Pantalla de plasma

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Televisió de pantalla de plasma.

Una pantalla de plasma (PDP: plasma display panell ) és un tipus de pantalla plana habitualment usada en televisors de gran format (de 37 a 70 polzades). També avui en dia és utilitzat en televisors de petits formats, com 22, 26 i 32 polzades. Un desavantatge de les primeres versions d'aquest tipus de pantalles en grans formats, com 42, 45, 50, i fins a 70 polzades, és l'alta quantitat de calor que emanen, el que no és molt agradable per a un usuari que agradi de llargues hores de televisió o videojocs. Un clar avantatge és que no contenen mercuri, com per exemple les de LCD que són molt contaminants. Consta de moltes cel·les diminutes situades entre dos panells de vidre que contenen una barreja de gasos nobles (neó i xenó). El gas en les cel·les es converteix elèctricament en plasma, el qual provoca que una substància fosforescent (que no és fòsfor) emeti llum.

Història[modifica]

La pantalla de plasma es va inventar a la universitat d'Illinois per part de Donald L. Bitzer i de H. Gene Slottow el 1964 per al sistema informàtic "Platon". Els panells monocromàtics originals eren generalment de color ataronjat o verd. El 1975, Larry Weber de la universitat d'Illinois va intentar crear un display de plasma de color, finalment va arribar a la seva meta el 1995. L'ample angle de visió i la superior brillantor dels panells de plasma de color, han fet molt populars els moderns televisors de plasma.

Funcionament[modifica]

Les pantalles de plasma utilitzen una tecnologia similar als tubs fluorescents o de neó. Una pantalla de plasma consisteix en 2 panells de cristall separats 0.01 mm, cadascun amb elèctrodes. Entre els 2 vidres es troben fòsfors dels 3 colors (R G B). En aplicar-los un voltatge, s'activa una emissió ultra-violada que reacciona amb els fòsfors produint els colors que s'exposen pel panell frontal. S'utilitza una matriu d'elèctrodes governats per un camp elèctric constant inferior a la tensió d'excitació de les cel·les del gas dielèctric existent de voltatge el gas s'ionitza i es converteix en plasma (ions + electrons). El procés d'excitació es renova 50 vegades per segon.

Com que la pantalla és àuto-emissora, no es necessita projectar llum, llavors es millora en resolució brillantor i contrast, es redueix el volum (gruixos de 8 cm) i el pes (menys de 30 kg). Els displays de plasma tenen un angle de visió fins al 160º tant en vertical com en horitzontal. La distància entre els elèctrodes oscil·la entre 0.3 i 0.82 mm.

Característiques generals[modifica]

Composició d'una pantalla de plasma.

Les pantalles de plasma són brillants (1000 lux o més per mòdul), tenen una àmplia gamma de colors i poden fabricar-se en mides bastant grans, fins a 262 cm de diagonal. Tenen una luminància molt baixa a nivell de negres, creant un negre que resulta més desitjable per veure pel·lícules. Aquesta pantalla només té prop de 6 cm de gruix i la seva grandària total (incloent l'electrònica) és menor de 10 cm. Els plasmes usen tanta energia per metre quadrat com els televisors CRT o AMLCD. El consum elèctric pot variar en gran mesura depenent de què s'estigui veient en ell. Les escenes brillants (com un partit de futbol) necessitaran una major energia que les escenes fosques (com una escena nocturna d'una pel·lícula). Les mesures nominals indiquen 400 watts per a una pantalla de 50 polzades. Els models relativament recents consumeixen entre 220 i 310 watts per a televisors de 50 polzades quan s'està utilitzant en manera cinema. La majoria de les pantalles estan configurades amb la manera «botiga» per defecte, i consumeixen com a mínim el doble d'energia que amb una configuració més còmoda per a la llar.

El temps de vida de l'última generació de pantalles de plasma està estimat en unes 100.000 hores (o 30 anys a 8 hores d'ús per dia) de temps real de visionat, però, s'han produït televisors de plasma que han reduït el consum d'energia i han allargat la vida útil del televisor. En concret, aquest és el temps de vida mitjà estimat per a la pantalla, el moment en què la imatge s'ha degradat fins a la meitat de la seva brillantor original. Es pot seguir usant però es considera el final de la vida funcional de l'aparell.

