Papa Joan IX
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 840  Tívoli (Itàlia) | ||
| Mort | 5 gener 900 (59/60 anys) Roma | ||
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà | ||
 116è Papa | |||
| 18 gener 898 – 5 gener 900 ← Teodor II – Benet IV → | |||
.svg){kind=small} Cardenal diaca | |||
| 893 – | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor | ||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||
 | |||
Papa Joan IX (llatí: Ioannes IX) (Tívoli, c. 840 - Roma, 5 de gener de 900) fou Papa de l'Església Catòlica del 898 al 900.[1]
Abat d'un monestir benedictí, Joan va ser escollit papa amb l'ajuda de Lambert II de Spoleto, que li va permetre vèncer l'altre candidat que optava a l'elecció. El seu rival, Sergi, va ser excomunicat i expulsat de la ciutat, tot i que, uns anys més tard, acabaria accedint al tron pontifici com a Sergi III.
Biografia
[modifica]Se sap poca cosa de Joan IX abans que es convertís en papa. Nascut a Tívoli, fill d'un home anomenat Rampoaldo, va ser ordenat sacerdot benedictí pel papa Formós . Amb el suport del poderós duc de Spoleto, va ser elegit papa a principis del 898 després de la mort sobtada del papa Teodor II.[2]
Amb l'objectiu de disminuir la violència de les faccions a Roma, Joan va celebrar diversos sínodes a Roma i a altres llocs el 898. No només van confirmar el judici del papa Teodor II en concedir sepultura cristiana al papa Formós, sinó que també va convocar un concili a Ravenna, en el que va finalitzar la tasca iniciada pel seu predecessor. Van decretar que els registres del Sínode del Cadàver celebrat pel papa Esteve VI que l'havia condemnat havien de ser cremats.[3] Es van prohibir les reordenacions, i els membres del clergat que havien estat degradats per Esteve van ser restaurats als rangs dels quals els havia deposat. El costum de saquejar els palaus dels bisbes o papes en morir va ser ordenat que fos suprimit tant per les autoritats espirituals com temporals.[4]
Es va rehabilitar definitivament el papa Formós a qui, en l'anomenat "Concili del Cadàver", se'l va sotmetre a judici després d'exhumar-ne el cos.
Per mantenir la seva independència, que estava amenaçada pels alemanys, els moravians van apel·lar a Joan perquè els permetés tenir una jerarquia pròpia. Ignorant les queixes de la jerarquia alemanya,[5] Joan va sancionar la consagració d'un bisbe metropolità i tres bisbes més per als moravians.[6]
En aquest concili es va decretar que l'elecció papal, per ser vàlida, havia de fer-se en presència d'un representant de l'emperador i recaure sobre un membre del clergat romà. També va prohibir el costum de saquejar els palaus dels bisbes de Roma o del papa després de la seva mort.
Va declarar invàlida la consagració d'Arnulf com a emperador i va coronar el seu protector, Lambert.
Va morir el 5 de gener del 900 i fou enterrat a l'atri de la basílica de Sant Pere.
Referències
[modifica]- ↑ Platina, Bartolomeo (1479), The Lives of the Popes From The Time Of Our Saviour Jesus Christ to the Accession of Gregory VII, vol. I, Londres: Griffith Farran & Co., pàg. 240–241, <https://archive.org/details/thelivesofthepop01platuoft>. Consulta: 25 abril 2013
- ↑ «Pope John IX». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
- ↑
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. - ↑ «Pope John IX». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
- ↑ “Pope John IX”. New Catholic Dictionary. CatholicSaints.Info. 13 July 2013
- ↑ «Pope John IX». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
Bibliografia
[modifica]
- Tommaso di Carpegna Falconieri. «LAMBERTO, re d'Italia, imperatore». A: Dizionario Biografico degli Italiani. 63. Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2004.
- Claudia Gnocchi. «Giovanni IX». A: Enciclopedia dei Papi. Volum 2. Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2000.
- Gaetano Moroni. Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da S. Pietro sino ai nostri giorni. 31. Venezia: Tipografia Emiliana, 1845.
- Claudio Rendina. I Papi - storia e segreti. Roma: Newton&Compton editori, 2005.
- Ferdinand Gregorovius. «- libro V, cap. VII, par. 3». A: Storia di Roma nel Medioevo.
