Joan Pau II

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Papa Joan Pau II)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Joan Pau II
Karol Woityla - panoramio.jpg
Nom original Ioannes Paulus PP. II
 Papa de l'Església Catòlica
Emblem of the Papacy SE.svg
16 d'octubre de 1978 – 2 d'abril de 2005
Dades biogràfiques
Naixement Karol Józef Wojtyła
18 de maig de 1920
Wadowice, República de Polònia
Mort 2 d'abril de 2005(2005-04-02) (als 84 anys)
Palau Vaticà, Ciutat del Vaticà
Causa de mort Infirmity, sèpsia, Malaltia de Parkinson i infart miocardíac
Sepultura Basílica de Sant Pere del Vaticà
Ètnia Polonesos
Religió Església Catòlica
Alma mater Universitat Jagellònica (1953–1954)
Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino (1947–1948)
Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino (1946–1947)
Universitat Jagellònica (1938–1939)
Activitat professional
Ocupació Sacerdot catòlic, poeta, polític, esperantista, escriptor, activista pels drets humans, catedràtic d'universitat i sacerdot
Ordenació sacerdotal 1 de novembre de 1946
per Adam Stefan Sapieha
Consagració episcopal 28 de setembre de 1958
per Eugeniusz Baziak
Proclamació cardenalícia 26 de juny de 1967
per Pau VI
Cardenal prevere de San Cesareo in Palatio
Papa i confessor
Commemoració a Església Catòlica Romana
Beatificació 1 de maig de 2011 , Roma per Benet XVI
Canonització 27 d'abril de 2014 , Roma per papa Francesc
Lloc de pelegrinatge Roma, Wadowice
Festivitat 22 d'octubre
Fets destacables 264è Papa, bisbe de Roma
Iconografia Com a papa, amb sotana blanca i solideu
Patronatge
Dades familiars
Cònjuge sense valor
Pares Karol WojtyłaEmilia Wojtyła
Germans Edmund Wojtyła
Premis i reconeixements
Signatura

Escut d'armes de Sant Joan Pau II
Totus Tuus

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0937552
Modifica dades a Wikidata

Sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II, en polonès: Jan Paweł II) (* Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - † Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou el Papa número 264 de l'Església catòlica. El seu nom de naixement fou Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès, voi-tí-hua). Entre alguns catòlics és anomenat com "Sant Joan Pau el Gran".[3][4][5]

Va ser va escollit Papa el 16 d'octubre de 1978, en el segon conclave de 1978, convocat després de la mort sobtada del Papa Joan Pau I, que regnà només 33 dies. El cardenal Wojtyla va ser elegit en el tercer dia del conclave i adoptà el nom del seu predecessor, en homenatge a ell.[6][7]

Primer papa no italià després de 455 anys, és a dir des de l'època del neerlandès Adrià VI (15221523), va ser el primer papa polonès de la història i el primer procedent d'un país de parla eslava. El seu pontificat va durar 26 anys, 5 mesos i 17 dies i va ser el tercer pontificat més llarg de la història (després del de Pius IX (31 anys) i el tradicionalment atribuït a Sant Pere (hom creu entre 34 i 37 anys).

Joan Pau II sorprengué des del començament del seu pontificat la seva acció política i diplomàtica vigorosa contra el comunisme i l'opressió política, i és considerat un dels arquitectes del col·lapse del sistema de socialisme real, controlat per l'Unió Soviètica.[8] Va combatre la teologia de l'alliberament, intervenint en diverses ocasions durant les aproximacions d'alguns membres del clergat als partits polítics marxistes. També estigmatitzà el capitalisme i el consumisme desenfrenat, considerats l'antítesi de la recerca de la justícia social, a causa de la desigualtat injustificada entre els pobles i ofensiu per a la dignitat humana. El seu pontificat va ser molt conservador; en el camp de la moral s'oposà fermament a l'avortament i a l'eutanàsia i confirma l'enfocament tradicional de l'Església sobre la sexualitat, l'ésser humà, el celibat i el sacerdoci femení. Un objectiu clau del papat de Joan Pau era transformar i reposicionar l'Església Catòlica. El seu desig era «col·locar la seva Església en el cor d'una nova aliança religiosa que reunís jueus, cristians i musulmans en un gran exèrcit religiós.»[9][10]

Va ser un dels líders mundials que més viatjà en tota la història, visitant 129 països en els seus 104 viatges per tot el món, els quals van veure l'enorme participació de multituds (les més grans mai reunides per a un esdeveniment religiós). Amb aquests viatges apostòlics, Joan Pau II va cobrir una distància molt més gran que la que cobreixen tots els altres papes conjuntament. Aquesta gran activitat de contacte (fins i tot amb la generació més jove, amb la creació de les Jornades Mundials de la Joventut) es va interpretar com un signe d'una seriosa intenció de construir un pont de les relacions entre les nacions i religions, en nom de l'ecumenisme, que va ser un dels pilars del seu pontificat.

Pel que fa a les relacions amb Itàlia, els viatges subratllaren la intenció de separar la política de la religió, com el mateix Papa va celebrar destacar, dos anys després de la revisió del Tractat de Laterà, en 1986, a Forlì, recordant que l'anterior Papa a visitar aquesta ciutat va ser Pius IX, en la seva qualitat també com a cap d'estat: «Des d'aleshores, la situació política ha canviat radicalment, i ha estat reconegut oficialment per l'Església com a tal.»

