Pandèmia de COVID-19 a Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula esdevenimentPandèmia de COVID-19 a Catalunya
Imatge
Personal sanitari a l'Hospital del Mar de Barcelona durant la crisi del Covid-19
Tipusbrot epidèmic de COVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Part depandèmia de la COVID-19 a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps25 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióCatalunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
CausaCOVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de casos1.436.644 (5 gener 2022) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de recuperacions4.966 (30 març 2020) Modifica el valor a Wikidata
Resposta davant un brottancament d'institucions educatives Modifica el valor a Wikidata
Morts24.712 (5 gener 2022) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Brot de la COVID-19 a la Conca d'Òdena el 2020
Etapa de la represa de Catalunya de 2020
Confinament del Segrià de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Format per

L'arribada de la pandèmia de COVID-19 a Catalunya es va detectar el 25 de febrer de 2020, amb el cas d'una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona, que havia tornat recentment del nord d'Itàlia, on la malaltia de COVID-19 començava ja a fer molts estralls.[1] A finals del 2021 encara és una pandèmia activa amb múltiples variants i es mantenen moltes de les mesures de seguretat adoptades el 2020.

El 6 de març es confirmà l'existència d'una primera víctima mortal de la pandèmia, una dona de 87 anys amb patologia prèvia, a Catalunya.[2] A partir del dia 12, la Conca d'Òdena, i més particularment Igualada, es trobà impactada molt durament per l'epidèmia.

L'endemà, arran de l'expansió ràpida del virus a tot l'Estat Espanyol i més marcadament a Madrid, el president de la Generalitat Quim Torra demanà al govern espanyol el confinament de Catalunya per a frenar la propagació de la malaltia, i va promulgar el decret de confinament de Catalunya.[3]

El 17 del mateix mes, confrontat a la negativa del president del govern espanyol Pedro Sánchez de posar en confinament qualsevol part de l'estat, el president Torra, un dia després de tenir notícia de la seva pròpia infecció per coronavirus, va reiterar per carta la seva demanda al govern espanyol i declarà arran d'acusacions que li feren: «M'importa un rave les fronteres i les banderes, m'importen la salut i la vida de les persones».[4]

El 2 de maig, es va iniciar el pla de «desescalada asimètrica» a tot l'Estat espanyol, que, en una primera fase, permetia la sortida als carrers de tota la població, a fer exercici físic de forma individual, passejar amb el convivent i amb els nens, o amb el gos, en diferents horaris.[5]

L'octubre de 2020, el Govern de la Generalitat certificà l'inici de la segona onada de COVID, amb noves restriccions, com la limitació de l'entrada i sortida de persones de Catalunya.[6] Les millores de les dades van permetre relaxar aquestes restriccions. Per als dies assenyalats com Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any es van permetre les trobades d’un màxim deu persones de dues bombolles de convivència.[7] El tozinameran, la primera vacuna, produïda per Pfizer-BioNTech es va començar a administrar a Catalunya el diumenge 27 de desembre de 2020.[8]

Però els casos d'infeccions seguien creixent desmesuradament i el gener de 2021 Catalunya ja es trobava de ple en la tercera onada,[9] fet que obligà el Govern a endurir les restriccions un cop més. Malgrat que el Govern demanà de posposar les Eleccions al Parlament de Catalunya al maig, el TSJC rebutjar-ne l'ajornament i se celebraren el 14 de febrer. Per Setmana Santa s'entrava de ple en la quarta onada,[10] menys dura que les anteriors gràcies a les restriccions i al bon ritme de vaccinació.[11] El 9 de maig es va aixecar l'estat d'alarma a l'estat espanyol, i amb ell, el toc de queda nocturn.[12] A principis de juliol la cinquena onada s'estenia per Catalunya, majoritàriament amb la nova variant Delta, afectant sobretot les persones joves i les no vacunades.[13] A finals de novembre, amb gairebé el 75% de la població vaccinada,[14] la nova variant Òmicron[15] va fer pujar de cop, altra vegada, el nombre de casos, i va començar la sisena onada, fins almenys el gener del 2022.[16] Davant de la gravetat de la situació, el Govern de la Generalitat, presidit per Pere Aragonès, va anunciar noves restriccions, com el tancament de l'oci nocturn i el toc de queda d'1 a 6 de la matinada, mesures que van entrar en vigor la nit del 23 al 24 de desembre del 2021, i que van afecta, un any més, dies assenyalats com Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any.[17]

A 5 de gener de 2022, Catalunya comptava amb 1.436.644 de casos acumulats de persones infectades i 24.712 defuncions.[18]

Cronologia[modifica]

2020[modifica]

Febrer[modifica]

Cartell del Mobile World Congress a Barcelona el 2018

El 12 de febrer del 2020, arran de l'expansió ràpida de la pandèmia de coronavirus, els organitzadors del Mobile World Congress, que havia de tenir lloc entre el 24 i el 27 de febrer a Barcelona, van anul·lar l'esdeveniment.[19]

L'endemà, moria a València un home que havia tornat d'un viatge a Nepal, a conseqüència d'una pneumònia greu. Es determinà posteriorment que havia estat la primera víctima mortal de la pandèmia a Europa.

