Panteó de Dragonlance

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les deïtats del panteó de Dragonlance s'emmarquen entres grans grups: déus del bé, de la neutralitat i del mal.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
PANTEÓ DE DRAGONLANCE
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ionthas
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Paladine
 
Mishakal
 
 
 
 
Gilean
 
 
 
 
Takhisis
 
Sargonnas
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Branchala
 
 
 
Majere
 
 
Reorx
 
 
Morgion
 
 
Chemosh
 
 
 
Hiddukel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Shinare
 
Sirrion
 
 
Chislev
 
Zivilyn
 
 
 
¿Mina?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Kiri-Jolith
 
Habbakuk
 
Solinari
 
Lunitari
 
 
Nuitari
 
Zeboim
 
 
 


Equilibri[modifica | modifica el codi]

La situació dels déus és descrita com a un triangle, en què cada grup de déus és a una cantonada, i s'assegura que es manté l'equilibri com en una balança. Cada grup de déus té set membres, amb un déu major, cinc de menors i un de la màgia. En la novel·la Dragons of Summer Flame, es descobreix que també hi ha un déu creador: Caos, el pare de tots els déus. En la trilogia War of the Souls, les faccions del bé i del mal han perdut els seus déus superiors, de manera que no queda clar com això afectarà la neutralitat.

Molts dels llibres de Dragonlance se centren una o d'altra manera en el rol dels déus en el món. Durant els períodes en què els déus han estat oblidats, per exemple després del Cataclisme, el guió se centra a redescobrir els déus. Quan els déus estan presents, les històries tendeixen a centrar-se en les seves batalles per ascendir. Els déus de Dragonlance prenen un paper actiu en el món, i molts d'ells volten pel pla mortal amb tot tipus d'avatars.

Déus del bé[modifica | modifica el codi]

Els déus del bé reconeixen la necessitat de l'equilibri, i veuen el bé com a una part important de l'equilibri. Més que intentar destruir el mal, cerquen com eclipar-lo perquè no desaparegui l'equilibri que han creat els déus.

Paladine és de lluny el déu més important del bé, juntament amb Mishakal, que és la seva muller.

Déus de la neutralitat[cal citació][modifica | modifica el codi]

Els déus de la neutralitat, sovint desenvolupen un paper passiu, a Dragonlance. Gilean en particular és d'aquest parer, i rarament actua sense haver considerat abans totes les possibles conseqüències. És refractari a qualsevol acció que pugui produir un canvi en la història, i partidari d'observar i estudiar. En Reorx és l'excepció a aquesta regla, provocant amb freqüència desordre i confusió. A part d'en Gilean i el Reorx, els altres déus de la neutralitat no són gaire rellevants en el món de Dragonlance.

Gilean[modifica | modifica el codi]

Gilean, també conegut com el Viatger Gris, el Sabi o la Porta de les ànimes és el déu del coneixement, essent el déu principal de la Neutralitat. El seu símbol és el Llibre Obert amb el que el representa una constel·lació entre Paladine i Takhisis i el seu color el gris.

Té dues tasques principals que són anotar absolutament tot el que passa en la creació en el seu llibre Tobril que li va donar Ionthas i també, trobar l'equilibri entre els déus del Bé i del Mal. Per al seu estudi col·labora intensament amb Zivilyn que és representació de la saviesa, ja que per entendre l'univers cal que col·laborin tant el coneixement com la saviesa. Només té una filla que és Lunitari i de la que no se'n coneix cap progenitora.

Sirrion[modifica | modifica el codi]

Sirrion, també conegut com a l'Encantador a Mithas, Alquimista i Amo del Foc és el déu de la neutralitat associat a incendis fogueres i flamarades. Els seus símbols són flames multicolors i els seus colors el vermell i grocs incandecents.

És el déu del poder natural i creatiu de tot tipus de focs, des de la flama d'una espelma fins al sol. El seu desig és contemplar el foc no només des de la utilitat sinó també des de la bellesa. Poca gent el venera, destacant els gnoms, degut al poder de la pólvora i vapor que maneguen per a les seves màquines.

La seva parella és Shinare, deessa del comerç i la riquesa. Es barallen per què mentre ell és artístic i temperamental ella és oportunista i pràctica.

Com a símbol celestial té un planeta, no una constel·lació.

Reorx[modifica | modifica el codi]

Reorx també conegut com a Anclusa a Elian o el Mestre d'Armes a Mithas, és el déu de la neutralitat forjador de Krynn. Els seus símbols són el Martell de Farga o la Destral Guerrera a Thorbadin i la Maça a Kharas. Els seus colors són el gris pisarra i el vermell. Els nans li afegeixen l'epítep el forjador, els gnoms el mestre i els kenders el de l'artesà.

És el màxim déu que veneren els nans. Per ells el més poderós que hi ha. També els gnoms i els kenders li tenen gran respecte. Això s'explicaria per què els nans són de fet una raça creada per Reorx a partir de gnoms vanitosos als que havia ensenyat a forjar i que va encongir com a nans càstig per ser la seva cregudesa. Els nans i els kenders també serien descendents indirectes de la seva obra, ja que s'haurien creat en la confusió de la Gemma Gris creada per Reorx quan aquesta es va escapar i vagar per Krynn.