Com a part del seu èmfasi especial vers la crida universal a la santedat, el Papa Wojtyla beatificà i canonitzà, encara que és difícil de provar a causa que els documents relacionats amb moltes de les primeres canonitzacions són incomplets, falsos o inexactes, moltes més persones que qualsevol altre Papa, gràcies a la supressió, per la seva banda, l'oficina de Promotor Fidei (Promotor de la Fe, també conegut com l'advocat del diable), motiu pel qual aquest procés és més suau: 1338 persones van ser beatificades, i 482 canonitzades,[11] mentre que els predecessors durant els quatre segles anteriors només havien proclamant 300 sants.

Va ser anomenat "l'atleta de Déu"[12] per les seves diverses passions esportives: practicà l'esquí, la natació, el piragüisme, el futbol [13] i era un amant de la muntanya [14] continuant fent esport, sempre que la seva salut li va permetre.

La causa de canonització de Joan Pau II va començar el 2005, un mes després de la seva mort, ometent-se el tradicional període de 5 anys d'espera. El 19 de desembre de 2009, Joan Pau II va ser proclamat Venerable pel seu successor, el Papa Benet XVI, i va ser beatificat l'1 de maig de 2011 (Diumenge de la Divina Misericòrdia), després que la Congregació per a les Causes dels Sants atribuís un miracle gràcies a la seva intercessió, la curació d'una religiosa francesa de la malaltia de Parkinson. En la història de l'Església no havia succeït mai en tot un mil·lenni que un Papa proclamés beat el seu predecessor immediat.[15] Un segon miracle atribuït a la intercessió de Joan Pau II va ser aprovat el 2 de juliol de 2013, i confirmat pel Papa Francesc dos dies després (dos miracles s'han d'atribuir a la intercessió d'una persona per ser declarada santa). Joan Pau II va ser canonitzat el 27 d'abril de 2014 (una altra vegada Diumenge de la Divina Misericòrdia]]), juntament amb el Papa Joan XXIII.[16][17] L'11 de setembre de 2014, el Papa Francesc va afegir el dia de festa de memòria opcional de Joan Pau II al calendari general romà de tot el món, en resposta a les peticions que arribaven d'arreu del món.[18] És tradicional celebrar festes de sants en l'aniversari de les seves morts, però la de Joan Pau II (22 d'octubre) se celebra en l'aniversari de la seva inauguració papal.[19][20]

Vida pre-papal[modifica | modifica el codi]

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

El retrat de noces dels pares de Joan Pau II, Emilia i Karol Wojtyła Snr
Retrat de la Primera Comunió de Karol Wojtyła

Karol Józef Wojtyła va néixer a la ciutat polonesa de Wadowice, prop de la ciutat de Cracòvia, al sud del país.[21][22] Era el més jove de tres fills nascuts de Karol Wojtyła (1879-1941), un polonès ètnic,[23] i Emilia Kaczorowska (1884-1929), el cognom de soltera de la seva mare era Scholz.[24] Emilia, que era mestra d'escola, va morir en el part el 1929[25] quan Karol tenia vuit anys.[26] La seva germana gran Olga havia mort abans del seu naixement, i Karol se sentia molt proper al seu germà Edmund, sobrenomenat Mundek. La feina d'Edmund com a metge finalment va provocar-li la mort a causa de l'escarlatina, una pèrdua que va afectar profundament a Karol.[23][26]

Com a noi, Wojtyła era atlètic, sovint jugava al futbol com a porter.[27] Durant la seva infància, Wojtyła va tenir contacte amb la gran comunitat jueva de Wadowice.[28] Els partits de futbol de l'escola eren sovint organitzats entre equips de jueus i catòlics, i Wojtyła sovint jugava al costat jueu.[23][27] «Recordo que almenys un terç dels meus companys de classe a l'escola primària de Wadowice eren jueus. A l'escola primària hi havia menys. Era molt amic d'alguns. I el que em va sorprendre d'alguns d'ells era el seu patriotisme polonès.»[29] Va ser al voltant d'aquest temps que el jove Karol va tenir la seva primera relació seriosa amb una noia. Es va acostar a una noia anomenada Ginka Beer, descrita com "una bellesa jueva, amb uns ulls estupendes i un cabell negre que volava, esvelta, una excel·lent actriu".[30]

A mitjans de 1938, Wojtyła i el seu pare van deixar Wadowice i es van traslladar a Cracòvia, on va ingressar a la Universitat Jagellònica i també en una escola de teatre. Mentre estudiava filologia i diverses llengües, va treballar com a bibliotecari voluntari i va haver de participar en una formació militar obligatòria a la Legió Acadèmica, però es va negar a disparar una arma. Va actuar amb diversos grups teatrals i va treballar com a dramaturg.[31] Durant aquest temps, el seu talent pel llenguatge va florir, i va aprendre fins a 12 idiomes: polonès, llatí, italià, castellà, portuguès, francès, anglès, alemany, ucraïnès, eslovac, serbocroat i esperanto,[32] nou dels quals emprà extensivament quan va ser Papa.

