Pandèmia per coronavirus de 2020 a Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentPandèmia per coronavirus de 2020 a Catalunya
Tipusbrot epidèmic de COVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Part depandèmia de la COVID-19 a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Data25 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata –
LocalitzacióCatalunya Modifica el valor a Wikidata, Catalunya Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Alba Vergés i Bosch Modifica el valor a Wikidata
CausaCOVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Morts15.967 (a data de 1r desembre 2020) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Brot de la COVID-19 a la Conca d'Òdena el 2020
Etapa de la represa de Catalunya de 2020
Confinament del Segrià de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Format per
brot de la COVID-19 a la Conca d'Òdena el 2020
pandèmia de la COVID-19 a Girona Modifica el valor a Wikidata

L'arribada de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020 a Catalunya es va detectar el 25 de febrer de 2020, amb el cas d'una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona, que havia tornat recentment del nord d'Itàlia, on la malaltia de COVID-19 començava ja a fer molts estralls.[1]

El 6 de març es confirma l'existència d'una primera víctima mortal de la pandèmia, una dona de 87 anys amb patologia prèvia, a Catalunya.[2]

A partir del dia 12, la Conca d'Òdena, i més particularment Igualada, es trobà impactada molt durament per l'epidèmia. L'endemà, arran de l'expansió ràpida del virus a tot l'Estat Espanyol i més marcadament a Madrid, el president de la Generalitat Quim Torra demanà al govern espanyol el confinament de Catalunya per a frenar la propagació de la malaltia.[3]

El 17 del mateix mes, confrontat a la negativa del president del govern espanyol Pedro Sánchez de posar en confinament qualsevol part de l'estat, el president Torra, un dia despres de tenir notícia de la seva pròpia infecció per coronavirus, va reiterar per carta la seva demanda al govern espanyol i declarà arran d'acusacions que li feren: «M'importa un rave les fronteres i les banderes, m'importen la salut i la vida de les persones».[4]

El 2 de maig, es va iniciar el pla de «desescalada asimètrica» a tot l'Estat espanyol, que, en una primera fase, permetia la sortida als carrers de tota la població, a fer exercici físic de forma individual, passejar amb el convivent i amb els nens, o amb el gos, en diferents horaris.[5]

A data de 1r de desembre de 2020, Catalunya comptava 343.867 casos acumulats de persones infectades i 15.967 defuncions.[6]

Cronologia[modifica]

Febrer[modifica]

Cartell del Mobile World Congress a Barcelona el 2018

El 12 de febrer del 2020, arran de l'expansió ràpida de la pandèmia de coronavirus, els organitzadors del Mobile World Congress, que havia de tenir lloc entre el 24 i el 27 de febrer a Barcelona, van anul·lar l'esdeveniment.[7]

L'endemà, moria a València un home que havia tornat d'un viatge a Nepal, a conseqüència d'una pneumònia greu. Es determinà posteriorment que havia estat la primera víctima mortal de la pandèmia a Europa.

El primer cas confirmat de COVID-19 al Principat es féu públic el 25 de febrer. S'anuncià durant una conferència de premsa de dos representants del Departament de Salut, el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix i la gerent de processos integrals, Assumpta Ricard. Guix informà aleshores que la primera persona infectada del país era una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona que havia viatjat recentment (entre el 12 i el 22 de febrer) al nord d'Itàlia. Després de tornar a la capital catalana, va començar a sentir diversos símptomes de la malaltia. S'afegí que ja havia passat una primera prova i que després d'algunes hores n'havia de fer una segona.[1]

Com a mesura preventiva s'havia aïllat inicialment un grup de 25 persones que havien estat en contacte amb la primera pacient i la xifra de persones en quarantena pujà després a 33, segons revelà el secretari de Salut el 26 de febrer.[8] Aquell mateix dia es va informar que s'havia confirmat un segon cas de persona infectada, Nil Monró, un estudiant de 22 anys que havia participat a la Fashion Week a Milà. Uns quants dies després, el jove decidí de compartir la seva experiència de convalescent a Twitter i Instagram per a assabentar els seus seguidors sobre el coronavirus i les conseqüències de la malaltia.[9]

Març[modifica]

Consells de seguretat a un supermercat Bonpreu

El 2 de març, la propagació de la malaltia es confirmava a Andorra. El govern del país informà aleshores del primer cas de coronavirus, un jove de 20 anys que provenia de Milà.[10]

