pel·lícula
  2. Palio a Rivista Il Cinematografo

Bibliografia

[modifica]
  • Paola Micheli. Un Palio per il cinematografo. Edizioni Il Leccio, Siena, 1997. ISBN 9788886507226
  • Bondanella, Peter. A History of Italian Cinema. Bloomsbury Publishing, 2009.

Enllaços externs

[modifica]