Palmecos

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Els palmecos han estat descrits con l'expressió física d'un mitja de comunicació no convencional, que es va desenvolupar al llarg de l'època medieval als voltants de la ciutat d'Alcoi.

La modulació tonal mitjancant l'ús de l'orifici bucal com a caixa de ressonància, alhora d'un palmeig proper al mateix orifici bucal, ha estat denominada com a palmecos pels habitants de la comarca. Aquest llenguatge no convencional tindria similituds amb altres llenguatges que es donen en regions geogràficament semblants a la Alcoiana, com podria ser el "Silvo" (llenguatge que utilitzen els xiulits com a manera de comunicar-se, emprat a la escarpada illa canària de La Gomera).

Una de les teories sobre l'origen dels palmecos es basa en el terreny accidentat d'Alcoi, on les diferents tonalitats i cops de "veu" produïts pels palmecos, hagueren estat claus per a salvar les distàncies que s'interposen entre els diferents nuclis poblacionals, i dels nombrosos barrancs que els separen.

Actualment, s'està treballant a la localitat d'Alcoi per a la promoció i recuperació d'aquest llenguatge, que si bé fou clau durant l'època de dictadura franquista com a llenguatge de resistència i de secretisme, després de la transició ha anant perdent-se entre els habitants de la regió.

L'Associació per la Recuperació dels Palmecos (ARP), de nova creació, intenta promoure la recuperació del ús d'aquest llenguatge i les seues activitats. Promou cursos formatius, tallers divulgatius i fins i tot investigació i recerca acadèmica sobre l'origen antropològic d'aquesta expressió lingüística. Actualment s'està treballant conjuntament amb la Universitat de València en la recopilació de tota mena de documents que acrediten la importància dels palmecos en la història d'Alcoi.