El 1939, les forces d'ocupació alemanyes nazis van tancar la universitat després d'envair Polònia.[21] Els homes hàbils havien de treballar, de manera que entre 1940 i 1944 Wojtyła va fer de a missatger per a un restaurant, de picapedrer i dinamiter en una pedrera de pedra calcària a Batki[33] i per a la fàbrica química Solvay, per evitar la deportació a Alemanya.[22][31] En 1940 va ser copejat per un tramvia, patint una fractura cranial. El mateix any, va ser atropellat per un camió en una pedrera, que li va deixar amb una espatlla més alta que l'altra i una gepa permanent.[34] El seu pare, un antic sots-oficial austrohongarès i posterior oficial de l'exèrcit polonès, va morir d'un atac de cor al 1941,[24] deixant Wojtyła com l'únic membre supervivent de la família immediata.[23][25][35] «No vaig estar a la mort de la meva mare, no vaig estar en la mort del meu germà, no vaig estar a la mort del meu pare», va dir, reflexionant sobre aquests temps de la seva vida, gairebé quaranta anys més tard. «Als vint, ja havia perdut a totes les persones que estimava.»[35]

Després de la mort del seu pare, va començar a pensar seriosament en el sacerdoci.[36] A l'octubre de 1942, mentre continuava la guerra, va trucar a la porta del Palau Episcopal de Cracòvia i va preguntar per estudiar per al sacerdoci.[36] Poc després, va començar cursos en el seminari subterrani clandestí dirigit per l'arquebisbe de Cracòvia, Adam Stefan Cardenal Sapieha. El 29 de febrer de 1944, Wojtyła va ser colpejat per un camió alemany. Oficials alemanys de la Wehrmacht el portaren a un hospital. Va passar dues setmanes recuperant-se d'una severa conmoció i una lesió a l'espatlla. Li va semblar que aquest accident i la seva supervivència eren una confirmació de la seva vocació. El 6 d'agost de 1944, un dia conegut com "Diumenge Negre",,[37] la Gestapo va reunir els homes joves de Cracòvia per reduir l'aixecament,[37] similar al recent aixecament a Varsòvia.[38][39] Wojtyła va escapar amagant-se al soterrani de la casa del seu oncle al carrer Tyniecka 10, mentre que les tropes alemanyes van buscar a dalt.[36][38][39] Més de vuit mil homes i nens van ser presos aquell dia, mentre que Wojtyła va escapar al Palau de l'Arquebisbe,[36][37][38] on va romandre fins que els alemanys van marxar.[23][36][38]

La nit del 17 de gener de 1945, els alemanys van fugir de la ciutat i els estudiants van recuperar el seminari en ruïnes. Wojtyła i un altre seminarista es van oferir per a la tasca de desmuntar el munt d'excrements congelats dels lavabos.[40] Wojtyła també va ajudar a una nena refugiada jueva de 14 anys, anomenada Edith Zierer,[41] que havia escapat d'un camp de treball nazi a Częstochowa.[41] Edith s'havia desmaiat en una andana ferroviària, per la qual cosa Wojtyla la va portar a un tren i es va quedar amb ella durant tot el viatge fins a Cracòvia. Edith afirmà que Wojtyła li salvà la vida aquest dia.[42][43][44] B'nai B'rith i altres autoritats van dir que Wojtyła va ajudar a protegir a molts altres jueus polonesos dels nazis. Durant l'ocupació nazi de Polònia, una família jueva va enviar al seu fill, Stanley Berger, perquè fos amagat per una família polonesa gentil. Els pares jueus biològics de Berger van morir durant l'Holocaust i, després de la guerra, els nous pares cristians de Berger van demanar a un jove sacerdot polonès anomenat Karol Wojtyła, el futur papa Joan Pau II, que bategés el nen. El futur papa es va negar, afirmant que el nen hauria de ser criat en la fe jueva dels seus pares, no pas com a catòlic.[45] Al setembre de 2003, Emmanuelle Pacifici, cap de la comunitat jueva d'Itàlia, va proposar que Joan Pau II rebés la medalla d'un Just entre les nacions per salvar un nen jueu de dos anys donant-lo a una família polonesa gentil per a que fos amagat el 1942, quan Karol Wojtyla era només un seminarista. Després de la guerra, els pares adoptius cristians d'aquest nen van demanar al futur papa Joan Pau II que bategés al nen, i una vegada més es va negar, igual que havia fet amb Berger. Després de la guerra, Karol Wojtyła va fer tot el possible per assegurar que aquest noi jueu que va salvar abandonés Polònia per ser criat pels seus parents jueus als Estats Units.[46] A l'abril de 2005, poc després de la mort de Joan Pau II, el govern israelià va crear una comissió per honrar el llegat de Joan Pau II. Una de les maneres proposades d'honrar-lo era donar-li la medalla dels Justos entre les Nacions.[47] En l'últim llibre de Wojtyła, "Memòria i Identitat", va descriure els 12 anys del règim nazi com una "bestialitat",[48] citant del teòleg polonès i filòsof Konstanty Michalski.[49]

Presbiterat[modifica | modifica el codi]

Després d'acabar els seus estudis al seminari a Cracòvia, Wojtyła va ser ordenat sacerdot en el Dia de Tots Sants, l'1 de novembre de 1946,[25] per l'arquebisbe de Cracòvia, el cardenal Sapieha.[22][50][51] Sapieha va enviar a Wojtyła a l'Ateneu Pontifici Internacional Angelicum de Roma, la futura Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino Angelicum, per estudiar sota la direcció del dominic francès dominicà Réginald Garrigou-Lagrange, que comença el 26 de novembre de 1946. Va residir al Col·legi Pontifici Belga durant aquest temps, sota la presidència de Monsenyor Maximilien de Furstenberg.[52] Wojtyła va obtenir una llicenciatura el juliol de 1947, va aprovar el seu examen de doctorat el 14 de juny de 1948, i va defensar amb èxit la seva tesi doctoral titulada Doctrina de fide apud S. Ioannem a Cruce ("La doctrina de la fe a Sant Joan de la Creu") en filosofia el 19 de juny de 1948.[53] L'Angelicum conserva la còpia original mecanografiada de la tesi de Wojtyła.[54] Entre altres cursos a l'Angelicum, Wojtyła va estudiar hebreu amb el dominic holandès Peter G. Duncker, autor del Compendium grammaticae linguae hebraicae biblicae.[55]

