Papa Teodor I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaTeodor I
Theodorus I.jpg
 Papa de l'Església Catòlica
Emblem of the Papacy SE.svg
24 de novembre de 642 – –14 de maig de 649
Dades biogràfiques
Naixement segle V) o VI
Jerusalem?, Imperi Bizantí
Mort 14 de maig de 649
Roma, Exarcat de Ravenna, Imperi Bizantí
Sepultura Sant Pere del Vaticà
Ocupació clergue i sacerdot catòlic
sant Teodor I, Papa i màrtir
Commemoració en Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 31 de maig (calendari gregorià; al julià: 18 de maig)
Iconografia Com a papa
Modifica dades a Wikidata

Teodor I (Jerusalem, ? - Roma, 649) fou papa de Roma, d'origen grec. Fou escollit papa el 24 de novembre de l'any 642. Al títol de «Pontífex» li va agregar el títol de «sobirà». Va realitzar una organització interna del clergat. Va morir a Roma el 14 de maig de l'any 649, presumiblement enverinat per ordre de l'emperador de Bizanci Constant II. L'Església Ortodoxa el venera com a sant i el considera màrtir.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es considera un nadiu grec, fill d'un bisbe de Jerusalem,[1] però potser va néixer a Palestina. Es va convertir en cardenal diaca al voltant del 640, nomenat per Joan IV.

La seva elecció va ser recolzada, si no s'imposada, per l'exarca Isaac, i va ser instal·lat en el tron papal el 24 de novembre de 642, succeint el curt regnat de Joan IV, que havia mort poc més d'un mes abans. Amb l'elecció d'un bisbe d'origen o formació grega, Constantinoble esperava guanyar un aliat important en l'afirmació del monotelisme, però la característica principal del pontificat de Teodor era només la continuació de la lluita contra els heretges monotelites , representada significativament per l'emperador Constant II i el Patriarca Pau II.[2]

El patriarca anterior Pirro I, benvingut per l'emperador i per això substituït d'autoritat amb Pau II, va buscar l'aliança del Papa de Roma, abjurant del monotelisme. Teodor el va rebre amablement i activa els canals diplomàtics per obtenir una explicació de l'incident de Pau II i per presentar les seves queixes a l'emperador. Pirro I, però, amb l'esperança d'una acció més decisiva, i tement que la iniciativa de Teodor no conduiria a resultats útils per a ell, va canviar de tàctica i va decidir buscar una reconciliació amb Constant II: sortit de Roma, es va refugiar a Ravenna al'Exarca i es va retractar del'abjuració. L'Església de Roma no podia deixar sense càstig tal afront; Teodor va convocar un concili i excomunicà Pirro amb una duresa extrema cerimonial i oficial, signant-se l'acta de condemna (que es preparà sobre la tomba de l'apòstol Pere) amb una ploma mullada en tinta barrejada amb el vi consagrat. La història de l'excomunió realitzada amb aquesta cerimònia, entre les fonts antigues, està citada fins i tot per Teòfanes el Confessor.[3][4] En aquella ocasió, i de la mateixa manera, també es va excomunicar el patriarca Pau II, culpable d'haver donat suport a l'Ekthesis, el document promulgat el 638 per l'emperador Heracli I amb la qual es va aprovar el monotelisme i, per silenciar els molts posicions a favor o en contra, es van prohibir els debats sobre el tema. En resposta Pau II va destruir l'altar romà que era al palau de Placídia i exilià o empresonà els nuncis papals.

Constant es van adonar que la situació podria crear una escletxa no només teològica, sinó també política: a més dels problemes amb els longobards, a Occident la figura del Papa va tendir a ser més i més una referència en comptes de l'emperador, i mentre el seu esforços contra el monotelisme van tenir poca impressió a Constantinoble, a l'oest va augmentar l'oposició a l'heretgia, més a Roma el cartulari Maurizio (l'administrador de l'erari bizantí, però, de fet, també del contingent militar) s'havia revoltat contra l'exarca Isaac, que amb dificultat havia aconseguit sufocar la revolta. Per això era necessari intentar restablir la calma, i l'emperador va abolir l'ekthesis, promulgant al seu lloc, en 648, el typus, un document que ignorava les qüestions teològiques però prohibia en tot l'imperi (i per tant també a Roma) i la discussió de les qüestions relatives a la interpretació de les definicions controvertides, penades amb sancions gravíssimes: era, de fet, un document que prohibia especialment el Papa d'intervenir en les opinions teològiques diferents de les de l'Església de Roma. Va ser imposició òbviament inacceptable, a la qual Teodor no va poder oposar-se perquè va morir el 14 de maig de 649, abans que el Typus arribés a Roma.

Va ser enterrat a la basílica de Sant Pere.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. C. Rendina, I Papi. Storia e segreti, p. 181.
  2. C. Rendina, ibidem.
  3. . 
  4. . 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Teodor I Modifica l'enllaç a Wikidata



Precedit per:
Joan IV
Papa
642649
Succeït per:
Martí I