Palmira Jaquetti i Isant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPalmira Jaquetti i Isant
Biografia
Naixement21 setembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1963 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Alt Penedès (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident d'automòbil
Activitat
OcupacióPoeta, empresària, compositora, musicòloga, etnòloga i escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesIgnasi Jaquetti i Sardà i Maria Isant i Torra

Palmira Jaquetti i Isant (Barcelona, 21 de setembre de 1895 - els Monjos, Alt Penedès, 8 de maig de 1963) fou una poetessa, folklorista, compositora i traductora catalana coneguda, entre altres coses, per la seva participació a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, així com el seu llibre de poesies L'estel dins la llar.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Palmira Jaquetti, filla d'Ignasi Jaquetti i Sardà (o Cerdà, ca.1860-1924), de La Seu d'Urgell, i de Maria Isant i Torra, de Vilanova de l'Aguda, va néixer a Barcelona al 1895.[4][5][6]

Es va llicenciar en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i va ocupar una càtedra de literatura francesa primer a l'Institut de Reus i després a l'Institut Montserrat de Barcelona. A més, va estudiar música al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Degut a aquesta formació tant en l'àmbit literari com en el musical, aviat va mostrar un gran interès en la cançó popular, que l'acompanyaria durant tota la vida.[1][7][8]

L'any 1927 es va casar amb el pintor belga Enric d'Aoust, però el matrimoni es va rompre al 1940, quan d'Aoust es va exiliar poc després de la Guerra Civil i amb l'inici de la malaltia de Palmira.[1]

Al 1938 va publicar L'estel dins la llar, un llibre de poesies escrit en plena Guerra Civil espanyola, on Jaquetti manifesta l'angoixa per la guerra. Aquest llibre es va llançar com a part de la col·lecció poètica del grup literari L'Oasi i, tot i publicar-se'n el doble de còpies que en les tirades habituals de la col·lecció, el mateix dia de la publicació es van exhaurir tots els exemplars. Posteriorment, els músics Pau Casals i Baltasar Samper van musicar alguns dels poemes de L'estel dins la llar, però aquestes cançons mai no es van arribar a estrenar.[1][8]

També va traduir algunes narracions del poeta francès Gérard de Nerval.[2]

Al 1955 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals amb el poema Elegies de la Solitud.[1]

Palmira Jaquetti va morir el 8 de maig de 1963, arran d'un accident d'automòbil a l'Alt Penedès.[9]

Palmira Jaquetti a l'Obra del Cançoner[modifica]

Palmira Jaquetti va ser de les poques dones que van treballar de manera activa a les tasques de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, portant la direcció del treball de camp en totes les missions que va dur a terme. De fet, les altres dues dones que figuren a l'Obra del Cançoner són Maria Carbó i Mercè Porta, les quals van participar amb ella en diverses missions.[10]

Entre 1921 i 1940, va dur a terme diverses missions de recollida de cançons populars per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, creant en total més de 10.000 fitxes, la majoria a la Vall d'Aran, a Andorra i a la Seu d'Urgell.[1] De les seixanta-sis missions de l'Obra, Jaquetti en va realitzar catorze, dotze de les quals compten amb memòries de recerca, on l'autora narra les seves experiències en la recollida de cançons.[7][11] Generalment, les missions les duia a terme en parella: amb el seu marit Enric d'Aoust, amb Maria Carbó i amb Mercè Porta, però estava tan implicada amb la tasca que, un cop interrompuda l'Obra del Cançoner a causa de la guerra, va continuar treballant ella sola sense subvencions.[12]

Durant les missions, especialment les que va fer amb altres dones, es va trobar amb la dificultat afegida del gènere. Aquest fet es veu clarament reflectit en les seves memòries de missions, on explica com el fet que persones forasteres s'interessessin per la cultura tradicional i antiga dels pobles s'ajuntava amb el fet que aquestes persones forasteres fossin dones, joves i soles i tot plegat resultava incomprensible per a la gent dels pobles, que no entenia com estudiosos de la capital es podien interessar per cançons de pobles remots. Per aquesta raó, tot sovint els habitants dels pobles que visitava no es creien les finalitats de les missions, i qüestionaven constantment la seva feina i els seus interessos perquè no comprenien la importància que hi donaven.[12]

