Palomida

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuPalomida
Lichia amia
Lichia amia.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 198642
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopterygii
OrdrePerciformes
FamíliaCarangidae
GènereLichia
EspècieLichia amia
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Caesiomorus amia (Linnaeus, 1758)
  • Campogramma vadigo (Lacepède, 1801)
  • Caranx amia (Linnaeus, 1758)
  • Centronotus vadigo (Lacepède, 1801)
  • Hypacantus amia (Linnaeus, 1758)
  • Porthmeus argenteus (Valenciennes, 1833)
  • Scomber amia (Linnaeus, 1758)
  • Scomber flexuosus (Lichtenstein, 1823)[1]
Modifica les dades a Wikidata

La palomida, colomida, colomina, palometó, palomina o sorell de penya (Lichia amia) és un peix teleosti de la família dels caràngids i de l'ordre dels perciformes.[2][3]

Particularitats[modifica]

Lichia amia és l'única espècie del gènere Lichia.[4]

Morfologia[modifica]

  • Pot arribar als 200 cm de llargària total i als 50 kg de pes.
  • El cos és ovalat i comprimit lateralment.
  • Presenta dues ondulacions a la línia lateral.
  • El cap és més llarg que alt.
  • La boca és obliqua i arriba fins a la part posterior dels ulls.
  • La mandíbula és bastant llarga.
  • Té dues aletes dorsals: la primera és reduïda i formada per 5 espines precedides per una altra dirigida cap endavant, mentre que la segona és simètrica a l'anal.
  • Els primers radis de la segona dorsal són els grossos, cap a la cua minva la mida.
  • L'anal és precedida per dues espines.
  • La caudal és molt escotada.
  • El dors és gris blavós, els costats són blaus i el ventre és blanc. Presenta unes taques negres a la dorsal, a l'anal i a les puntes de la caudal.[5][6]

Reproducció[modifica]

La reproducció té lloc a l'estiu a prop de la costa i els ous són pelàgics.[5]

Alimentació[modifica]

Menja peixos pelàgics i cefalòpodes. Els exemplars joves prefereixen els crustacis.[5]

Hàbitat[modifica]

És pelàgic migrador, més litoral a l'estiu que a l'hivern. Apareix a prop de puntes i illots sobre fons rocallosos, però també és freqüent a fons sorrencs.[7]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des del sud de la Mar Cantàbrica fins a Sud-àfrica, incloent-hi la Mar Mediterrània) i de l'Oceà Índic occidental (des de Sud-àfrica fins a Moçambic).[5]

Costums[modifica]

Els joves formen bancs més nombrosos que els adults, els quals se'ls veu sovint aïllats.[7]

Interès pesquer[modifica]

La pesca es realitza amb les mateixes arts que la pesca de la serviola. És un peix molt popular entre els pescadors esportius.[7]

Referències[modifica]

  1. MarineSpecies.org (anglès)
  2. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. ITIS
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 153.
  7. 7,0 7,1 7,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 153.

Bibliografia[modifica]

  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Smith-Vaniz, W.F., 1986. Carangidae. p. 815-844. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. vol. 2.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palomida Modifica l'enllaç a Wikidata