Papir

El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte. Es tracta d'un jonc palustre de la família de les ciperàcies que s'utilitza com a aliment, per a fabricar objectes de cistelleria, cordes, bena, roba, embarcacions; en ser cremat com a planta aromàtica, i la seva arrel s'utilitza com a llenya sent la seva funció principal l'elaboració del suport dels antics manuscrits, anomenat també papir (del grec papyrus).^[1]

La planta[modifica]

Pertany com la xufla a la família Cyperaceae.^[2] Algunes parts de la planta són comestibles i de les tiges se'n poden fer barques. Actualment també és una planta ornamental (paraigüets)

És una planta aquàtica robusta que pot arribar a 5 m d'alçada. Té les tiges triangulars que surten d'un rizoma llenyós. Cada tija acaba en un grup dens de tiges de 10 a 30 de llargada d'aspecte plomós quan la planta és jove. Floreix a finals d'estiu. Les flors són verd-marronoses en grups que apareixen al final de les petites tiges i donen lloc a fruits en núcules que es disseminen per l'aigua. Les fulles només apareixen en els rizomes

La planta del papir es troba en els cursos d'aigua tropicals i subtropicals. Al riu Nil actualment està en perill d'extinció i antigament s'hi havia conreat. També apareix al riu Níger i Eufrates com també al Delta de l'Okavango. És sensible a les glaçades.

Ús com a suport de l'escriptura[modifica]

Les tiges es tallaven verticalment, en cintes, aferrades després unes sobre les altres, entrecreuant les fibres. La fulla obtinguda així era aixafada i assecada, proporcionant un bon paper (aquesta paraula paper prové del terme grec πάπυρος papiros). Generalment, empalmant diverses fulles s'obtenien rotlles, que poden arribar a diversos metres i solien guardar-se enrotllats entorn d'un suport cilíndric de fusta, per això el seu nom.^[3]

El papir més antic conegut està en blanc, i fou descobert a la tomba de Hemaka, el visir del faraó Den, de la Dinastia I, cap al 2900 aC, a la necròpoli de Saqqara.^[4] Els primers que es conserven amb text són el diari de Merer, uns documents administratius trobats a Wali al Gerf, a la riba del Mar Roig, que daten de la Dinastia IV cap al 2500 aC,^[5] i coincideixen amb l'estàtua d'un escriba més antiga coneguda.^[4]

Gràcies als manuscrits sobre papir es coneixen molts textos de l'antiguitat, sobretot de l'antic Egipte, així com altres textos bíblics. Aleshores es feia servir una tinta elaborada a partir de negre de fum, cola, aigua i oli de cedre.

Classificació dels papirs[modifica]

A causa de la gran quantitat de papirs que s'han trobat, s'han fet servir una multitud d'esquemes diversos de classificació per a permetre la seva identificació:

Per la persona que posseïa el manuscrit: Papir Westcar*
Pel seu lloc d'origen: Oxyrhynchus Papyri
Pel lloc on són conservats: Cànon reial de Torí

A més s'assigna un nombre als papirs, per a facilitar la seva identificació quan s'ha de fer la seva classificació.

Abans se'ls classificava en funció de la seva qualitat, segons Plini el Vell, en vuit menes^[6]:

Emporítics: els de qualitat inferior, utilitzats com a embolcalls.
Taeneòtics: els de qualitat dolent.
Saítics: els de qualitat baixa, elaborats amb materials sobrants.
Amfiteàtrics: els de qualitat mitjana.
Fanians: els de bona qualitat.
Livis: els de molt bona qualitat.
Augustics: els d'alta qualitat.
Hieràtics o regis: els de més alta qualitat, utilitzats només per als textos sagrats.

Els papirs més famosos[modifica]