Els competidors inclouen LCD, CRT, OLED, AMLCD, DLP, SED-tv, etc. El principal avantatge de la tecnologia del plasma és que pantalles molt grans poden ser fabricades utilitzant materials extremadament prims. Ja que cada píxel és il·luminat individualment, la imatge és molt brillant i posseeix un gran angle de visió.

Detalls funcionals[modifica]

Els gasos xenó i neó en un televisor de plasma estan continguts en centenars de milers de cel·les diminutes entre dues pantalles de vidre. Els elèctrodes també es troben «emparedats» entre els dos vidres, a la part frontal i posterior de les cel·les. Certs elèctrodes se situen darrere de les cel·les, al llarg del panell de vidre del darrere, i altres elèctrodes, que estan envoltats per un material aïllant dielèctric i coberts per una capa protectora d'òxid de magnesi, estan situats davant de la cel·la, a al llarg del panell de vidre frontal. El circuit carrega els elèctrodes que es creuen creant diferència de voltatge entre la part del darrere i la frontal, i provoquen que el gas és iònic i formi el plasma. Posteriorment, els ions del gas corren cap als elèctrodes, on col·lideixen emetent fotons.

Relació de contrast[modifica]

El contrast és la diferència entre la part més brillant de la imatge i la més fosca, mesura en passos discrets, en un moment donat. Generalment, com més alt és el contrast més realista és la imatge. Les relacions de contrast per pantalles de plasma se solen anunciar de 15.000:1 a 30.000:1. Aquesta és un avantatge important del plasma sobre altres tecnologies de visualització. Encara que no hi ha cap tipus de directriu en la indústria sobre com informar sobre el contrast, la majoria dels fabricants segueixen l'estàndard ANSI o bé realitzen proves «full-on full-off». L'estàndard ANSI usa un patró per a la prova de comprovació mitjançant de la qual es mesuren simultàniament els negres més foscos i els blancs més lluminosos, i s'aconsegueix una classificació més realista i exacta. D'altra banda, una prova «full-on full-off» mesura el contrast usant una pantalla de negre pur i una altra de blanc pur, el que aconsegueix els valors més alts però no representa un escenari de visualització típic. Els fabricants poden millorar artificialment el contrast obtingut incrementant el contrast i la brillantor per assolir els valors més alts en les proves. No obstant això, un percentatge de contrast generat mitjançant aquest mètode seria enganyós, ja que la imatge seria essencialment impossible de veure amb aquesta configuració.

Se sol dir sovint que les pantalles de plasma tenen millors nivells de negres (i relacions de contrast), encara que tant les pantalles de plasma com les LCD tenen els seus propis desafiaments tecnològics. Cada cel·la d'una pantalla de plasma ha de ser precarregada per il·luminar (d'una altra forma la cel·la no respondria prou ràpid) i aquesta precàrrega comporta la possibilitat que les cel·les no aconsegueixin el negre veritable. Alguns fabricants han treballat molt per reduir la precàrrega i la brillantor de fons associat fins al punt en què els nivells de negre dels plasmes moderns comencen a rivalizar amb els CRT (tubs de raigs catòdics). Amb la tecnologia LCD, els píxels negres són generats per un mètode de polarització de la llum i són incapaços d'ocultar completament la llum de fons subjacent.

Un defecte de la tecnologia de plasma és que si s'utilitza habitualment la pantalla al nivell màxim de lluentor es redueix significativament el temps de vida de l'aparell. Per aquest motiu, molts consumidors usen una configuració de lluentor per sota del màxim, però que encara segueix sent més brillant que les pantalles CRT.

Efecte de pantalla cremada[modifica]

Pantalla molt cremada (pantalla de l'aeroport de Dallas Fort-Worth. Fotografia de 2007).