Segons el company de classe de Wojtyła, el futur cardenal austríac Alfons Stickler, el 1947, durant la seva estada a l'Angelicum Wojtyła va visitar el Pare Pius, que va escoltar la seva confessió i li va dir que un dia ascendia a "el lloc més alt de l'Església".[56] El cardenal Stickler va afegir que Wojtyła creia que la profecia es va complir quan es va convertir en cardenal.[57]

Karol Wojtyła com a prevere a Niegowić. 1948

Wojtyła va tornar a Polònia l'estiu de 1948 per realitzar la seva primera tasca pastoral al poble de Niegowić, a vint-i-quatre quilòmetres de Cracòvia, a l' església de l'Assumpció. Va arribar a Niegowić en època de collita, on la seva primera acció va ser agenollar-se i besar el terra.[58] Va repetir aquest gest, que va adaptar del sant francès Jean Marie Baptiste Vianney,[58] al llarg del seu papat.

Al març de 1949, Wojtyła va ser traslladat a la parròquia de Sant Florià a Cracòvia. Va ensenyar ètica a la Universitat Jagellònica i posteriorment a la Universitat Catòlica de Lublin. Durant la seva època pedagògica va reunir un grup d'uns 20 joves, que van començar a anomenar-se Rodzinka, la "petita família". Es van reunir per a la pregària, la discussió filosòfica i per ajudar els cecs i els malalts. El grup va arribar a aproximadament 200 participants, i les seves activitats es van expandir per incloure esquiades anuals i viatges en caiac.[59]

El 1953, la tesi d'habilitació de Wojtyła va ser acceptada per la Facultat de Teologia de la Universitat Jagellònica. El 1954, va obtenir un doctorat en teologia sagrada,[60] avaluant la viabilitat d'una ètica catòlica sobre la base del sistema ètic del fenomenòleg Max Scheler amb una tesi titulada "Reavaluació de la possibilitat de fundar una ètica catòlica sobre el sistema ètic de Max Scheler"[61] (Ocena możliwości zbudowania etyki chrześcijańskiej przy założeniach system Maksa Schelera).[62] Scheler era un filòsof alemany que va fundar un ampli moviment filosòfic que va fer èmfasi en l'estudi de l'experiència conscient. Malgrat això, les autoritats comunistes van abolir la Facultat de Teologia de la Universitat Jagellònica, impedint-li que obtingués el títol fins a 1957.[51] Wojtyła va desenvolupar un enfocament teològic que combinava el tomisme catòlic tradicional amb les idees del personalisme, un enfocament filosòfic derivat de la fenomenologia, que va ser popular entre els intel·lectuals catòlics a Cracòvia durant el desenvolupament intel·lectual de Wojtyła. Va traduir el "Formalisme i l'ètica dels valors substantius" de Scheler. .[63]

El wujek Karol Wojtyla (segon per l'esquerra) a Cracòvia

Durant aquest període, Wojtyła va escriure una sèrie d'articles al diari catòlic de Cracòvia, Tygodnik Powszechny (" Setmanal universal "), on tractà temes de l'església contemporània.[64] Es va centrar a crear obres literàries originals durant els seus primers dotze anys com a sacerdot. La guerra, la vida sota el comunisme i les seves responsabilitats pastorals van alimentar la seva poesia i la seva obra. Wojtyła va publicar el seu treball sota dos pseudònims—Andrzej Jawień i Stanisław Andrzej Gruda[31][64]—: per distingir la seva obra literària dels seus escrits religiosos (escrits sota el seu propi nom), i també perquè les seves obres literàries es consideressin en els seus mèrits.[31][64] En 1960, Wojtyła va publicar l'influent llibre teològic "Amor i responsabilitat", una defensa de les doctrines tradicionals de l'Església sobre el matrimoni des d'un nou punt de vista filosòfic.[31][65]

Mentre era un sacerdot a Cracòvia, grups d'estudiants es van unir regularment a Wojtyła per fer senderisme, esquiar, anar en bicicleta, acampar i navegar en caiac, acompanyats d'oracions, misses a l'aire lliure i debats teològics. A l'època estalinista, no es permetia als sacerdots viatjar amb grups d'estudiants. El pare Wojtyła va demanar als seus companys més joves que li diguessin "Wujek" (polonès per "oncle") per evitar que els forasters deduïssin que era sacerdot. El sobrenom va guanyar popularitat entre els seus seguidors. En 1958, quan Wojtyła va ser nomenat bisbe auxiliar de Cracòvia, els seus coneguts van expressar la seva preocupació que això faria que canviés. Wojtyła va respondre als seus amics: "Wujek seguirà sent Wujek", i va seguir vivint una vida senzilla, ignorant els artefactes que van arribar amb el seu càrrec de bisbe. Aquest sobrenom estimat es va quedar amb Wojtyła per tota la seva vida i seguí sent afectuosament usat, particularment pel poble polonès.[66][67]

Bisbe i cardenal[modifica | modifica el codi]

Nomenat professor de Teologia Moral i Ètica Social del seminari metropolità de Cracòvia, el dia 1 d'octubre de 1953, començà el 1954 a impartir classes d'Ètica a la Facultat de Filosofia de la Universitat Catòlica de Lublin, on dos anys després fou nomenat director d'aquesta Càtedra. El 4 de juliol de 1958, el Papa Pius XII el nomenà bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Cracòvia, sota l'administrador apostòlic, l'arquebisbe Baziak.