El primer cas confirmat de COVID-19 al Principat es feu públic el 25 de febrer. S'anuncià durant una conferència de premsa de dos representants del Departament de Salut, el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix i la gerent de processos integrals, Assumpta Ricard. Guix informà aleshores que la primera persona infectada del país era una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona que havia viatjat recentment (entre el 12 i el 22 de febrer) al nord d'Itàlia. Després de tornar a la capital catalana, va començar a sentir diversos símptomes de la malaltia. S'afegí que ja havia passat una primera prova i que després d'algunes hores n'havia de fer una segona.[1]

Com a mesura preventiva s'havia aïllat inicialment un grup de 25 persones que havien estat en contacte amb la primera pacient i la xifra de persones en quarantena pujà després a 33, segons revelà el secretari de Salut el 26 de febrer.[20] Aquell mateix dia es va informar que s'havia confirmat un segon cas de persona infectada, Nil Monró, un estudiant de 22 anys que havia participat a la Fashion Week a Milà. Uns quants dies després, el jove decidí de compartir la seva experiència de convalescent a Twitter i Instagram per a assabentar els seus seguidors sobre el coronavirus i les conseqüències de la malaltia.[21]

Març[modifica]

Consells de seguretat a un supermercat Bonpreu

El 2 de març, la propagació de la malaltia es confirmava a Andorra. El govern del país informà aleshores del primer cas de coronavirus, un jove de 20 anys que provenia de Milà.[22]

El 6 de març s'anuncià la primera víctima mortal de COVID-19 a Catalunya. Es tractava d'una dona de 87 anys que patia el dia anterior d'insuficiència respiratòria greu, concretament una pneumònia. A conseqüència d'un resultat positiu a la prova de la infecció va ser admesa a l'Hospital Germans Trias i Pujol. Amb tot, la pacient no va sobreviure i finà a primera hora de la tarda.[23]

L'epidèmia de COVID-19 que s'estenia per Catalunya va tenir un impacte més important i greu a la Conca d'Òdena. Així, a partir del 12 de març la situació mèdica es feu molt tensa a l'hospital d'Igualada. Aquella mateixa mitjanit, el Govern de la Generalitat de Catalunya es veié obligat a confinar els municipis d'Igualada, Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui.[24][25]

El mateix dia, l'epidemiòleg català Oriol Mitjà estimava que només s'havia diagnosticat un 20% dels infectats a Catalunya, tot insistint sobre la necessitat de mesures més dràstiques i de fer proves a tota la població. Alertava aleshores que l'índex de transmissió hi era de 2,6 mentre que durant el mateix període se situava a 1,7 a Itàlia.[26]

El 14 de març de 2020 el Govern d'Espanya declara l'estat d'alarma en tot el territori espanyol per afrontar la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19.

Text de la compareixença del president de Catalunya

A partir de mitjans de març, es va saber que la malaltia s'havia escampat entre membres del Govern. El dia 16, el president Quim Torra informà la premsa des de la Casa dels Canonges dels seus resultats positius a la prova de la COVID-19, mentre que el dia anterior fou el vicepresident del govern, Pere Aragonès, qui havia anunciat, mitjançant el seu compte Twitter, que també s'havia contagiat.[27]

El 26 de març, el Conselh Generau d'Aran informava de la primera víctima mortal a la vall occitana, una persona gran de 90 anys amb patologia prèvia.[28]

El dia 28, el Departament de Salut de la Generalitat va posar en funcionament un mapa interactiu de Catalunya per a que tothom pugui esbrinar la distribució geogràfica dels casos de COVID-19.[29] S'hi podien distingir aleshores sis focus importants de brot de malaltia, entre els quals es destacaven el de la Conca d'Òdena, la Conca del Llobregat, Barcelona i la seva àrea metropolitana, i Vic.

