Palmatòria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Palmatòria de llautó.

Una palmatòria és un canelobre curt que disposa d’una base ampla i una ansa de transport.[1][2]

Avantatges[modifica]

El conjunt palmatòria-ciri (o candela) fou durant segles una font de llum portàtil molt pràctica i usada. La base ampla de la palmatòria permetia una posició estacionaria molt estable. El mànec o ansa permetia un transport fàcil emprant una mà i, per tant, un ús com a llum portàtil. La base ampla recollia les gotes de cera o seu que degotaven del ciri.

Materials[modifica]

Les palmatòries ordinàries estaven fetes de metall. De llautó, llauna o peltre. També podien ser de terrissa, porcellana o fusta. Les palmatòries de luxe podien ser de vidre o cristall, d’argent, d’argent sobredaurat o d’or.

Documents[modifica]

Segons la crònica Le canarien l’illa de Gran Canària s’assembla a una palmatòria.

L’ús de les palmatòries és tan antic com el de les espelmes. Moltes narracions de fets reals o imaginaris inclouen descripcions de palmatòries. També són relativament freqüents les referències a personatges famosos emprant aquests fonts de llum en nits dramàtiques, en el decurs d’esdeveniments històrics destacats. Una petita mostra dels documents esmentats s’ofereix a continuació.

  • 1402. A la crònica Le Canarien es compara la forma de l’illa de Gran Canària amb una palmatòria.[3][4]
  • 1461. Inventari del príncep de Viana.[5]
    • Es descriu una palmatòria de cristall amb un mànec d'argent sobredaurat.
  • 1588. Assassinat del duc de Guisa.[6]
    • En la crònica de referència es parla del rei de França amb una palmatòria participant en els esdeveniments preparatoris de l'assassinat.
  • 1848. Fugida de Roma del papa Pius IX, de nit i emprant una palmatòria.[7]

Referències[modifica]

  1. DCVB: Palmatòria.
  2. Pedro Labernia y Esteller. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Espasa Germans, 1864, p. 263–. 
  3. Jean de Béthencourt. The Canarian, or, book of the conquest and conversion of the Canarians in the year 1402. Hakluyt Society, 1872, p. 130–. 
  4. Juan Tous Meliá. Gran Canaria a través de la Cartografía [1507 - 1899]: Atlas Histórico-Geográfico de la Isla. Juan Tous Meliá, 25 juliol 2014, p. 15–. ISBN 978-84-617-1056-0. 
  5. Archivo de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: documentos relativos a aquellos sucesos. Levantamiento y guerra de Cataluña en tiempo de Don Juan II. Tomos 14 al 26. En la Imprenta del Archivo, 1864, p. 135–. 
  6. François-René vicomte de Chateaubriand. Estudios históricos. Mellado editor, 1850, p. 610–. 
  7. José Muñoz Maldonado. La Revolucion de Roma: historia del poder temporal de Pio IX. Establ. Tip. de Mellado, 1849, p. 169–.