A partir de l'11 d'octubre de 1962, el jove bisbe comença a prendre part activa al Concili Vaticà II, destacant les seues puntualitzacions sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. El 8 de desembre de 1965 passà a formar part de les Congregacions per als Sagraments i per a l'Educació Catòlica, i del Consell per als Laics. El 1962, en morir l'arquebisbe Baziak, fou nomenar vicari capitular i el 30 de desembre següent el Papa Pau VI el nomenà Arquebisbe de Cracòvia. El 29 de maig de 1967 fou nomenat Cardenal, la qual cosa el convertí en el segon més jove de l'Església Catòlica, amb 47 anys.

Pontificat[modifica | modifica el codi]

L'agost de 1978 morí Joan Pau I, després d'un pontificat de 33 dies, i el 16 d'octubre de 1978, finalment Wojtyła fou triat pel conclave com a successor de Sant Pere, amb el nom de Joan Pau II, convertint-se d'aquesta manera, amb 58 anys, en el Papa més jove del segle i el primer no italià des de l'holandès Adrià VI (1552). Tres dies després de la seua elecció viatjà a Castel Gandolfo i el 5 de novembre visità Assís, el primer dels seus 144 viatges per Itàlia.

El 3 de desembre de 1978 visità la parròquia romana de San Francesco Saverio, la primera de les més 300 visites en aquesta ciutat.

El 25 de gener de 1979 començà a Mèxic i la República Dominicana el primer dels seus 104 viatges a l'exterior. L'últim fou el 14 d'agost de 2004 al santuari marià de Lorda, a França.

Al llarg dels seus gairebé 27 anys de pontificat nomenà un total de 232 cardenals, d'ells un "in pectore", és a dir, que manté el seu nom en secret mentre així ho considere el Papa. (Es creu que açò es deu a la possibilitat de pressió política per a aquest, obrint pas a especulacions que el cardenal secret fos, de fet, de nacionalitat xinesa)

Com a Papa, Wojtyła imposà un estil informal en menysprear la cadira gestatòria feta servir pels seus predecessors per a mostrar-se en públic, es col·locà al mateix nivell del carrer i de la gent, mostrant les seues simpaties pels nens i adolescents. Els seus diversos viatges a l'estranger li guanyaren el nom de l'"atleta de Déu", especialment a Amèrica Llatina, "el caminant de l'Evangeli" i el "Papa pelegrí".

Poeta, filòsof, poliglot i esportista, Joan Pau II, en el seu llarg mandat, superà nombroses marques: no només fou el Pontífex més viatger, sinó també qui proclamà més sants i beats, de tots els temps i de tots els orígens. Des dels inicis del seu pontificat, Wojtyła havia escrit l'obra teatral El taller de l'orfebre, convertida en òpera rock i va ser presentada a Barcelona als inicis dels anys 80.

El 13 de maig de 1981, mentre saludava als fidels a la Plaça de Sant Pere, Joan Pau II patí un atemptat contra la seua vida perpetrat per Mehmet Ali Agca, qui li disparà a escassa distància des de la gentada. Mesos després, aquest fou perdonat públicament. El 6 de gener de 1995 les policies de Manila i Filipines hi detectaren l'Operació Bojinka, que perseguia el mateix objectiu.

Joan Pau II el 1993.

Des de l'atemptat que patí, començà a patir diversos problemes de salut: a banda de les dificultats que va tenir per a recuperar-se de les ferides de bala que patí a l'estómac i a una mà, estigué afectat d'un càncer d'intestí, va tenir una fractura del fèmur i de l'espatlla i, des dels anys 90, hagué d'endurar la malaltia de Parkinson, de causa genètica. Malgrat tot, açò no impedí que, a finals dels anys 80, la seua actuació a Polònia i la seua influència als esdeveniments que es produïen a l'antic bloc comunista contribuïren de manera considerable a la caiguda d'eixos règims de l'Europa de l'Est, segons coincideixen nombrosos historiadors.

Una dècada després, tot i el seu continuat empitjorament físic, al març de 2003 Joan Pau II s'oposà fermament i contundentment a la invasió d'Iraq encapçalada pels Estats Units d'Amèrica. En aquesta missió deixà evidència de la mateixa determinació que havia mostrat a l'inici del seu pontificat, quan intercedí entre Argentina i Xile quan es trobaven al caire d'un enfrontament armat.

Amb la mateixa energia es dedicà a aïllar i neutralitzar els defensors de la Teologia de l'Alliberament, a Amèrica Llatina, i per a alentir el desenvolupament de la influència de moviments ultraconservadors, com l'Opus Dei, que arribaren a ocupar un lloc destacat al Vaticà. Un exemple en va ser la canonització de Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, malgrat dels testimonis en contra d'aquest procés.