Abril[modifica]

El 4 d'abril, el batlle d'Igualada, Marc Castells, rebutjà les dades del Departament de Salut declarant que, en lloc de cap víctima mortal com s'havia anunciat, havien mort 11 persones a la conca el dia anterior.[30] L'endemà, l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, informà a mitja tarda mitjançant el seu compte Twitter que tenia la COVID-19.[31]

El 8 d'abril, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir El Homrani, anuncià que el Departament de Salut assumiria la gestió única de totes les residències de persones grans de Catalunya, que fins llavors gestionava Afers Socials.[32]

El 15 d'abril, la consella del Departament de Salut Alba Vergés va anunciar el nou sistema de recompte de defuncions, que fins llavors només tenia en compte les víctimes per COVID-19 als hospitals catalans, i que a partir del dia 15 també tindria en compte les de les residències de gent gran i de domicilis d'arreu de Catalunya.[33]

A partir del diumenge 26 d'abril, el Govern d'Espanya permeté la sortida als carrers de nens i nenes menors de 14 anys, acompanyats per un adult, un màxim d'una hora al dia i acompanyats per un adult.[34] A Catalunya, gairebé un milió d'infants pogueren sortir, després de 43 dies de confinament.[35] Les aglomeracions que tingueren lloc el primer dia foren criticades a les xarxes socials.[36] Dos dies després, Catalunya ja superava els 10.000 morts per coronavirus.[37]

Maig[modifica]

El dissabte, 2 de maig, el Govern d'Espanya permeté la sortida als carrers de tota la població, a fer exercici físic de forma individual, passejar amb el convivent i amb els nens, o amb el gos, en diferents horaris, amb l'inici del pla de desescalada progressiva a tot l'Estat.[5]

El secretari de Salut Pública del Departament de Salut, Joan Guix i Oliver, anuncia que deixa el seu càrrec al juny al·legant motius de salut.[38]

Juny

El Govern d'Espanya prorrogà l'estat d'alarma fins a les 00:00 hores del dia 21 de juny de 2020.

Juliol[modifica]

Arran del fort creixement de nombre de positius i per les recomanacions del PROCICAT el Govern de la Generalitat de Catalunya des del 4 de juliol al migdia decideix confinar perimetralment la comarca del Segrià, permetent-se només la mobilitat per motius laborals i el trànsit de passada per autovies i autopistes.[39] El dia 15 de juliol a mitjanit entra en vigor l'enduriment de les mesures de confinament a Lleida i altres municipis del Baix Segrià (Alcarràs, Aitona, la Granja d'Escarp, Massalcoreig, Seròs, Soses i Torres del Segre).[40] El 5 de juliol seria l'únic dia sense morts fins al 27 de maig de 2021 des que la pandèmia va arrencar.[41]

Es fa públic el divendres 17 de juliol que a partir del 18 de juliol i almenys durant un període de 15 dies s'apliquen noves restriccions i es recomana la reducció de la mobilitat a diferents municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, en concret: Barcelona, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Les mateixes mesures s'apliquen l'endemà també a Sant Feliu de Llobregat.[42]

Aquestes mesures ja s'estaven aplicant a tres barris de l'Hospitalet de Llobregat (La Florida, Collblanc i la Torrassa) des del dia 15 de juliol.[43]

El mateix 18 de juliol es confirma que Josep Maria Argimon ocuparà la plaça de secretari de Salut Pública després de dos mesos de vacant del càrrec.[44]

El 19 de juliol a les 12 del migdia s'acaba el confinament perimetral del Segrià.[45]

Octubre[modifica]

Davant de l'augment de casos, el 16 d'octubre va entrar en vigor el tancament de tots els bars i restaurants de Catalunya, la prohibició de reunió de més de sis persones; la suspensió de l'activitat presencial a les universitats i la limitació a l'aforament de les activitats de culte, inicialment per 15 dies per intentar combatre la transmissió,[46] i a partir de 30 d'octubre es va prorrogar les mesures anteriors i es va imposar la limitació de l'entrada i sortida de persones de Catalunya, i la limitació de l'entrada i sortida de persones de cada terme municipal des de les 06.00 hores de divendres fins a les 06.00 hores de dilluns.[47] L'activitat comercial queda restringida al 30% als establiments de menys de 800 metres quadrats.