Un dels seus avatars preferits és el de poderós guerrer nan amb una massa a la mà.

El seu símbol celestial és una estrella vermella oon es diu que té la seva farga.

Chislev[modifica | modifica el codi]

Chislev, també coneguda com a Kradok en el Mur de Gel, és la deessa personificació de la natura en l'univers fictici de Dragonlance. El seu símbol és la ploma d'ocell i els seus colors el verd, el groc i el marró. Considerada la senyora dels boscos, és la companya de Zivilyn i defensora de la natura de tot mal que la pugui malmetre. Sempre afavoreix les plantes i els animals els quals l'obeeixen en els seus desitjos.

Zivilyn[modifica | modifica el codi]

Zivilyn, també conegut com a El savi a Mithas, l'Arbre de la Vida a Qualinesti i Silvanesti o Arbre del Món, és un déu neutral representant de la saviesa. Els seus colors són el verd i l'or i els seus símbol un gran arbre -a vegades un vallenwood- verd o daurat.

És un déu que viu alhora a tots els temps i realitats possibles. Per això tot i la seva vasta saviesa, als altres déus els és difícil treure'n una opinió, ja que les consideracions que ha de prendre per pronunciar-se són massa com per fer-ho de manera simplificada.

Està emparellat amb Chislev per què aquesta és la natura font de tota saviesa. Treballa molt intensament amb Gilean, ja que aquest és el coneixement el qual sense la saviesa que representa Zivilyn no és res, de la mateixa manera que la saviesa sense coneixement no té sentit.

Com a avatar va prendre la forma d'un kender que tot i aparentar el caràcter d'un membre d'aquesta raça, era capaç de conduir les situacions cap on volia. Hi ha qui ha proposat que l'Astinuis és de fet una altra manifestació de Zivilyn.

Shinare[modifica | modifica el codi]

Shinare, també coneguda com L'Alat, el Senyor d'Or o la Llibertat caminant és una deessa de l'univers fictici de Dragonlance. El seu símbol és l'ala de grif i els seus colors l'or, la plata i el marró. És la deessa de l'abundància, el diner i la indústria, i per tant patrona dels comerciants i el comerç.

És una de les divinitats preferides dels nans, tot i que la representen com a un gran mascle. és la companya de Sirrion, tot i que el seu amor per la natura sovint xoca amb les relacions de Shinare per al progrés. També admira els comerciants que dediquen la seva vida a negocis honestos.

Lunitari[modifica | modifica el codi]

Lunitari també coneguda com a Luin a Ergoth, Ull encès a Goodlund i Espelma de la nit a Thorbadin, Donzella de la il·lusió a Mithas, és una deessa de l'univers fictici de Dragonlance. El seu color és el vermell o el magenta i els seus símbols un cercle o una esfera d'aquest color. És l'únic fill de Gilean, i no se sap que tingui cap mare. Alguns suggereixen que és desconeguda i d'altres que nasqué del pensament del seu pare.

Lunitari, de la mateixa manera que Solinari i Nuitari, dedica la seva existència més a la difusió i culte de la màgia que a seguir amb els altres déus del bé. És el déu de la màgia neutral, adorat pels mags túniques vermelles. És el déu de la màgia amb més acòlits, ja que els seus practicants no veuen limitades la seva art per principis morals.

Lunitari s'apareix en el cel com a una lluna roja. Quan els altres déus varen abandonar Krynn durant el Cataclisme, Lunitari (així com els altres dos déus de la màgia) va romandre en el cel. Sí que se'n va anar, però, després de la Guerra del Caos.

Com a avatar, se sol presentar com a una humana pelroja vestida de com un mag túnica roja.

És on en Reorx hi va deixar la Gemma Gris. Se sap que els habitants d'Ansalon hi han arribat dues vegades. En una ocasió, els gnoms que seguien la gemma, per tal d'aconseguir-la, alliberant-la i deixant que rodi per tot el món escampant el caos. En una altra ocasió també els gnoms en una incursió científica amb la Kitiara Uth-Matar i l'Sturm Tallradiant on varen poder descobrir que els Dracs de colors metàl·lics hi guardaven part dels seus ous. Arran d'això se sap que la seva superfície és plena de plantes, formigues i diferents tipus de minerals, tots ells de color roig.

Déus del mal[modifica | modifica el codi]

  • Takhisis, la Reina de la Foscor
  • Sargonnas, consort de la Takhisis, déu de la venjança
  • Morgion, déu de la malaltia, senescència i plaga
  • Chemosh, déu dels no morts
  • Zeboim, Reina del Mar
  • Hiddukel, el negocient d'ànimes
  • Nuitari, patró dels mags túniques negres

Els déus del mal, així com els déus del bé, reconeixen la necessitat de l'equilibri per a Krynn amb l'excepció de Takhisis. Ella està molt més assedegada de poder que la resta de déus, i els seus intents per ostentar el poder absolut, sovint es guanya la còlera de la resta de déus. Això és el que finalment la duu a la perdició, quan va tan lluny que es guanya la desaprovació i condemna de la resta de déus del mal.

A més de la Takhisis, Sargonnas juga un paper important entre els minotaures.

En disputa[modifica | modifica el codi]

  • Mina, un déu del bé corromput.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]