Entre els principals episodis del seu pontificat es troben la proclamació del nou codi de dret canònic de l'Església Catòlica Romana el 1983,[68] la primera visita d'un Papa a una església luterana (Roma, 1983), la primera a una sinagoga (Roma, 1986), la Jornada mundial d'oració per la Pau (Assís, 1986), i l'excomunió de l'arquebisbe Marcel Lefebvre (1988). En el mateix any es produí un fet històric: Joan Pau II visità l'ortodoxa Atenes i entra a una mesquita i hi va orar, a Damasc, cosa que per primera vegada feia un Pontífex romà.

També destaca la trobada amb l'últim president de l'URSS, Mikhaïl Gorbatxov, el desembre de 1989, que marcà el final dels règims comunistes europeus i la normalització de l'Església catòlica en eixos països; i la visita realitzada el gener de 1998 a Cuba, on fou rebut amb tots els honors pel president Fidel Castro. El 1998, va beatificar el controvertit cardenal croat Alojzije Stepinac.[69]

En la primavera de 2000 viatjà a Terra Santa, on visità el Mont Nebo, on el profeta Moisés veié la Terra Promesa abans de morir, segons l'Antic Testament; Betlem, Jerusalem, Natzaret, i diverses localitats de Galilea. Durant aquest viatge, Joan Pau II, el primer a reconèixer el 1986 "els drets nacionals" del poble palestí i establir relacions diplomàtiques plenes amb Israel el 1994, oficià missa a la Plaça del Pessebre de Betlem, demanà perdó al Mur de les Lamentacions i al Museu de l'Holocaust de Jerusalem pels errors comesos pels cristians que perseguiren els jueus, i celebrà missa al Sant Sepulcre. Cal esmentar que també demanà perdó per les injustícies comeses pel Vaticà contra el cèlebre científic Galileo Galilei.

A mitjan març de 2004 passà a ser el tercer Papa que més temps romangué al tron de Sant Pere. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, en una decisió extraordinària, per la seva tasca a favor de la unió europea.

En concloure el seu pontificat amb la seua mort, enmig de grans patiments, Joan Pau II deixà pendents dos viatges: un cap a Moscou, on la seua trobada amb el Patriarca Aleix II suposaria un gran pas a la unitat dels cristians i un altre cap a la Xina que hi hauria significat la represa de les relacions diplomàtiques amb el Vaticà, suspeses des de 1949.

Relacions internacionals[modifica | modifica el codi]

Al començament del pontificat de Joan Pau II, la Santa Seu tenia relacions diplomàtiques amb 84 Estats. En morir aquest Papa, el nombre augmentà fins a 173 Estats. Igualment, participa com a membre de ple dret o com observador en diversos organismes internacionals i regionals.

Les 104 visites internacionals de Joan Pau II han estat realitzades majoritàriament en la seva doble qualitat de Cap d'Estat i de Cap de l'Església Catòlica. Per això el gest del Cap d'Estat del país receptor (si és de cultura cristiana) de fer la doble salutació protocol·lària primer amb l'encaixada de mans (tractant-se de dos caps d'estats) i eventualment després amb la clàssica reverència i besamans.

Fou un extraordinari poliglot, ja que no només arribà a dominar el polonès, grec clàssic, llatí, italià, francès, castellà, portuguès, anglès i alemany, sinó que també va tenir prou coneixements de txec, lituà, rus i hongarès, a més d'alguna cosa en japonès, tagal i diverses parles africanes. Fou un gran esportista en la seua joventut i fou capaç de fer avançar l'hora de la cerimònia de nomenament papal per no interferir amb un partit de futbol que estava previst emetre's per televisió.

Ha estat el primer Papa a fer ús intensiu dels mitjans de comunicació i, en especial, d'Internet per a fer arribar el seu missatge, a banda de ser el primer a fer acostaments amb líders de religions com la jueva, musulmana, ortodoxa, i budista (amb el Dalai Lama), entre d'altres. Fou criticat per haver visitat països de règim dictatorial, per excomunicar el Bisbe francès Monsenyor Marcel Lefebvre el 2 de juliol de 1988, qui investí a quatre bisbes sense la seva autorització, i per la canonització el 2002 del controvertit fundador de l'Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer.

Mort[modifica | modifica el codi]

Enterrament de Joan Pau II oficiat pel cardenal Ratzinger.

La seva salut s'empitjorà als primers mesos de 2005, quan hagué de ser ingressat per una síndrome de dificultat respiratòria, a l'Hospital Gemelli (Roma). Se li va fer una traqueotomia a mitjan març. A finals del mateix mes el seu estat s'agreujà i entre el 31 de març i l'1 d'abril patí una septicèmia per complicació d'una infecció de vies urinàries.

Morí el dia 2 d'abril a les 21.37 hores (hora del Vaticà). Pocs minuts després, el Cardenal Vicari de Roma, Camilo Ruini, donà la notícia als pelegrins que ompien la Plaça de Sant Pere i a tot arreu del món, declarant-se la vacant papal.

En ser anunciada la seva mort, enmig de l'oració del Rosari, el públic present a la Plaça de Sant Pere prorrompé en sorollosos aplaudiments. Les llums de la seua habitació al Vaticà s'apagaren per un instant per a comunicar d'aquesta manera el moment de la seua mort. La seua mort es produí a causa d'una septicèmia i un col·lapse cardiopulmonar irreversible, agreujat per la seua malaltia de Parkinson. En la seua agonia, dictà al seu secretari, Stanislao Dzwiwisz, una carta en què deia:

Tomba de Joan Pau II a les grutes Vaticanes fins al maig del 2011 quan fou traslladat a la Basílica de Sant Pere.