Novembre[modifica]

El 23 de novembre es va permetre l'obertura de bars i restaurants de les 6 a 21.30 h amb un màxim de quatre persones per taula, amb ocupació plena de terrasses i 30% a l'interior amb bona ventilació, també es permeten les activitats esportives no competitives organitzades pels centres escolars sense límit d’alumnes, i les organitzades per les federacions esportives, les instal·lacions i equipaments esportius a l’aire lliure amb un màxim del 50 % i control d’accés. Els gimnasos poden obrir amb cita prèvia i aforament màxim del 30 %. Es reprenen les activitats culturals al 50 % amb un màxim de 500 persones.[48]

Desembre[modifica]

Les millores de les dades van permetre relaxar el confinament municipal, que passà a ser comarcal a partir del 14 de desembre, i els centres comercials van poder reobrir amb un aforament del 30%.[49] La gravetat de la situació epidemiològica al Ripollès i la Cerdanya, amb un risc de rebrot de 1.858 i 4.081 punts respectivament va empènyer al govern a decretar el confinament perimetral de les dues comarques el 22 de desembre.[50] Per als dies assenyalats: Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any es van permetre les trobades d’un màxim deu persones de dues bombolles de convivència.[7] El tozinameran, la primera vacuna, produïda per Pfizer-BioNTech es va començar a administrar a Catalunya el diumenge 27 de desembre.[8]

2021[modifica]

Gener[modifica]

Per Any Nou i el dia de Reis es van permetre les trobades d’un màxim deu persones de dues bombolles de convivència,[7] i després de l'alleujament de les mesures en desembre que va provocar un augment molt important de casos, es va tornar a decretar el confinament municipal i el tancament dels centres comercials i comerços de més de 400 metres quadrats de dilluns a divendres, i el cap de setmana de tots els establiments no essencials.[51] En 7 de gener es va detectar el primer malalt de la variant britànica del Covid, més contagiosa.[52]

Perquè el procés electoral de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 no coincidís els moments més difícils de la tercera onada i ningú hagi de renunciar al dret a vot per evitar el contagi, el 15 de gener, el vicepresident Pere Aragonès va signar el decret que deixa sense efecte la convocatòria del 14 de febrer i es convoquen per al 30 de maig.[53] El 29 de gener, l'Agència Europea de Medicaments va autoritzar l'ús del vaccí d'AstraZeneca.[54]

Febrer[modifica]

Després d'haver-se enllestit la vaccinació dels residents i personal de les residències geriàtriques i personal sanitari, a principis de febrer es va començar a administrar als cossos de seguretat i personal d'emergències, farmacèutics, fisioterapeutes i de primera línia.[55] El 10 de febrer es van assolir els 20.000 morts des de l'inici de la pandèmia.[56] El TSJC rebutja l'ajornament de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 i finalment tenen lloc el 14 de febrer.[57]

Març[modifica]

Després d'haver aturat uns dies la vaccinació amb AstraZeneca per les sospites de relació amb 25 casos de trombosi cerebral, aquesta es va descartar i es reprèn el seu ús el 24 de març.[58] En 11 de març l'Agència del Medicament Europea va autoritzar la vacuna de Janssen contra la Covid, la primera d'una sola dosi, i que també es produirà a Catalunya, als laboratoris Reig Jofre.[59] En 20 de març ja s'havia administrat un milió de dosis, de les quals aproximadament un terç havien rebut les dues dosis.[60] El 27 de març Love of Lesbian van fer la primera actuació multitudinària a tot Europa des de l'inici de la pandèmia al Palau Sant Jordi amb assistència de 5.000 persones, i que va servir pet fer un estudi clínic no que va demostrar que no va tenir impacte de transmissió.[61]

Abril[modifica]

El 4 d'abril s'anuncia que s'ha arribat al milió de persones vaccinades amb almenys la primera dosi.[62] El 16 d'abril ja s'havia administrat dos milions de dosis.[63]

Maig[modifica]

El 7 de maig s'anuncia que s'ha arribat al milió de persones vaccinades amb la pauta completa, i als tres milions de dosi injectades.[64] El 9 de maig es va aixecar l'estat d'alarma a l'estat espanyol, i amb ell, el toc de queda nocturn.[65] El 27 de maig es va informar que s'havia arribat als quatre milions de persones amb almenys la primera dosi del vaccí,[66] i des del 5 de juliol de 2020, el mateix 27 fou el primer dia en què no hi va haver cap defunció a Catalunya per covid. El 5 de juliol de 2020 havia estat l'únic dia sense cap defunció des que va començar la pandèmia.[41]

Juny[modifica]

El 6 de juny s'anuncia que s'ha arribat als 3 milions de vaccinats contra el covid-19 amb almenys una dosi,[67] i el 9 de juny, l'índex de rebrot baixa de 100 per primer cop en deu mesos.[68] En 25 de juny, més de la meitat dels catalans ja havien ha rebut la primera dosi i gairebé un terç havien completat la pauta de vacunació,[69] i a partir del 26 de juny va deixar de ser obligatòria en exteriors sempre que es pugui mantenir una distància de seguretat d'1,5 metres.[70]