El 6 de març s'anuncià la primera víctima mortal de COVID-19 a Catalunya. Es tractava d'una dona de 87 anys que patia el dia anterior d'insuficiència respiratòria greu, concretament una pneumònia. A conseqüència d'un resultat positiu a la prova de la infecció va ser admesa a l'Hospital Germans Trias i Pujol. Amb tot, la pacient no va sobreviure i finà a primera hora de la tarda.[11]

L'epidèmia de COVID-19 que s'estenia per Catalunya va tenir un impacte més important i greu a la Conca d'Òdena. Així, a partir del 12 de març la situació mèdica es féu molt tensa a l'hospital d'Igualada. Aquella mateixa mitjanit, el Govern de la Generalitat de Catalunya es veié obligat a confinar els municipis d'Igualada, Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui.[12][13]

El mateix dia, l'epidemiòleg català Oriol Mitjà estimava que només s'havia diagnosticat un 20% dels infectats a Catalunya, tot insistint sobre la necessitat de mesures més dràstiques i de fer proves a tota la població. Alertava aleshores que l'índex de transmissió hi era de 2,6 mentre que durant el mateix període se situava a 1,7 a Itàlia.[14]

Text de la compareixença del president de Catalunya

A partir de mitjans de març, es va saber que la malaltia s'havia escampat entre membres del Govern. El dia 16, el president Quim Torra informà la premsa des de la Casa dels Canonges dels seus resultats positius a la prova de la COVID-19, mentre que el dia anterior fou el vicepresident del govern, Pere Aragonès, qui havia anunciat, mitjançant el seu compte Twitter, que també s'havia contagiat.[15]

El 26 de març, el Conselh Generau d'Aran informava de la primera víctima mortal a la vall occitana, una persona gran de 90 anys amb patologia prèvia.[16]

El dia 28, el Departament de Salut de la Generalitat va posar en funcionament un mapa interactiu de Catalunya per a que tothom pugui esbrinar la distribució geogràfica dels casos de COVID-19.[17] S'hi podien distingir aleshores sis focus importants de brot de malaltia, entre els quals es destacaven el de la Conca d'Òdena, la Conca del Llobregat, Barcelona i la seva àrea metropolitana, i Vic.

Abril[modifica]

El 4 d'abril, el batlle d'Igualada, Marc Castells, rebutjà les dades del Departament de Salut declarant que, en lloc de cap víctima mortal com s'havia anunciat, havien mort 11 persones a la conca el dia anterior.[18] L'endemà, l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, informà a mitja tarda mitjançant el seu compte Twitter que tenia la COVID-19.[19]

El 8 d'abril, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir El Homrani, anuncià que el Departament de Salut assumiria la gestió única de totes les residències de persones grans de Catalunya, que fins llavors gestionava Afers Socials.[20]

El 15 d'abril, la consella del Departament de Salut Alba Vergés va anunciar el nou sistema de recompte de defuncions, que fins llavors només tenia en compte les víctimes per COVID-19 als hospitals catalans, i que a partir del dia 15 també tindria en compte les de les residències de gent gran i de domicilis d'arreu de Catalunya.[21]

A partir del diumenge 26 d'abril, el Govern d'Espanya permeté la sortida als carrers de nens i nenes menors de 14 anys, acompanyats per un adult, un màxim d'una hora al dia i acompanyats per un adult.[22] A Catalunya, gairebé un milió d'infants pogueren sortir, després de 43 dies de confinament.[23] Les aglomeracions que tingueren lloc el primer dia foren criticades a les xarxes socials.[24] Dos dies després, Catalunya ja superava els 10.000 morts per coronavirus.[25]

Maig[modifica]

El dissabte, 2 de maig, el Govern d'Espanya permeté la sortida als carrers de tota la població, a fer exercici físic de forma individual, passejar amb el convivent i amb els nens, o amb el gos, en diferents horaris, amb l'inici del pla de desescalada progressiva a tot l'Estat.[5]

El secretari de Salut Pública del Departament de Salut, Joan Guix i Oliver, anuncia que deixa el seu càrrec al juny al·legant motius de salut.[26]

Juliol[modifica]

Arran del fort creixemen de nombre de positius i per les recomanacions del PROCICAT el Govern de la Generalitat de Catalunya des del 4 de juliol al migdia decideix confinar perimetralment la comarca del Segrià, permetent-se només la mobilitat per motius laborals i el trànsit de passada per autovies i autopistes.[27] El dia 15 de juliol a mitjanit entra en vigor l'enduriment de les mesures de confinament a Lleida i altres municipis del Baix Segrià (Alcarràs, Aitona, la Granja d'Escarp, Massalcoreig, Seròs, Soses i Torres del Segre).[28]