"Sóc feliç, sigueu-ho també vosaltres. No vull llàgrimes. Orem plegats amb satisfacció. A la Mare de Déu m'hi confie tot feliçment". En els seus últims moments, dedicà unes paraules a la gent, sobretot a la gent jove, reunida a la Plaça de Sant Pere: Jo els he buscat i ara ells vénen a buscar-me. Es va dir que la seua última paraula fou: "Amén" fent el gest de benedicció cap a la finestra de la seua estança, cap als fidels que es trobaven a la Plaça de Sant Pere, però l'església ho va desmentir.

L'1 de maig del 2011 va ser beatificat pel seu successor, Benet XVI. La festa litúrgica és el 22 d'octubre, aniversari del començament del seu pontificat (el 1978).[70]

Recentment ha estat publicat un recull d'apunts personals tot i que en el seu testament deixà ben clar el seu desig que aquests documents fossin cremats. Aquest fet ha provocat una encesa polèmica entre els partidaris del compliment íntegre del testament de Joan Pau II i aquells qui valoren la seva publicació i la iniciativa duta a terme pel seu antic secretari i actual cardenal de Cracòvia, Stanislaw Dziwisz.[71]

Registre del Pontifici[modifica | modifica el codi]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Joan Pau II és el Papa que més ha utilitzat els mitjans fonogràfics per a difondre el seu missatge, bé en forma de discursos, oracions (com el Rosari) i cants gregorians entonats per ell mateix. A continuació es mostra una relació aproximada de les seues gravacions, totes en format de CD.

Any de publicació Títol Discogràfica
1994 Rosary (Rosari) Sony International
1994 Rosary (francès) Sony International
1994 Rosary (anglès i castellà) Sony International
1994 Rosary (llatí) Sony International
1995 Rosary (portugués) Sony International
1999 Abba Pater Sony International
2003 Mai Più La Guerra EMI Music

A continuació es mostra una altra relació de la discografia sobre Sa Santedat Joan Pau II.

Any de Publicació Títol Intérpret Discogràfica
1989 Cantos Religiosos y Bendición Papal Diversos Intèrprets Orfeón Discos
1995 Papal Blessing/Ave Maria Diversos Intèrprets Gateway Records
1998 Poems From The Pope Vittorio Gassman Sourdough Records
1999 From Rome To America Diversos Intèrprets Sourdough Records
2000 The Gold Collection: Sings the Poetry of Pope John Paul II Sarah Vaughn Fine Tune