Juliol[modifica]

Entre finals de juny i principis de juliol es van autoritzar i realitzar el Vida Festival, Canet Rock i el Cruïlla, que van resultar amb un 58% més de contagis del que s’esperava,[71] i la cinquena onada s'estén per Catalunya, majoritàriament amb la nova variant Delta, afectant sobretot els més joves.[72] Per aquest motiu, el 15 de juliol el govern de la Generalitat va fer una petició formal de confinament nocturn al TSJC, que aquest va avalar-la en la seva totalitat el dia següent.[73] Des d'aquest mateix dia, es va restaurar per segon cop en el mateix any un toc de queda nocturn, entre la 1 i les 6 del matí en aquelles localitats de més de 5.000 habitants i una incidència acumulada en els últims set dies de 400 casos per cada 100.000 habitants.[74][75] La restricció té una vigència d'una setmana.[74]

Agost[modifica]

El 19 d'agost, el TSJC tomba el confinament nocturn a la majoria de municipis catalans al considerar que l'enduriment dels criteris respon a motius d’ordre públic i no pas d’emergència sanitària,[76] i el 24 d'agost, el govern va aixecar el confinament nocturn als 19 municipis on encara era vigent però segueixen vigents les limitacions a les reunions, trobades familiars o socials, públiques o privades, a un màxim de 10 persones, llevat que es tracti de convivents, i es manté el 70% de l’aforament a l’assistència a actes i cerimònies civils o religiosos, inclosos casaments, culte i cerimònies fúnebres.[77]

...

Octubre[modifica]

El dia 6 d'octubre esdevé un nou punt d’inflexió inferior del nombre de casos setmanals confirmats (1.636). Comença la sisena onada de la Covid-19.[78]

...

Desembre[modifica]

El 24 de desembre entren en vigor durant 14 dies les següents restriccions: tancament oci nocturn, restauració capacitat màxima 50% interior i 100% exterior, comerç, cultura, esport federat i gimnasos 70%, i límit trobades 10 persones. També es restringeix la mobilitat nocturna, d’1 de la matinada a 6 del matí, als municipis de més de 10.000 habitants amb una incidència acumulada a 7 dies superior als 250 casos per cada 100.000 habitants. S’estableixen 9 municipis illa: El Papiol, la Canonja, Lliçà de Vall, Montmeló, Palafolls, Polinyà, Sant Jaume d’Enveja, Santa Susanna i Sentmenat (son els municipis que envolten les poblacions amb aquesta incidència per evitar la propagació del virus).[79]

2022[modifica]

Gener[modifica]

El dia 7 de gener es prorroguen les restriccions vigents 14 dies més. S’actualitza la llista dels municipis on s’aplica la restricció de la mobilitat nocturna a 123 municipis (6 més). Es mantenen els nou municipis illa.[80]

Conseqüències en l'economia[modifica]

L'any 2020, el PIB va baixar un 11,4% a Catalunya, el pitjor dels descensos estimats al conjunt de l'Estat espanyol, de l'11%, i de la Unió Europea, prevista del 6,4%. Els sectors amb descensos més importants foren la construcció, un 15,5% i els serveis, en un 11,6%.[81]

La pandèmia ha afavorit entre els catalans el turisme d'interior i les cases rurals, a la Costa Brava i la Costa Daurada. Mentre que Barcelona, sense cap gran esdeveniment firal en temporada baixa, ha vist com l'arribada de viatgers estrangers ha caigut un 80% en comparació al 2019, l'últim any normal abans de la pandèmia, i els pocs turistes internacionals dels hotels, sobretot a hotels d'entre dues i quatre estrelles, que han rebentat preus amb descomptes fins al 50%, s'acosten al perfil del turisme de borratxera.[82]

Dades estadístiques[modifica]

El Departament de Salut va obrir un portal web anomenat Dades COVID a partir del 27 de juliol de 2020 que recull totes les dades de seguiment epidemiològic des de l'1 de març del mateix any.[83]

Evolució de la velocitat de reproducció per COVID-19 a Catalunya[84]

Evolució de l'índex de rebrot per COVID-19 a Catalunya[84]

Evolució del nombre de persones infectades amb COVID-19 a Catalunya[84]

Evolució del nombre de morts del COVID-19 a Catalunya[84][a]

Dades complementàries[85][modifica]

Proporció d'infeccions diagnosticades en funció del sexe (12 de novembre de 2020)

Notes[modifica]

