Pantà de Vinçà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Pantà de Vinçà
Vinça, la retenue d'eau et le Canigou.jpg
Dades
Tipus presa de gravetat
Data de creació o fundació 1975
Data d'obertura oficial 1978
Ús regadiu i aigua potable
Característica
Alçada 55 m
Llargada 191 m
Embassament
Nom Pantà de Vinçà
Altitud 246 m
Longitud 5 km
Amplada 1,2 km
Efluent Riu Tet
Volum 25 hm³
Ubicació geogràfica
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
Cantó francèsCantó del Canigó
ComunaVinçà
42° 38′ 00″ N, 2° 34′ 00″ E / 42.633333333333°N,2.5666666666667°E / 42.633333333333; 2.5666666666667Coord.: 42° 38′ 00″ N, 2° 34′ 00″ E / 42.633333333333°N,2.5666666666667°E / 42.633333333333; 2.5666666666667
Modifica les dades a Wikidata
El pantà, amb els Pirineus al fons

El Pantà de Vinçà és una presa de la Tet, situada just al nord[1] del nucli urbà de Vinçà. Comparteix territori de les comunes d'Eus, Marqueixanes, Rodès i Vinçà, totes de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Entre la vila de Vinçà i el pantà rau la carretera desdoblada RN116 entre Perpinyà i Prada, i la línia de ferrocarril entre Perpinyà i Vilafranca de Conflent. Ambdues tenen una vista panoràmica del pantà.

Fruit d'un projecte reiterat que es remunta a la fi del segle xix, es construí els anys 1975-1977 i entrà en funcionament el 1978, aprofitant el cabal de la Tet i el relleu favorable. La presa, de gravetat (feta amb aquest sistema per garantir-ne l'estabilitat al llarg d'una falla on hi ha perill de moviments sísmics), se situa entre el massís granític de la Cugulera i Roca Sabardana a l'esquerra del riu i el turó granític de Sant Pere a la dreta, separat del massís per una epigènia de la Tet.

És llarg i estret (la cua arriba prop de Marquixanes), relativament reduït en superfície, però amb una capacitat de 23 Hm³, destinats a la irrigació de la plana rossellonesa. No és permanent: s'obre des de la tardor fins al març (època dels aiguats, per evitar que s'ompli de sorra) i queda ple al començament de l'estiu; per això no pot fabricar electricitat.

A la dreta, prop de la presa principal, se n'ha fet una de petita, prop del desguàs del torrent de les Escomes, on s'ha creat el Llac de les Escomes. És un petit llac artificial d'un milió de m³ per a la pràctica d'esports nàutics. El pantà ha impulsat les activitats turístiques i esportives i la funció de centre comercial del municipi. Encara, més a llevant hi encara el Llac de Conillac, de característiques semblants, tot i que una mica més petit.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «64 - Eus i Coma i 82 - Marqueixanes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan. «136 - Rodès i 195 - Vinçà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Eus, Marqueixanes, Rodès i Vinçà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantà de Vinçà Modifica l'enllaç a Wikidata