Panteó (arquitectura)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dibuix del panteó de Roma.

Un panteó (del grec pan (παν) 'tot', i theós (θεός) 'déu') o pantèon[1] és un temple o edifici sagrat dedicat a tots els déus d'una religió politeista particular, atès que, en grec, el conjunt de déus s'anomena també panteó. A partir del segle xvi, aquest significat s'ha estès i ha estat usat en un sentit secular, referint-se a un grup de gent exaltada per un poble, una dinastia o un estat.

Entre els panteons més cèlebres de l'actualitat hi ha edificis com:

Per extensió, s'anomena panteó familiar una edificació funerària, normalment en un cementiri, on reposen les restes dels difunts d'una família o grup determinat. Probablement l'assimilació del terme panteó a aquest ús provingui de la primitiva religió romana, on els esperits dels avantpassats eren considerats com a «déus domèstics». Una altra versió indica que el seu origen rauria en el cèlebre artista Rafael, que va demanar ser enterrat al Pantèon de Roma.

Referències[modifica]

  1. En català el nom adient és Pantèon (vid. Diccionari Grec-Català). La forma panteó és deguda al fet que es tracta d'un mot grec pres a través del francès: Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 117.