Vés al contingut

Pappogeomys bulleri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPappogeomys bulleri Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN92474664 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaGeomyidae
GènerePappogeomys
EspèciePappogeomys bulleri Modifica el valor a Wikidata
Thomas, 1892
Nomenclatura
EpònimAudley Cecil Buller Modifica el valor a Wikidata

Pappogeomys bulleri és una espècie de rosegador, de la família dels Geòmids, endèmic de Mèxic.

Descripció[modifica]

P. bulleri és endèmic de Mèxic.[1] La llargària total d'aquesta espècie és típicament de 270 mm, i una massa corporal per sota de 250 g.[2] El color del pelatge del P. bulleri varia des d'un gris clar a un gris fosc depenent de la seva distribució geogràfica[2][3][4] i la cua, sovint blanca i pelada, té una llargària que és la meitat de la del cos (amb el cap inclòs).[3][4][1] Aquest gòfer està ben adaptat per a l'excavació, fet que és evident per la seva constitució robusta, forma fusiforme, mandíules i incisives poderoses, extremitats anteriors fortes i llargues així com una reducció de les extremitats posteriors i dels malucs, observades habitualment en aquesta espècie.[2] La dieta d'aquesta espècie inclou arrels d'arbusts xeròfits, herbes i herbes.[1]

Hàbitat[modifica]

La distribució de l'hàbitat d'aquesta espècie varia àmpliament, van des de muntanyes boscoses, prats de muntanya, planes amb vegetació, i les terres baixes costaneres, incloses les zones prop de nivell del mar fins a 3.000 m d'altitud.[2][3][4] P. bulleri es pot trobar principalment a les regions muntanyoses, habitant sòls profunds generalment d'origen volcànic.[1] Aquest gòfer també es pot trobar en ambients semitropicals on fan servir arbustos com a font d'aliment, així com prop de sòls emprats per a conreu.[1]

Aquesta espècie és molt exitosa creant sistemes de caus que poden usar com a protecció, tant com per agressions ambientals com per a depredació, així com per a emmagatzemar menjar i per criar.[5] Els caus consten típicament d'un passadís principal que es divideix en moltes branques. Els tunels superficials prop d'arrels i d'altres fonts d'aliments s'usen per farratge, mentre que els més profunds s'empren com a nius i magatzems de menjar. La fondària mitjana dels caus hàbitats per P. bulleri és 19,9 cm, amb un túnel principal d'un diàmetre de 8,9 cm.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Russell, R.J. 1968. Revision of pocket gophers of the genus Pappogeomys. University of Kansas Publications, Museum of Natural History 16: 581-776.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Hafner, M.S., Hafner, D.J., Demastes, J.W., Hasty, G.L., Light, J.E., Spradling, T.A. «Evolutionary Relationships of Pocket Gophers of the Genus Pappogeomys (Rodentia: Geomyidae)». Journal of Mammalogy, 90, 1, 2009, pàg. 47-56. DOI: 10.1644/08-MAMM-A-168.1.
  3. 3,0 3,1 3,2 Hall, E.R. 1981. The mammals of North America. Second edition. John Wiley & Sons, New York 1:1-600 1 90.
  4. 4,0 4,1 4,2 Ronald M. Nowak. Walker's Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, 7 abril 1999, p. 1317–. ISBN 978-0-8018-5789-8 [Consulta: 25 juliol 2012]. 
  5. 5,0 5,1 Wilkins, K.T., Roberts, H.R. «Comparative Analysis of Burrow Systems of Seven Species of Pocket Gophers (Rodentia: Geomyidae)». The SouthWestern Naturalist, 52, 1, 2007, pàg. 83-88. DOI: 10.1894/0038-4909(2007)52[83:CAOBSO]2.0.CO;2. JSTOR: 20424790.