En les pantalles electròniques basades en fòsfor (incloent televisions de rajos catòdics i de plasma), una exposició perllongada d'una imatge estàtica pot provocar que els objectes que es mostrin en ella quedin marcats en la pantalla durant un temps. Això és degut al fet que els compostos fosforescents que emeten la llum perden la seva lluminositat amb l'ús. Com a resultat, quan certes àrees de la pantalla són usades més freqüentment que altres, al llarg del temps les àrees de baixa lluminositat es tornen visibles a simple vista, això es coneix com a pantalla cremada. Un símptoma molt comú és que la qualitat de la imatge disminueix gradualment conforme a les variacions de lluminositat que tenen lloc al llarg del temps, resultant una imatge amb aspecte «enfangat».

Les pantalles LCD, per contra, solien patir l'anomenat «efecte fantasma», cosa desconeguda en les pantalles CRT i plasma.

Avantatges[modifica]

Resolució : les pantalles de plasma ofereixen major resolució que els televisors convencionals i són capaços de mostrar senyals HDTV i DTV, així com senyals de computadores XGA, SVGA i VGA.

Fabricació simple: la seva fabricació és més simple que la dels LCD i els costos són semblants als CRT.

Temps de vida llarg: La vida del monitor és al voltant de 10000 hores, un factor normalment no considerat en el cost de pantalles: cost per hora.

No hi ha línies d'escanejat: els tubs de raigs catòdics convencionals utilitzen un feix d'electrons per crear la imatge en el tub des de dalt fins a baix a intervals regulars, il·luminant els fòsfors. Amb aquest procediment les línies poden ésser percebudes. La majoria de displays de plasma inclouen un doblador de línia per a millorar la qualitat de la imatge amb emissions estàndard de televisió.

Precisió de color excepcional: els displays de plasma són capaços de reproduir 16,77 milions de colors, proporcionant un realisme de color i una gradació subtil entre colors.

Format panoràmic: el format panoràmic o 16:9 és el format de la televisió d'Alta Definició (HDTV), així com de la majoria de pel·lícules en DVD.

Pantalla perfectament plana: els plafons de Plasma són totalment plans, sense cap tipus de curvatura. Això elimina la distorsió que es produeix en els cantons de la pantalla dels televisors convencionals.

Brillantor de pantalla uniforme: a diferència dels sistemes de projecció frontal o posterior, que no tenen una brillantor uniforme - es reflecteix en imatges amb molta llum en el centre de la pantalla i enfoscades als cantons - els displays de plasma ofereixen la mateixa lluminositat en totes les zones de la pantalla.

Disseny per estalviar espai: els displays de Plasma són molt prims i permeten opcions d'instal·lació mai possibles abans. Poden ser penjats a la paret, com si es tractés d'un quadre i gaudir d'una pantalla de grans dimensions sense sacrificar un gran volum d'espai de la sala. Els monitors de plasma són neutrals des del punt de vista estètic, fent fàcil la seva inclusió en qualsevol tipus de decoració.

Ample angle de visió: els displays de Plasma tenen un angle de visió de 160 graus (tant de vertical com d'horizontal), molt major que el dels televisors o displays LCD. Això permet que més persones puguin gaudir d'una bona qualitat d'imatge en una mateixa habitació.

Immunitat al camp magnètic: En no utilitzar feixos d'electrons, com els televisors convencionals, els plafons de plasma són immunes als efectes dels camps magnètics. Components com els altaveus, que contenen grans imants, poden produir distorsions en la imatge de les pantalles dels televisors (normalment decoloracions) si se situen molt a prop d'aquestes. Aquest defecte no passa amb els displays de plasma, permetent que els altaveus estiguin tan a prop com sigui necessari.

Inconvenients[modifica]

Limitacions del plasma: La limitació final de les pantalles de plasma és la mida del píxel. Actualment, una de les principals limitacions que presenten es troba en la mida dels píxels, limitat als 0.3 mm. Per aquesta raó els PDP no poden aconseguir penetrar en el mercat dels PC d'escriptori. Amb el temps potser aconsegueixin establir-se com tecnologies de TV o presentadors de pantalla gran, entre 25 i 70 polzades.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantalla de plasma Modifica l'enllaç a Wikidata