  1. El 15 d'abril, el Departament de Salut va anunciar un nou sistema de recompte de defuncions, que fins llavors només tenia en compte les víctimes per COVID-19 als hospitals catalans, i que a partir del dia 15 també tindria en compte les de les residències de gent gran i de domicilis d'arreu de Catalunya.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Tot allò que se sap del primer cas de coronavirus confirmat a Barcelona». Vilaweb, 25-02-2020. [Consulta: 4 abril 2020].
  2. «Una dona de 87 anys amb patologia prèvia, primera mort per coronavirus a Catalunya». Regió 7, 06-03-2020. [Consulta: 4 abril 2020].
  3. «El Govern vol confinar tot Catalunya». [Consulta: 4 abril 2020].
  4. «Torra demana per carta a Sánchez el confinament de Catalunya per frenar el coronavirus». [Consulta: 4 abril 2020].
  5. 5,0 5,1 ACN. «Ciclistes, corredors i molta gent de passeig en les primeres hores per sortir al carrer». [Consulta: 2 maig 2020].
  6. NacióDigital. «El Govern certifica l'inici de la segona onada de coronavirus a Catalunya | NacióDigital». [Consulta: 10 agost 2021].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Quines restriccions s’aplicaran durant les festes de Nadal per la covid-19?». Vilaweb, 22-12-2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
  8. 8,0 8,1 Freixa, Elena; Fornells, Mariona. «Primeres vacunes: comença el camí cap a la immunitat». Ara, 27-12-2020. [Consulta: 28 desembre 2020].
  9. «Rècord de positius en la tercera onada covid a Catalunya | betevé». [Consulta: 10 agost 2021].
  10. Vicens, Gemma Garrido Granger, Laia. «Catalunya encara una quarta onada en plena Setmana Santa», 31-03-2021. [Consulta: 10 agost 2021].
  11. Granger, Gemma Garrido. «Catalunya frena la quarta onada però s'estanca en els 1.500 contagis diaris», 23-04-2021. [Consulta: 10 agost 2021].
  12. «Fi de l'estat d'alarma: quins canvis hi haurà a partir del 9 de maig?». [Consulta: 10 agost 2021].
  13. Catalunya, RTVE. «La cinquena onada es dispara a Catalunya amb més de 5.000 contagis», 01-07-2021. [Consulta: 10 agost 2021].
  14. 324cat. «La sisena onada de covid, en gràfics: l'impacte de la vacunació», 02-12-2021. [Consulta: 6 gener 2022].
  15. 324cat. «L'òmicron dispara contagis i malalts greus a Catalunya: la sisena onada en gràfics», 21-12-2021. [Consulta: 6 gener 2022].
  16. «La sisena onada frena, però l’allau de casos gairebé satura els centres sanitaris» (en castellà), 06-01-2022. [Consulta: 6 gener 2022].
  17. «Noves restriccions: tanca l’oci nocturn, torna el toc de queda i les trobades es limiten a 10 persones», 20-12-2021. [Consulta: 6 gener 2022].
  18. «El coronavirus en dades». Salut. [Consulta: 23 maig 2021].
  19. «Cancel·lat el Mobile 2020 per l'onada de baixes arran de la por del coronavirus». CCMA. [Consulta: 4 abril 2020].
  20. «Aïllen 33 persones pel primer cas de coronavirus a Catalunya». [Consulta: 4 abril 2020].
  21. «Salut confirma tres nous casos de coronavirus a Catalunya i eleva a dotze els afectats». [Consulta: 4 abril 2020].
  22. «Primer cas de coronavirus a Andorra». Andorra Difusió, 02-03-2020.
  23. «Una dona de 87 anys, primera víctima mortal del coronavirus al Principat». Vilaweb. [Consulta: 4 abril 2020].
  24. «La Generalitat confina a 70.000 personas en Igualada y otros tres municipios por el brote de coronavirus» (en castellà). La Vanguardia, 12-03-2020. [Consulta: 26 març 2020].
  25. «Comunicat de l'Ajuntament d'Igualada sobre les mesures de confinament del COVID-19 — Ajuntament d'Igualada». Ajuntament d'Igualada. [Consulta: 26 març 2020].
  26. «Oriol Mitjà estima que només s'han diagnosticat el 20% dels infectats per la Covid-19 a Catalunya». Vilaweb. [Consulta: 4 abril 2020].
  27. «El president Torra anuncia que té el coronavirus 2019». Vilaweb. [Consulta: 4 abril 2020].
  28. «El Conselh Generau confirma la primera mort per coronavirus a l'Aran». [Consulta: 4 abril 2020].