Es fa públic el divendres 17 de juliol que a partir del 18 de juliol i almenys durant un període de 15 dies s'apliquen noves restriccions i es recomana la reducció de la mobilitat a diferents municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, en concret: Barcelona, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Les mateixes mesures s'apliquen l'endemà també a Sant Feliu de Llobregat.[29]

Aquestes mesures ja s'estaven aplicant a tres barris de l'Hospitalet de Llobregat (La Florida, Collblanc i la Torrassa) des del dia 15 de juliol.[30]

El mateix 18 de juliol es confirma que Josep Maria Argimon ocuparà la plaça de secretari de Salut Pública després de dos mesos de vacant del càrrec.[31]

El 19 de juliol a les 12 del migdia s'acaba el confinament perimetral del Segrià.[32]

Octubre[modifica]

Davant de l'augment de casos, el 16 d'octubre va entrar en vigor el tancament de tots els bars i restaurants de Catalunya, la prohibició de reunió de més de sis persones; la suspensió de l'activitat presencial a les universitats i la limitació a l'aforament de les activitats de culte, inicialment per 15 dies per intentar combatre la transmissió,[33] i a partir de 30 d'octubre es va prorrogar les mesures anteriors i es va imposar la limitació de l'entrada i sortida de persones de Catalunya, i la limitació de l'entrada i sortida de persones de cada terme municipal des de les 06.00 hores de divendres fins a les 06.00 hores de dilluns.[34] L'activitat comercial queda restringida al 30% als establiments de menys de 800 metres quadrats.

Novembre[modifica]

El 23 de novembre es va permetre l'obertura de bars i restaurants de les 6 a 21.30 h amb un màxim de quatre persones per taula, amb ocupació plena de terrasses i 30% a l'interiorsi està ben ventilat, també es permeten les activitats esportives no competitives organitzades pels centres escolars sense límit d’alumnes, i les organitzades per les federacions esportives, les instal·lacions i equipaments esportius a l’aire lliure amb un màxim del 50 % i control d’accés. Els gimnasos poden obrir amb cita prèvia i aforament màxim del 30 %. Es reprenen les activitats culturals al 50 % amb un màxim de 500 persones.[35]

Dades estadístiques[modifica]

El Departament de Salut va obrir un portal web anomenat Dades COVID a partir del 27 de juliol de 2020 que recull totes les dades de seguiment epidemiològic des de l'1 de març del mateix any.[36]

Evolució de la velocitat de reproducció per COVID-19 a Catalunya[37]

Evolució de l'índex de rebrot per COVID-19 a Catalunya[37]

Evolució del nombre de persones infectades amb COVID-19 a Catalunya[37]

Evolució del nombre de morts del COVID-19 a Catalunya[37][a]

Dades complementàries[38][modifica]

Proporció d'infeccions diagnosticades en funció del sexe (12 de novembre de 2020)

Notes[modifica]