Encícliques[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «St. John Paul II, the patron saint of families», 27-04-2014. [Consulta: 2 maig 2014].
  2. «John Paul II proclaimed the patron saint of Świdnica», 09-05-2012. [Consulta: 2 maig 2014].
  3. «John Paul the Great Catholic University». John Paul the Great Catholic University. [Consulta: 13 febrer 2016].
  4. «Our History».
  5. «John Paul the Great Academy – Lafayette, LA».
  6. «John Paul the Great Catholic University».
  7. Evert, Jason. Saint John Paul the Great: His Five Loves. Ignatius Press, 2014. 
  8. Lenczowski, John. "Public Diplomacy and the Lessons of the Soviet Collapse", 2002
  9. Odone, CristinaCatholic Herald, 1991
  10. Geller, UriThe Jewish Telegraph, 7 July 2000
  11. Dati ufficiali sul sito del Vaticano. I dati sono aggiornati al 5 gennaio 2005, dopo tale data non risulta nessuna beatificazione o canonizzazione.
  12. «La notte dolorosa dell'«Atleta di Dio»». Corriere della Sera. [Consulta: 5 ottobre 2013].
  13. «I due corpi del Papa». Corriere della Sera. [Consulta: 5 ottobre 2013].
  14. «Il Cai onora il pontefice che amava la montagna». CAI, 04-04-2005. (italià)
  15. TV2000: fatto citato durante la cerimonia di beatificazione.
  16. «Report: Pope Francis Says John Paul II to Be Canonized April 27». National Catholic Register, 03-09-2013 [Consulta: 6 setembre 2013].
  17. La Repubblica: Wojtyła fu beatificato il 1º maggio 2011. Papa firma decreto che riconosce il miracolo. (italià)
  18. Carol Glatz «Feast days of Sts. John Paul II, John XXIII added to universal calendar». Catholic News Service, 11-09-2011 [Consulta: 22 octubre 2014].
  19. «Vatican declares Popes John Paul II and John XXIII saints». BBC News, 27-04-2014 [Consulta: 27 abril 2014].
  20. «Hundreds flock to US shrine to celebrate first feast of St John Paul II». Catholic News Agency, 22-10-2014 [Consulta: 27 desembre 2014].
  21. 21,0 21,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta A.26E
  22. 22,0 22,1 22,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta ShortBio
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta CNN6
  24. 24,0 24,1 «Family Genealogy of Blessed Pope John Paul II». Catholic Online, 2012. [Consulta: 3 febrer 2012]. «Family Genealogy of Blessed Pope John Paul II»
  25. 25,0 25,1 25,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta CBN
  26. 26,0 26,1 Stourton, 2006, p. 11.
  27. 27,0 27,1 Stourton, 2006, p. 25.
  28. Svidercoschi, Gian Franco «The Jewish "Roots" of Karol Wojtyła». Vatican.va [Consulta: 3 juliol 2013].
  29. Pope John Paul II, 2005, p. 99.
  30. Stourton, Edward. John Paul II: Man of History. London: Hodder & Stoughton, 2006, p. 32. ISBN 0-340-90816-5. 
  31. 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Kuhiwczak
  32. Grosjean, François. Life With Two Languages. 8. United States: Harvard University Press, 1982, p. 286. ISBN 978-0-674-53092-8 [Consulta: 6 juliol 2013]. 
  33. Frattini, Eric. «1 – Los Papas». A: Secretos Vaticanos (paper) (en (castellà)). Madrid: edaf, 2003, p. 349. ISBN 978-84-414-1633-8. 
  34. The Guardian, "History of the Pope's health problems", 1 April 2005. Retrieved 26 March 2015
  35. 35,0 35,1 Stourton, 2006, p. 60.
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 Stourton, 2006, p. 63.
  37. 37,0 37,1 37,2 Weigel, 2001, p. 71.
  38. 38,0 38,1 38,2 38,3 Davies, 2004, p. 253–254.
  39. 39,0 39,1 Weigel, 2001, p. 71–21.
  40. Weigel, 2001, p. 75.
  41. 41,0 41,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta EdithZ
  42. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta CNNLive
  43. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta archive
  44. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta IHT
  45. «Jan Paweł II Sprawiedliwym wśród Narodów Świata?» (en pl). Ekai.pl, 05-04-2005 [Consulta: 22 octubre 2014].
  46. «Papież sprawiedliwym wśród narodów świata» (en pl). Kosciol.pl, 26-09-2003. [Consulta: 22 octubre 2014].
  47. «Papież otrzyma honorowy tytuł "Sprawiedliwy wśród Narodów Świata"?» (en pl). Onet.pl, 04-04-2005. [Consulta: 22 octubre 2014].
  48. Pope John Paul II, 2005, p. 16.
  49. Między Heroizmem a Beatialstwem. Częstochowa, 1984. 
  50. Stourton, 2006, p. 71.
  51. 51,0 51,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Vatican2
  52. http://vaticancity.diplomatie.belgium.be/nl/belgen-in-rome
  53. Accessed 6 October 2012. Even though his doctoral work was unanimously approved in June 1948, he was denied the degree because he could not afford to print the text of his dissertation in accordance with an Angelicum rule. In December 1948 a revised text of his dissertation was approved by the theological faculty of Jagiellonian University in Kraków, and Wojtyła was finally awarded the degree.
  54. «Karol Wojtyla: A Pope Who Hails from the Angelicum (Città Nuova, Roma 2009)». Pust.it. [Consulta: 23 octubre 2014].
  55. "30Giorni" 11 December 2002, http://www.30giorni.it/in_breve_id_numero_14_id_arg_32125_l1.htm Accessed 19 February 2013
  56. Kwitny, Jonathan. Man of the Century: The Life and Times of Pope John Paul II. New York: Henry Holt and Company, març 1997, p. 768. ISBN 978-0-8050-2688-7. 
  57. Zahn, Paula «Padre Pio Granted Sainthood». CNN, 17-06-2002 [Consulta: 19 gener 2008].
  58. 58,0 58,1 Maxwell-Stuart, 2006, p. 233.
  59. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta USCCB_Bio
  60. Stourton, 2006, p. 97.
  61. «Highlights on the life of Karol Wojtiła». Holy See Press Office [Consulta: 23 juny 2013].
  62. Destined for Liberty: The Human Person in the Philosophy of Karol Wojtyla/John Paul II. CUA Press, 2000. ISBN 978-0-8132-0985-2 [Consulta: 23 juny 2013]. 
  63. Walsh, Michael. John Paul II: A Biography. London: HarperCollins, 1994, p. 20–21. ISBN 978-0-00-215993-7. 
  64. 64,0 64,1 64,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Zenit5
  65. Wojtyła, 1981.
  66. Witness to Hope; The Biography of Pope John Paul II, by George Weigel. New York: Cliff Street Books/Harper Collins, 1999. p. 992.
  67. Rice, Patricia «They Call Him "Wujek".». St Louis Post-Dispatch, 24-01-1999.
  68. Revista jurídica de Catalunya. Volum 83. Col·legi d'Advocats de Barcelona, Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, 1984, p. 264. 
  69. (castellà) El Papa Wojtyła beatificó como mártir al discutido cardenal croata Alojzije Stepinac, La Vanguardia, 4 d'octubre de 1998, p.3 (accés 18-10-09)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  70. [enllaç sense format] http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/papa-joan-pau-iija-beat-990066
  71. Publicats apunts personals que Joan Pau II va ordenar cremar. La Vanguardia, dijous 6 de febrer de 2014, p.4

Fonts[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Joan Pau I
Escut de Joan Pau II
Papa de l'Església Catòlica

16 d'octubre de 1978 – 2 d'abril de 2005
Succeït per:
Benet XVI
Precedit per:
James Johnston Navagh
Bisbe
Bisbe titular d'Ombi

4 de juliol de 1958 – 13 de gener de 1964
Succeït per:
António de Castro Xavier Monteiro
Precedit per:
Adam Stefan Sapieha
Arquebisbe
Arquebisbe de Cracòvia

13 de gener de 1964 – 16 d'octubre de 1978
Succeït per:
Franciszek Macharski
Precedit per:
Francesco Bracci
Escut del cardenal Wojtyła
Cardenal Prevere de San Cesareo in Palatio pro illa vice

26 de juny de 1967 – 16 d'octubre de 1978
Succeït per:
Andrzej Maria Deskur