El papir Westcar dinastia IV, Faraó Kheops,
El diari de Merer dinastia IV, Faraó Kheops,
Els papirs d'Abusir al-Melek dinastia V, Nefererkare, (2477 aC/2467 aC),
El papir Prisse dinastia V, sota el regne de Djedkare pel visir Ptahhotep,
El papir matemàtic de Rhind, dinastia XI i dinastia XII,
El papir matemàtic de Moscou, dinastia XI
Els papirs de Lahun, finals del segle xviii aC de Lahun,
El papir d'Ipuur, 1674 aC,
El papir Ebers, 1550 aC,
El papir Edwin Smith, 1600 aC,,
El llibre dels morts, dinastia XVIII,
El papir d'Ani, dinastia XIX,
El papir de Torí, dinastia XIX, Ramsès II,
El papir de Berlín, dinastia XIX
El papir Harris, dinastia XX, Ramsès III,
El papir de les mines, 1160 aC,
El papir Greenfield, dinastia XXI 1025 aC Psusennes I,
El papir Hood (o papir Hood-Wilbour), dinastia XXI, Amenemope, 992 aC a 983 aC,
El papir Berlín 3048, dinastia XXIII, Takelot III,
Els papirs d'Elefantina, que conta la vida d'una comunitat jueva a Egipte als segles VI i V aC, redactats al segle iv aC:
- El papir Pascal (anomenat igualment «Carta pascale de Darios II »),
El papir de Milà,
El papir Revenue Laws 259 aC/258 aC,
Le papir Magdalen, cap a 200,
El còdex de Berlín, que va ser trobat el 1896, probablement del segle iv,
Els papirs d'Oxirinc :
- El Papir 52,
El papir 46,
El papir d'Astarté,
El papir d'Artemidor.

Referències[modifica]

↑ Ruiz García, 2002, p. 48.
↑ Ghillean Prance, Mark Nesbitt. The Cultural History of Plants (en anglès). Routledge, 2012, p. 350. ISBN 1135958114.
↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.151. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
↑ ^4,0 ^4,1 Kamrin, Janice. «Papyrus in Ancient Egypt» (en anglès). The Met, Març 2015. [Consulta: 23 novembre 2021].
↑ «Descoberts a Egipte el port i els papirs més antics del món». Sàpiens. [Consulta: 8 maig 2021].
↑ Ruiz García, 2002, p. 52.

Bibliografia[modifica]

Ruiz García, Elisa. Introducción a la codicología. 2ª. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2002. ISBN 84-89384-41-X.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papir

Papyrus making
Leuven Homepage of Papyrus Collections Arxivat 2004-10-24 a Wayback Machine.
Papyrus Institute
Complete List of Greek NT Papyri Arxivat 2014-03-12 a Wayback Machine.
How to make Egyptian Papyrus Arxivat 2006-11-17 a Wayback Machine.
Ancient Egypt papyrus collection and stories behind each scene Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
Ancient Egyptian Papyrus - Aldokkan

[FOOTNOTERuiz_García200248-1] Ruiz García, 2002, p. 48.

[2] Ghillean Prance, Mark Nesbitt. The Cultural History of Plants (en anglès). Routledge, 2012, p. 350. ISBN 1135958114.

[RBA-3] Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.151. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].

[Kamrin-4] 4,0 ^4,1 Kamrin, Janice. «Papyrus in Ancient Egypt» (en anglès). The Met, Març 2015. [Consulta: 23 novembre 2021].

[5] «Descoberts a Egipte el port i els papirs més antics del món». Sàpiens. [Consulta: 8 maig 2021].

[FOOTNOTERuiz_García200252-6] Ruiz García, 2002, p. 52.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Papirs de l'antic Egipte
Papirs famosos (ordenats per antiguitat)	Papirs d'Abusir · Papirs de Berlín · Papir de Moscou · Papir Prisse · Papir Hearst · Papir Westcar · Diari de Merer · Papir Rhind · Papirs de Lahun · Papirs mèdics del Ramesseum · Papir de Bulaq · Papirs Reisner · Papir d'Ipuur · Papir eròtic · Papir Edwin Smith · Papir Ebers · Llibre dels Morts · Papir d'Ani · Papir Anastasi · Cànon reial de Torí · Papir Harris · Papir de la vaga · Papir judicial de Torí · Papir de les mines · Papir Wilbour · Papir Abbott · Papirs Amherst · Papirs Mayer · Papir mèdic Chester Beatty · Papir d'Orbiney · Papir Greenfield · Papir Hood · Papir Brooklyn · Papir de Milà · Papir Carlsberg · Papir de les lleis d'ingressos · Papir Insinger
Altres papirs	Papirs d'Elefantina · Papir Magdalen · Papir de Barcelona · Còdex de Berlín · Papirs d'Oxirinc (Papir 52 i Papirs del Nou Testament) · Papirs Bodmer · Papirs Chester Beatty · Papir Egerton · Papir de Zòsim de Panòpolis · Papir d'Artemidor · Papir de Leiden · Papirs màgics grecs
Vegeu també: Llista de papirs egipcis · Papir

Registres d'autoritat	BNF (1) GND (1) LCCN (1) NDL (1)
Bases d'informació	GEC (1)