A l'hora de realitzar el treball de camp, Jaquetti va veure la necessitat de ser més exhaustiva que el que li exigien des de l'Obra del Cançoner. Gràcies a aquesta implicació, a l'actualitat comptem amb una gran quantitat d'informació que no tendriem en cas contrari. De fet, les seves memòries de missions són probablement les més destacades de totes, ja que descriu de manera molt detallada el context i els llocs que visita per a les recollides de cançons, descrivint fins i tot la gent i els paisatges que es trobava. Jaquetti no veia les missions com un simple treball científic, sinó també com a un espai íntim on contar les seves vivències i experiències de forma literària. La gran descripció en les memòries ens ajuda a veure clarament com va anar perfeccionant la seva metodologia segons les seves vivències en cada una de les seves missions.[12][13]

Actualment les memòries de Jaquetti no són tan sols una gran font d'informació del context en què es cantaven i transmetien moltes cançons populars, sinó que també ens descriu com era en el passat la cultura de cada un dels pobles que va visitar durant les missions.[12]

Any Palmira Jaquetti[modifica]

El 2 de març de 2020 la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga, va inaugurar l'Any Palmira Jaquetti, impulsat pel Departament de Cultura en el 125è aniversari del seu naixement. La intenció d'aquest moviment és reivindicar la gran importància que va tenir l'autora, entre altres coses, pel seu paper dins l'Obra del Cançoner.

Una de les tasques previstes per l'Any Palmira Jaquetti és la publicació d'alguns dels deu llibres de poemes inèdits que actualment en tenim.[14]

Documents a l'actualitat[modifica]

Actualment, es conserven una gran quantitat de documents i obres de Palmira Jaquetti al seu fons a la Biblioteca de Catalunya. Respecte als seus treballs a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, alguns d'ells es troben publicats, i altres formen part de l'inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner, que actualment es troba a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat. Tots aquests documents es poden consultar a les sales de consulta de les respectives entitats.[15][16]

Obra[modifica]

  • Obra del Cançoner Popular de Catalunya, materials volum VII. Memòries de missions de recerca per Plamira Jaquetti, Baltasar Samper, Ramón Morey, Enric d’Aoust. A cura de Josep Massot i Muntaner (1937).
  • L'Estel dins la Llar (1938).
  • Mis canciones navideñas (1943).
  • Trenta cançons nadalenques per a cant i piano. (1952).
  • Cançons de caramelles per a cor d’homes, quartet vocal o cor mixte a dues, tres o quatre veus. (1953).
  • Selección de canciones navideñas originales y populares. (1954-55).
  • Poema de Santa Llúcia (1961).[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Palmira Jaquetti i Isant». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. 2,0 2,1 Corbera, Amadeu «[http://dx.doi.org/10.17613/rvex-x014 Dues dones recol·lectores de cançons: la relació entre Maria Antònia Salvà i Palmira Jaquetti]». Hummanities Commons, 2020, pàg. 17-28.
  3. «Palmira Jaquetti i Isant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].
  4. Llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1895, número de registre 5395.
  5. «Obituaris». La Veu de Catalunya, 29-03-1924, pàg. 1.
  6. «Biografia de Palmira Jaquetti». Generalitat de Catalunya. Any Palmira Jaquetti. [Consulta: 6 març 2020].
  7. 7,0 7,1 «Descobrir Palmira Jaquetti» (en català). La lectora, 19-11-2019. [Consulta: 8 juliol 2020].
  8. 8,0 8,1 Corbera Jaume, Amadeu «Cercadores i creadores: música, poesia i cançons de Maria Antònia Salvà i Palmira Jaquetti». ResearchGate.
  9. «Fallece en accidente la poetisa Palmira Jaquetti». La Vanguardia, 10-05-1963, pàg. 30.
  10. Roma, Josefina «La dona en les cançons tradicionals a la Ribagorça». Ripacurtia, 2005, pàg. 85-108.
  11. Llengua & literatura: revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 560. 
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Roma, Josefina «La descoberta de la música tradicional del Pirineu. Palmira Jaquetti i l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2012, pàg. 231-237.
  13. Subirats, M. Angels «Palmira Jaquetti». Revista d'etnologia de Catalunya, 2002, pàg. 168.
  14. «Poeta, pedagoga i compositora» (en català). El punt avui, 03-03-2020. [Consulta: 8 juliol 2020].
  15. «Fons Palmira Jaquetti Secció de Música Biblioteca de Catalunya» (en català), Agost 2010. [Consulta: 9 juliol 2020].
  16. «Inventari de l'arxiu del Cançoner Popular» (en català). [Consulta: 9 juliol 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]