Vés al contingut

Pankararú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaPankararú
Tipusllengua no classificada, llengua, llengua morta i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deAlagoas i Pernambuco Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3paz Modifica el valor a Wikidata
Glottologpank1250 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepaz Modifica el valor a Wikidata
IETFpaz Modifica el valor a Wikidata

El pankararú (Pancaré, Pankaré, Pancaru, Pankaruru, Pankarará, Pankaravu, Pankaroru, Pankarú, Brancararu) és una llengua extinta de l'est del Brasil. Hi ha 6.000 pankararús ètnics, però tots parlen portuguès. El 1961, només dos ancians recordaven alguna cosa de la llengua. Avui viuen a Brejo dos Padres i altres pobles de Tacaratu, estat de Pernambuco. La llengua es parlava originalment entre el riu Moxotó i el riu Pajeú.[1]

Al segle xix l'ètnia es va dividir en dos grups ètnics, els pankararú i els pankararé. Una quarta part dels parkararé conserven la seva religió tradicional. La seva llengua, però, no és testimoniada,[2] i només es pot suposar que és un dialecte de pankararú.

Classificació

[modifica]

El pankararú no té parents provats i continua sense classificar-se. Hi ha similituds amb tupí i tucano. Meader (1976) va trobar que de 80 ítems lèxics coneguts, un terç (26) són clarament relacionats amb les llengües tupí. Especula que, per tant, els darrers parlants de pankararú podrien haver estat bilingües amb tupí. La identitat de la resta del vocabulari no s'ha identificat, i el pankararú pot ser una llengua aïllada.

L'atikum es parlava a prop, però és una llengua aïllada i no està relacionada amb el pankararú.

Loukotka (1968) també enumera aquestes llengües com a parlades anteriorment a Tacaratu, estat de Pernambuco. No se sap si estaven o no relacionats amb el pankararú:[1]

  • Jeriticó o Jiripancó – vila de Pindaé vora Brejo dos Padres a Tacaratu, Pernambuco. Ara els supervivents només parlen portuguès..
  • Macarú – vila de Brejo dos Padres, Tacaratu. Uns pocs supervivents ara només parlen portuguès.
  • Koiupanká[3] i Karuazu[4] podrien haver estat relacionats.
  • Kalankó (Cacalancó), amb descendents que ara viuen a Água Branca (Alagoas), també podrien havaer estat relacionats amb els pankararú.[5]

Vocabulari

[modifica]

Loukotka (1968)

[modifica]

Loukotka (1968) va llistar els següents ítems de vocabulari.[1]

glossaPankarurú
homeporkiá
solpanyé
terrazyobazyí
tabacazyó

Pompeu (1958)

[modifica]

Varietat lingüística de Pompeu (1958), originalment recollida per Carlos Estêvam:[6]

Portuguès
(original)
Anglès
(traduït)
"Brejo dos Padres"
fogofireobaí
águawaterjinikací; jatateruá; jai, já
brejoswampibiji, arôto
lagoapondjoo
terraearthjobají
pedrastonetóitú; ipá
salsalttuká
cachimbosmoking pipekuna kuní
cachimbo cerimonialceremonial pipematrinadô; matrigó
maracámaracakáma, kabá eyá
pinheiropineburúti
meninoboyjorã, óibo
parenterelativegôyáji
irmã e primasister and cousindakatái
onça pretablack jaguartupé
maracajámargayGwariatã
porcopigtarací
mocócobai rupestre
(Kerodon rupestris)
kewí
tatu-pebasix-banded armadillo
(Euphractus sexcinctus)
kuriépe
boioxkanarí
vacacow
ovelhasheeppusharé; sumui íra
passarinhosmall birdiushií
penafeathertik
ovoeggaji
papagaioparrotumaiatá
periquitoparakeetglyglilin
peixefishkamijo
abelhabeeaxxaó
madeira, pauwood, treedáka
florflowerbarkíra
milhocornta, mõni
tabaco, fumotobacco, smokepõi; ajó
bonitobeautifullimin

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
  2. «Pankararé». Glottolog 4.3, 2020.
  3. «Koiupanká» (en portuguès). [Consulta: 29 gener 2020].
  4. «Karuazu» (en portuguès). [Consulta: 29 gener 2020].
  5. «Kalankó» (en portuguès). [Consulta: 29 gener 2020].
  6. Pompeu Sobrinho, Thomaz. 1958. Línguas Tapuias desconhecidas do Nordeste: Alguns vocabulários inéditos. Boletim de Antropologia (Fortaleza-Ceará) 2. 3-19.

Bibliografia

[modifica]