  29. «[MAPA Com es reparteixen els casos de coronavirus 2019 al Principat?]». [Consulta: 4 abril 2020].
  30. «El batlle d'Igualada desmenteix les dades de Salut i afirma que ahir hi va haver onze morts a la conca». Vilaweb, 04-04-2020. [Consulta: 4 abril 2020].
  31. «L'alcaldessa Anna Erra dona positiu per coronavirus». Nació Digital, 05-04-2020. [Consulta: 5 abril 2020].
  32. 324cat. «Salut assumeix la gestió única de totes les residències de persones grans de Catalunya», 08-04-2020. [Consulta: 8 abril 2020].
  33. «El nou recompte dobla el nombre de morts per coronavirus a Catalunya i gairebé triplica els contagiats». El Punt Avui, 15-04-2020. [Consulta: 20 abril 2020].
  34. AGENCIAS, RTVE es /. «Coronavirus | 6 millones de niños ya pueden salir a la calle en España» (en castellà), 26-04-2020. [Consulta: 29 abril 2020].
  35. 324cat. «Les criatures surten al carrer després de 43 dies de confinament», 26-04-2020. [Consulta: 29 abril 2020].
  36. 324cat. «Aglomeracions en el primer dia de retorn de les criatures al carrer», 26-04-2020. [Consulta: 29 abril 2020].
  37. NacióGranollers. «Catalunya supera els 10.000 morts des de l'inici de la pandèmia | NacióGranollers». [Consulta: 29 abril 2020].
  38. «Joan Guix deixa de ser el secretari de Salut Pública per motius de salut». VilaWeb.
  39. 324cat. «El govern confina el Segrià i permet només la mobilitat laboral pels brots de Covid», 04-07-2020. [Consulta: 6 juliol 2020].
  40. ACN. «El Govern aprova l'enduriment del confinament a Lleida i set municipis del Segrià a partir d'aquesta mitjanit», 14-07-2020. [Consulta: 16 juliol 2020].
  41. 41,0 41,1 «Primer dia sense morts per covid des del juliol a Catalunya». Segre, 31-05-2021. [Consulta: 1r juny 2021].
  42. «Barcelona i àrea metropolitana». Arxivat de l'original el 2020-07-25. [Consulta: 25 juliol 2020].
  43. 324cat. «Salut recomana als veïns de 3 barris de l'Hospitalet no sortir de casa si no és necessari», 14-07-2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  44. NacióDigital. «Josep Maria Argimon serà el nou secretari de Salut Pública | NacióDigital». [Consulta: 25 juliol 2020].
  45. 324cat. «S'acaba el confinament perimetral del Segrià pels rebrots de coronavirus», 19-07-2020. [Consulta: 31 juliol 2020].
  46. «Entra en vigor el tancament de bars i restaurants». El Punt Avui, 16-10-2020. [Consulta: 10 novembre 2020].
  47. «El govern tanca perimetralment Catalunya i confina els municipis el cap de setmana». Vilaweb. [Consulta: 10 novembre 2020].
  48. «La desescalada a Catalunya: així són les quatre fases del pla de reobertura». Beteve, 22-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  49. «El confinament municipal passarà a ser comarcal a partir del proper cap de setmana». Nació Digital, 12-12-2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
  50. «El govern ordena el confinament perimetral de la Cerdanya i el Ripollès i hi tanca la restauració i la cultura». Vilaweb, 22-12-2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
  51. «Confinament municipal i comerç tancat el cap de setmana: què es podrà fer i què no a partir del 7 de gener». Ara, 06-01-2021. [Consulta: 8 gener 2021].
  52. «Catalunya confirma el primer cas de la variant britànica del coronavirus». Ara, 07-01-2021. [Consulta: 8 gener 2021].
  53. Lasalas, Marta. «Aragonès signa el nou decret d'eleccions: crida els partits a la responsabilitat». El Nacional, 15-01-2021. [Consulta: 16 gener 2021].
  54. «L'EMA recomana autoritzar la vacuna d'AstraZeneca». El Nacional, 29-01-2021. [Consulta: 19 març 2021].
  55. Solé Sans, Anna. «Salut reactiva la campanya de vacunació: farmacèutics i col·lectius essencials». El Nacional, 08-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
  56. Masó, Pepa. «La Covid-19 ja ha causat més de 20.000 morts a Catalunya». El Nacional, 10-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
