Paper d'arròs
Paper d'arròs (xinès tradicional: 米紙, xinès simplificat: 米纸, pinyin: mǐzhǐ, literalment 'paper d'arròs') és un tipus de paper xinès fet a partir de la medul·la de l'ocell de paper xinès (Tetrapanax papyrifer). Més recentment, aquest terme també s'utilitza per referir-se al paper fet d'altres plantes com el cànem, el bambú o la morera de paper.
El paper de Xuan té una petita porció de fibres de palla d'arròs.
Paper d'arròs xinès o japonès[modifica]
Aquest paper xinès o japonès no està fet de farina d'arròs ni de palla d'arròs, al contrari d'una llegenda inspirada en l'antiga confusió lingüística. El que s'anomena paper d'arròs a Occident és el paper xinès fet a partir de la medul·la del paper xinès aralie (Tetrapanax papyrifer).[1] Aquesta planta creix al sud de la Xina i Taiwan. Rhumphius ho esmenta al seu «Herbari Amboiense» publicat l'any 1690, el jesuïta François-Xavier d'Entrecolles n'informa com a planta paperera l'any 1705. El paper d'arròs es va importar cap al 1805.[2] El caràcter xinès simplificat :米 ; pinyin: mǐ literalment «arròs» de la designació de paper significa originalment «escampats per la batuda [i serveix de] símbol de materialitat i vitalitat i es pot llegir com una al·lusió a la procedència de fabricació, en el qual la planta es bateja fins que es converteix en pasta.
Des del segle ix s'utilitzava arròs o palla de blat o abans, fent paper higiènic, al qual dóna una sensació de cotó; aquest paper no és el que s'anomena paper d'arròs.[3]
Paper de medul·la[modifica]
A Europa, cap al 1900, una substància semblant al paper d'arròs es coneixia inicialment com «paper d'arròs» perquè es creia que es feia d'arròs. En realitat es va fer amb la medul·la d'un petit arbre, Tetrapanax papyrifer, la planta del paper d'arròs. L'ús a la Xina d'aquest mitjà menys costós com a suport de pintura d'exportació es remunta a una data estimada entre 1819 i 1841, però abans ja s'utilitzava en la fabricació de flors artificials.[4]
Aquesta planta creix als boscos pantanosos de l'illa de Taiwan i el sud de la Xina i també es conrea com a planta ornamental. Per produir el paper, les branques es bullen i es despullen de l'escorça. El nucli cilíndric de la medul·la s'enrotlla sobre una superfície llisa i dura contra un ganivet que el talla en làmines fines amb una textura semblant a l'ivori.
El paper de base, tenyit de diversos colors, s'utilitza per a la preparació de flors artificials, mentre que els fulls blancs s'utilitzen per al dibuix de rentat, l'aquarel·la i la cal·ligrafia de l'Extrem Orient. El paper d'arròs també s'utilitza per a llums i pantalles. A causa de la seva textura, aquest paper no és apte per a l'escriptura diària.
Paper de xuan[modifica]
El 宣纸 / 宣紙, xuānzhǐ, fet originàriament a partir de l'escorça de Pteroceltis tatarinowii Maxim (青檀树 / 青檀樹, qīngtánshù "sàndal blau-verd") exclusivament, està actualment suavitzat per la palla d'arròs, la proporció de la qual determina el tipus.[5] La palla d'arròs pateix el mateix enriquiment a l'aire lliure que l'escorça, però una mica més curta.[6]
Paper de morera[modifica]
.JPG)
També conegut com a paper de seda europeu i, més recentment, washi o wagami (和紙?) japonès, emprat especialment en origami, aquest tipus de paper, sovint confós amb «paper d'arròs» (tou, fi, cruixent, dur), no està fet d'arròs ni de seda. Està fet a partir de les fibres de les branques de la morera de paper, un arbre proper a la morera, on s'aixeca el bombyx i el capoll que s'utilitza per fer seda.
Paper d'arròs comestible[modifica]
Normalment es fa amb arròs i tapioca, però algunes marques el fan a base de patata.
Referències[modifica]
- ↑ Polastron, 1999, p. 37-43.
- ↑ «Bibliographies». Journal d'agriculture tropicale et de botanique appliquée, 8, 8-9, 1961, pàg. 407-408., compte-rendu de Perdue, R. E.; Kraebel, Ch. J. «The Rice Paper Plant : Tetrapanax papyriferum (Hook.)» (en anglès). Koch. Economie Bot., 15, 2, 1961, pp. 165-179..
- ↑ Polastron, 1999, p. 24.
- ↑ Pauline Chassaing, L'utilisation du papier de moelle comme support de peintures d'exportation en Chine[Enllaç no actiu], dans Claude Laroque (dir.), Autour des papiers asiatiques, actes des colloques D’est en Ouest : relations bilatérales autour du papier entre l’Extrême-Orient et l’Occident (organisé le 10 octobre 2014) et Papiers et protopapiers : les supports de l’écrit ou de la peinture (organisé le 30 octobre 2015), Paris, site de l’HICSA, mis en ligne en février 2017, p. 184-185.
- ↑ Arts Asiatiques Tome 68 – 201387Le papier xuan dans la restaurationdes peintures et calligraphies chinoisesCen Delin ብᖋ味*Adapté du chinois par Cen, Delin «Le papier xuan dans la restauration des peintures et calligraphies chinoises». Arts asiatiques, 68, 2013, pàg. 87-90. DOI: https://doi.org/10.3406/arasi.2013.1818..
- ↑ Polastron, 1999, p. 53, 58.
Bibliografia[modifica]
- Polastron, Lucien Xavier. «L'empire de l'écrit». A: Le Papier, 2000 ans d'histoire et de savoir-faire (en francès). Imprimerie nationale éditions, 1999, p. 16-59.