Pantà de Vallvidrera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Presa de gravetat  | |||
| Arquitecte | Elies Rogent i Amat | |||
| Ús | regadiu i aigua potable | |||
| Cronologia | ||||
| 1850 – 1864 | construcció | |||
| Alçada | 15 m | |||
| Longitud | 50 m | |||
| Embassament | ||||
| Nom | pantà de Vallvidrera | |||
| Superfície | 0,778 ha | |||
| Conca hidrogràfica | riera de Vallvidrera (1,35 km² ) | |||
| Volum | 0,018 hm³ | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) | |||
| ||||
El pantà de Vallvidrera és una presa que es troba dins del terme municipal de Barcelona, en el barri de Vallvidrera, a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, i recull les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.
La construcció del pantà de Vallvidrera començà el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a l'aleshores municipi de Sarrià. Si bé s'acabà el 1860, no fou inaugurat fins al 1864. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle xix, l'obra de l'arquitecte Elies Rogent constitueix un exemple excepcional de presa d'arc de gravetat construïda amb obra de fàbrica. Les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³ en una làmina màxima d'aigua de 7.780 m².
A la base es troba una galeria d'inspecció per la qual discorren uns tubs destinats a drenar la cimentació i evacua l'aigua per la galeria. Perpendicularment a aquesta en surt una altra que arriba al túnel de la Mina Grott per on discorre l'aigua que actualment cau pel tub i on va arribar a circular un carrilet. A través d'aquest túnel de circulació d'aigua poden arribar a transvasar-se 400.000 litres diaris.
A partir dels anys 60, però, l'abandonament va fer que la vegetació cobrís l'obra, al mateix temps que la presència de sediments van fer disminuir notablement la capacitat d'embassament. Entre el 2005 i el 2006 va ser reformat íntegrament per tal de preservar la fauna i la flora, ja que conté una població destacada d'amfibis, entre els quals destaca l'espècie de granota reineta (Hyla meridionalis), però també perquè les persones puguin gaudir de l'entorn natural del parc de la serra de Collserola.
Actualment, l'antiga casa del guarda, un cop restaurada, serveix com a espai d'interpretació del Pantà.
A prop hi ha la Font de can llevallol. Situada en un alzinar prop del pantà de Vallvidrera, la font està protegida per una volta de totxo vist, i aboca un broc abundant d'aigua en un dipòsit soterrat que fornia d'aigua una antiga embotelladora que hi havia al costat del mas de Can Llevallol. Ha estat restaurada recentment i s'hi ha condicionat un espai singular per a fer-hi estada.
-
Casa del guarda -
Vista del pantà -
Presa
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantà de Vallvidrera |