Papir Oxirrinc 1007

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula documentPapir Oxirrinc 1007
LXXP.Oxy.VII.1007.jpg
Tipusmanuscrit Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalgrec koiné Modifica el valor a Wikidata
TemaGènesi Modifica el valor a Wikidata
Materialpapir Modifica el valor a Wikidata
Creació200 Modifica el valor a Wikidata

El Papir LXX Oxirrinc 1007, abreujat com LXXP.LXXP.Oxi.VII.1007, és un fragment en grec d'un manuscrit de la Septuaginta escrit en pergamí, en forma de còdex. Aquest és un dels manuscrits descoberts a Oxirrinc; ha estat catalogat amb el número 1007. Paleogràficament es va datar al segle iii.

Descripció[modifica]

El manuscrit conté seccions del Gènesi, (Gen 2,7-9.16-19.23 - 3,1.6-8). A Gen 2,8.18 conté el Tetragràmaton escrit amb la lletra yud al doble.[1] Aquest és un dels fragments de la Septuaginta que contenen el nom de Déu. El fragment es va publicar a The Oxyrhynchus Papyri, part VII, editat i traduït per Artur S. Hunt, Londres, 1910, pàgines 1 i 2.

El fragment es va catalogar amb el número 907 a la llista de manuscrits de la Septuaginta segons la classificació d'Alfred Rahlfs i com VH 5 i LDAB 3113.[2]

Ubicació actual[modifica]

Actualment el manuscrit es guarda al departament de manuscrits, a la Biblioteca Britànica situada a Londres.

Referències[modifica]

  1. Robert James Victor Hiebert, Claude E. Cox, Peter John Gentry. The Old Greek Psalter: Studies in Honour of Albert Pietersma (en anglès). Sheffield: Sheffield Acad. Press, 2001, p. 129. ISBN 1-84127-209-4. 
  2. Larry W. Hurtado. The Earliest Christian Artifacts: Manuscripts and Christian Origins (en anglès). Sheffield: Wm. B. Eerdmans Publishing Co., 2006, p. 210. ISBN 0-8028-2895-7. 

Bibliografia[modifica]

  • Bernard P. Grenfell y Artur S. Hunt. «P.Oxy.VII 1007». Oxyrhynchus Online. [Consulta: 21 abril 2012].