  1. El 15 d'abril, el Departament de Salut va anunciar un nou sistema de recompte de defuncions, que fins llavors només tenia en compte les víctimes per COVID-19 als hospitals catalans, i que a partir del dia 15 també tindria en compte les de les residències de gent gran i de domicilis d'arreu de Catalunya.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Tot allò que se sap del primer cas de coronavirus confirmat a Barcelona». [Consulta: 4 abril 2020].
  2. «Una dona de 87 anys amb patologia prèvia, primera mort per coronavirus a Catalunya». [Consulta: 4 abril 2020].
  3. «El Govern vol confinar tot Catalunya». [Consulta: 4 abril 2020].
  4. «Torra demana per carta a Sánchez el confinament de Catalunya per frenar el coronavirus». [Consulta: 4 abril 2020].
  5. 5,0 5,1 ACN. «Ciclistes, corredors i molta gent de passeig en les primeres hores per sortir al carrer». [Consulta: 2 maig 2020].
  6. «El coronavirus en dades». [Consulta: 23 maig 2020].
  7. «Cancel·lat el Mobile 2020 per l'onada de baixes arran de la por del coronavirus». [Consulta: 4 abril 2020].
  8. «Aïllen 33 persones pel primer cas de coronavirus a Catalunya». [Consulta: 4 abril 2020].
  9. «Salut confirma tres nous casos de coronavirus a Catalunya i eleva a dotze els afectats». [Consulta: 4 abril 2020].
  10. «Primer cas de coronavirus a Andorra». Andorra Difusió, 02-03-2020.
  11. «Una dona de 87 anys, primera víctima mortal del coronavirus al Principat». [Consulta: 4 abril 2020].
  12. «La Generalitat confina a 70.000 personas en Igualada y otros tres municipios por el brote de coronavirus» (en castellà), 12-03-2020. [Consulta: 26 març 2020].
  13. «Comunicat de l'Ajuntament d'Igualada sobre les mesures de confinament del COVID-19 — Ajuntament d'Igualada». [Consulta: 26 març 2020].
  14. «Oriol Mitjà estima que només s'han diagnosticat el 20% dels infectats per la Covid-19 a Catalunya». [Consulta: 4 abril 2020].
  15. «El president Torra anuncia que té el coronavirus 2019». [Consulta: 4 abril 2020].
  16. «El Conselh Generau confirma la primera mort per coronavirus a l'Aran». [Consulta: 4 abril 2020].
  17. «[MAPA Com es reparteixen els casos de coronavirus 2019 al Principat?]». [Consulta: 4 abril 2020].
  18. Vilaweb. «El batlle d'Igualada desmenteix les dades de Salut i afirma que ahir hi va haver onze morts a la conca», 04-04-2020. [Consulta: 4 abril 2020].
  19. Nació Digital. «L'alcaldessa Anna Erra dona positiu per coronavirus», 05-04-2020. [Consulta: 5 abril 2020].
  20. 324cat. «Salut assumeix la gestió única de totes les residències de persones grans de Catalunya», 08-04-2020. [Consulta: 8 abril 2020].
  21. «El nou recompte dobla el nombre de morts per coronavirus a Catalunya i gairebé triplica els contagiats». El Punt Avui, 15-04-2020. [Consulta: 20 abril 2020].
  22. AGENCIAS, RTVE es /. «Coronavirus | 6 millones de niños ya pueden salir a la calle en España» (en castellà), 26-04-2020. [Consulta: 29 abril 2020].
  23. 324cat. «Les criatures surten al carrer després de 43 dies de confinament», 26-04-2020. [Consulta: 29 abril 2020].
  24. 324cat. «Aglomeracions en el primer dia de retorn de les criatures al carrer», 26-04-2020. [Consulta: 29 abril 2020].
  25. NacióGranollers. «Catalunya supera els 10.000 morts des de l'inici de la pandèmia | NacióGranollers». [Consulta: 29 abril 2020].
  26. «Joan Guix deixa de ser el secretari de Salut Pública per motius de salut». VilaWeb.
  27. 324cat. «El govern confina el Segrià i permet només la mobilitat laboral pels brots de Covid», 04-07-2020. [Consulta: 6 juliol 2020].
  28. ACN. «El Govern aprova l'enduriment del confinament a Lleida i set municipis del Segrià a partir d'aquesta mitjanit», 14-07-2020. [Consulta: 16 juliol 2020].
  29. «Barcelona i àrea metropolitana». [Consulta: 25 juliol 2020].
  30. 324cat. «Salut recomana als veïns de 3 barris de l'Hospitalet no sortir de casa si no és necessari», 14-07-2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  31. NacióDigital. «Josep Maria Argimon serà el nou secretari de Salut Pública | NacióDigital». [Consulta: 25 juliol 2020].
  32. 324cat. «S'acaba el confinament perimetral del Segrià pels rebrots de coronavirus», 19-07-2020. [Consulta: 31 juliol 2020].
  33. «Entra en vigor el tancament de bars i restaurants». El Punt Avui, 16-10-2020. [Consulta: 10 novembre 2020].
  34. Error en arxiuurl o arxiudataEl govern tanca perimetralment Catalunya i confina els municipis el cap de setmana». Vilaweb. Arxivat de l'original el 29/10/2020. [Consulta: 10 novembre 2020].
  35. «La desescalada a Catalunya: així són les quatre fases del pla de reobertura». Beteve, 22-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  36. «Salut posa a disposició un nou portal web de dades de la COVID-19». Ripollès Digital, 05-08-2020 [Consulta: 20 setembre 2020].
  37. 37,0 37,1 37,2 37,3 «Dades Covid Setmanal». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 novembre 2020].
  38. «Mapa de calor per regió sanitària». Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]