Paràbola del jutge injust

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El jutge injust és una paràbola de l'Evangeli segons Lluc. Aborda l'assumpte del prec i de la seva constància.

Paràbola del Jutge injust de John Everett Millais (1863)

Text[modifica]

Evangeli segons Lluc, capítol 18, versicles 1 a 8[1] :

1 Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:

2 --En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. 3 A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:

»--Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.

4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, 5 però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."

6 I el Senyor va afegir:

--Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. 7 ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? 8 Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?

Interpretació[modifica]

Benet XVI a la seva homilia del diumenge 17 d'octubre de 2010 va parlar d'aquesta paràbola. Va dir en aquest ofici celebrat en l'honor de canonitzats: "si un jutge injust es deixa, a la fi, convèncer pel prec d'una vídua, Déu, que és bó, exaudirà més el que resa. Déu, en efecte, és la generositat en persona, és misericordiós i sempre està disposat a escoltar els precs. Doncs, no hem de desesperar mai, sinó perseverar sempre en el prec".[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paràbola del jutge injust
  1. «Lc 18 - BIBLIJA.net - La Bíblia a Internet». [Consulta: 27 gener 2020].
  2. Homilia de Benet XVI del 17 d'octubre de 2010, segon paràgraf