  57. «El TSJC imposa que les eleccions siguin el 14-F». [Consulta: 10 agost 2021].
  58. Perez, Virtudes. «L’Estat reprendrà la vacunació amb AstraZeneca dimecres vinent». El Nacional, 19-03-2021. [Consulta: 19 març 2021].
  59. «Autoritzada a Europa la vacuna de Janssen contra la Covid, la primera d'una sola dosi». CCMA, 18-03-2021. [Consulta: 27 març 2021].
  60. «Catalunya ja ha administrat més d’un milió de dosis del vaccí contra la covid». Vilaweb, 20-03-2021. [Consulta: 25 abril 2021].
  61. Solé Sans, Anna. «Conclusió del concert de Love of Lesbian: no va tenir impacte de transmissió». El Nacional, 27-04-2021. [Consulta: 28 abril 2021].
  62. Domingo, Alba. «Catalunya supera el milió de vacunats de Covid a les portes d'una quarta onada». El Nacional, 04-04-2021. [Consulta: 24 abril 2021].
  63. ; Garcia, Maria«Catalunya ja ha administrat més d’un milió de dosis del vaccí contra la covid». Ara, 16-04-2021. [Consulta: 25 abril 2021].
  64. «Catalunya supera els 3 milions de dosis de la vacuna i el milió de ciutadans amb pauta completa». Lleida.com, 07-05-2021. [Consulta: 23 maig 2021].
  65. «Fi de l’estat d’alarma: Què es pot fer a Catalunya des del 9 de maig? Toc de queda i restriccions». Vilaweb, 14 maig del 2021. [Consulta: 23 maig 2021].
  66. «Report diari sobre el coronavirus: Quatre milions de vaccinats amb la primera dosi a Catalunya. Estabilitat dels indicadors a les Illes i el País Valencià». Vilaweb, 27-05-2021. [Consulta: 30 maig 2021].
  67. «Catalunya supera els 3 milions de vacunats contra el covid-19». Ara, 06-06-2021. [Consulta: 19 juny 2021].
  68. Parreño Mont, David. «L'índex de rebrot baixa de 100 per primer cop en deu mesos». Cadena Ser, 09-06-2021. [Consulta: 10 juny 2021].
  69. Font, Marc. «Més de la meitat dels catalans ha rebut la primera dosi i gairebé un terç ha completat la pauta de vacunació». Público, 25-06-2021. [Consulta: 26 juny 2021].
  70. Borràs Boada, Olga. «Adeu a la mascareta al carrer: deixa de ser obligatòria en exteriors». Beteve, 26-06-2021. [Consulta: 26 juny 2021].
  71. Bianciotto, Jordi. «Els festivals de música van registrar un 58% més de contagis del que s’esperava». El Periódico, 4 d’agost del 2021. [Consulta: 5 agost 2021].
  72. «La cinquena onada de la pandèmia creix sense control a Catalunya i es comença a notar als hospitals». El Punt Avui, 10-07-2021. [Consulta: 11 juliol 2021].
  73. «El TSJC avala el toc de queda per frenar l’expansió de la Covid». [Consulta: 21 agost 2021].
  74. 74,0 74,1 NacióDigital. «El TSJC avala el toc de queda | NacióDigital». [Consulta: 21 agost 2021].
  75. «Entra en vigor el nou toc de queda a Catalunya». El Punt Avui, 16-07-2021. [Consulta: 28 juliol 2021].
  76. «El TSJC tomba el confinament nocturn en la major part de municipis catalans». VilaWeb, 19-08-2021. [Consulta: 21 agost 2021].
  77. Solé Sans, Anna. «Adeu total al toc de queda a Catalunya: aquestes són les mesures vigents», 24-08-2021. [Consulta: 25 agost 2021].
  78. «Dades COVID». [Consulta: 12 gener 2022].
  79. «El Govern amplia les mesures per a la contenció de la Covid-19 a Catalunya» (en anglès). [Consulta: 12 gener 2022].
  80. «El Govern prorroga 14 dies més les mesures per contenir la Covid-19 a Catalunya» (en anglès). [Consulta: 12 gener 2022].
  81. «El PIB català va caure un 11,4% el 2020 per la Covid». El Nacional, 05-02-2021. [Consulta: 6 febrer 2021].
  82. Gutiérrez, Iván. «Guerra de preus entre hotels a Barcelona per captar els pocs estrangers que venen». CCMA, 09-08-2021. [Consulta: 11 agost 2021].
  83. «Salut posa a disposició un nou portal web de dades de la COVID-19». Ripollès Digital, 05-08-2020 [Consulta: 20 setembre 2020].
  84. 84,0 84,1 84,2 84,3 «Dades Covid Setmanal». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 novembre 2020].
  85. «Mapa de calor per regió sanitària». Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pandèmia de COVID-19 a Catalunya