Panteó de Dragonlance

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Les deïtats del panteó de Dragonlance s'emmarquen entres grans grups: déus del bé, de la neutralitat i del mal.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
PANTEÓ DE DRAGONLANCE
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ionthas
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Paladine
 
Mishakal
 
 
 
 
Gilean
 
 
 
 
Takhisis
 
Sargonnas
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Branchala
 
 
 
Majere
 
 
Reorx
 
 
Morgion
 
 
Chemosh
 
 
 
Hiddukel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Shinare
 
Sirrion
 
 
Chislev
 
Zivilyn
 
 
 
¿Mina?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Kiri-Jolith
 
Habbakuk
 
Solinari
 
Lunitari
 
 
Nuitari
 
Zeboim
 
 
 

Equilibri [cal citació][modifica]

La situació dels déus és descrita com a un triangle, en què cada grup de déus és a una cantonada, i s'assegura que es manté l'equilibri com en una balança. Cada grup de déus té set membres, amb un déu major, cinc de menors i un de la màgia. En la novel·la Dragons of Summer Flame, es descobreix que també hi ha un déu creador: Caos, el pare de tots els déus. En la trilogia War of the Souls, les faccions del bé i del mal han perdut els seus déus superiors, de manera que no queda clar com això afectarà la neutralitat.

Molts dels llibres de Dragonlance se centren una o d'altra manera en el rol dels déus al món. Durant els períodes en què els déus han estat oblidats, per exemple després del Cataclisme, el guió se centra a redescobrir-los. Quan els déus estan presents, les històries tendeixen a centrar-se en les seves batalles per ascendir. Els déus de Dragonlance prenen un paper actiu en el món, i molts d'ells volten pel pla mortal amb tot tipus d'avatars.

Déus del bé [cal citació][modifica]

  • Paladine, Pare del Bé i Senyor de la Llei
  • Majere, déu del raonament, protector dels monjos
  • Kiri-Jolith, senyor de la guerra justa
  • Mishakal, deessa de la salut
  • Habbakuk, déu de la vida animal i el mar
  • Branchala, déu de la música
  • Solinari, patró dels mags de túnica blanca

Els déus del bé reconeixen la necessitat de l'equilibri, i veuen el bé com a una part important de l'equilibri. Més que intentar destruir el mal, cerquen com eclipar-lo[Cal aclariment] perquè no desaparegui l'equilibri que han creat els déus. Paladine és de lluny el déu més important del bé, juntament amb Mishakal, que és la seva muller.

Déus del mal [cal citació][modifica]

  • Takhisis, la Reina de la Foscor
  • Sargonnas, consort de la Takhisis, déu del Mal per a la vengança, la destrucció, la intriga, els volcans, el foc i els deserts. Els seus símbols són el o còndor roig o un puny roig a Thorbardín i Istar. Els seus colors són el roig i el negre. És el déu al que reben més culte els minotaures, que els considera el seu poble protegit.
  • Morgion, déu de la malaltia, senescència i plaga
  • Chemosh, déu dels no morts
  • Zeboim, Reina del Mar
  • Hiddukel, el negocient d'ànimes
  • Nuitari, patró dels mags túniques negres

Els déus del mal, així com els déus del bé, reconeixen la necessitat de l'equilibri per a Krynn amb l'excepció de Takhisis. Ella està molt més assedegada de poder que la resta de déus, i els seus intents per ostentar el poder absolut, sovint es guanya la còlera de la resta de déus. Això és el que finalment la duu a la perdició, quan va tan lluny que es guanya la desaprovació i condemna de la resta de déus del mal.

A més de la Takhisis, Sargonnas té un paper important entre els minotaures.

En disputa [cal citació][modifica]

  • Mina, un déu del bé corromput.

Bibliografia[modifica]