Palomida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPalomida
Lichia amia Modifica el valor a Wikidata
Lichia amia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN198642 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaCarangidae
GènereLichia
EspècieLichia amia Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Caesiomorus amia (Linnaeus, 1758)
  • Campogramma vadigo (Lacepède, 1801)
  • Caranx amia (Linnaeus, 1758)
  • Centronotus vadigo (Lacepède, 1801)
  • Hypacantus amia (Linnaeus, 1758)
  • Porthmeus argenteus (Valenciennes, 1833)
  • Scomber amia (Linnaeus, 1758)
  • Scomber flexuosus (Lichtenstein, 1823)[1]

La palomida, colomida, colomina, palometó, palomina o sorell de penya (Lichia amia) és un peix teleosti de la família dels caràngids i de l'ordre dels perciformes.[2][3]

Particularitats[modifica]

Lichia amia és l'única espècie del gènere Lichia.[4]

Morfologia[modifica]

  • Pot arribar als 200 cm de llargària total i als 50 kg de pes.
  • El cos és ovalat i comprimit lateralment.
  • Presenta dues ondulacions a la línia lateral.
  • El cap és més llarg que alt.
  • La boca és obliqua i arriba fins a la part posterior dels ulls.
  • La mandíbula és bastant llarga.
  • Té dues aletes dorsals: la primera és reduïda i formada per 5 espines precedides per una altra dirigida cap endavant, mentre que la segona és simètrica a l'anal.
  • Els primers radis de la segona dorsal són els grossos, cap a la cua minva la mida.
  • L'anal és precedida per dues espines.
  • La caudal és molt escotada.
  • El dors és gris blavós, els costats són blaus i el ventre és blanc. Presenta unes taques negres a la dorsal, a l'anal i a les puntes de la caudal.[5][6]

Reproducció[modifica]

La reproducció té lloc a l'estiu a prop de la costa i els ous són pelàgics.[5]

Alimentació[modifica]

Menja peixos pelàgics i cefalòpodes. Els exemplars joves prefereixen els crustacis.[5]

Hàbitat[modifica]

És pelàgic migrador, més litoral a l'estiu que a l'hivern. Apareix a prop de puntes i illots sobre fons rocallosos, però també és freqüent a fons sorrencs.[7]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des del sud de la Mar Cantàbrica fins a Sud-àfrica, incloent-hi la Mar Mediterrània) i de l'Oceà Índic occidental (des de Sud-àfrica fins a Moçambic).[5]

Costums[modifica]

Els joves formen bancs més nombrosos que els adults, els quals se'ls veu sovint aïllats.[7]

Interès pesquer[modifica]

La pesca es realitza amb les mateixes arts que la pesca de la serviola. És un peix molt popular entre els pescadors esportius.[7]

Referències[modifica]

  1. MarineSpecies.org (anglès)
  2. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. ITIS
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 153.
  7. 7,0 7,1 7,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 153.

Bibliografia[modifica]

  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Smith-Vaniz, W.F., 1986. Carangidae. p. 815-844. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. vol. 2.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palomida