Paradigma
El terme paradigma significa «exemple» o «model». En tot l'àmbit científic, religiós o un altre context epistemològic, el terme paradigma pot indicar el concepte d'esquema formal d'organització, i ser utilitzat com a sinònim de marc teòric o conjunt de teories. Aquest concepte va ser originalment específic de la gramàtica, el 1992 el diccionari Merriam-Webster definia el seu ús només en aquest context, o en retòrica per referir-se a una paràbola o una faula. En lingüística, Ferdinand de Saussure va fer servir paradigma per referir-se a una classe d'elements amb similituds. El terme té també un significat en el terreny de la psicologia referint-se a acceptacions d'idees, pensaments, creences incorporades generalment durant la nostra primera etapa de vida que s'accepten com a veritables o falses sense posar-les a prova d'una nova anàlisi.
Descripció[modifica]
Un paradigma està constituït pels supòsits teòrics generals, les lleis i les tècniques per a la seva aplicació que adopten els membres d'una determinada comunitat científica.
- Les lleis explícitament establertes i els supòsits teòrics. Per exemple, les lleis del moviment de Newton formen part del paradigma newtonià i les equacions de Maxwell formen part del paradigma que constituïx la teoria electromagnètica clàssica.
- L'instrumental i les tècniques instrumentals necessaris per a fer que les lleis del paradigma es referisquen al món real. L'aplicació en astronomia del paradigma newtonià requerix l'ús de diversos telescopis, junt amb tècniques per a la seva utilització i diverses tècniques per a corregir les dades recopilades.
- Un component addicional dels paradigmes el constituïxen alguns principis metafísics molt generals que guien el treball dins del paradigma. Tots els paradigmes, a més, contenen prescripcions metodològiques molt generals com ara: "Cal intentar seriosament compaginar el paradigma amb la naturalesa".
Etimologia[modifica]
El terme paradigma s'origina en la paraula grega παράδειγμα (parádeigma) que al seu torn es divideix en dos vocables "paràmetres" (al costat) i "déigma" (model), en general, etimològicament significa «model» o «exemple». Al seu torn té les mateixes arrels que «demostrar» .
En termes generals es pot definir al terme paradigma com la forma de visualitzar i interpretar els múltiples conceptes, esquemes o models del comportament en totes les etapes de la humanitat en el psicològic i filosòfic, que influeixen en el desenvolupament de les diferents societats així com de les empreses, integrades i influenciades per l'econòmic, intel·lectual, tecnològic, científic, cultural, artístic, i religiós que en ser aplicats poden sofrir modificacions o evolucions segons les situacions per al benefici de tots.
Paradigma científic[modifica]
El filòsof i científic Thomas Kuhn va donar a paradigma el seu significat contemporani quan el va adoptar per referir-se al conjunt de pràctiques que defineixen una disciplina científica durant un període especificat de temps. El mateix Kuhn preferia els termes exemplar o ciència normal, que tenen un significat filosòfic més exacte. Tanmateix, en el seu llibre L'estructura de les revolucions científiques[1] defineix a un paradigma de la següent manera:
- el que es necessita observar i escrutar;
- el tipus d'interrogants que se suposa que s'ha de formular per trobar respostes en relació a l'objectiu;
- com s'han d'estructurar aquests interrogants
- com s'han d'interpretar els resultats de la investigació científica.
| « | "Considero als paradigmes com a realitzacions científiques reconegudes universalment que, durant cert temps, proporcionen models de problemes i solucions a una comunitat científica" | » |
| — Thomas Kuhn. | ||
Els models paradigmàtics són models metafísics i epistemològics, que proporcionen el "context" en el qual es formen els diferents models teòrics i teories d'un nivell inferior, prestant les directrius generals d'agrupament de les diferents teories.
Alternativament, el Diccionari Oxford defineix a paradigma com "Un patró o model, un exemple". Així, un component addicional de la definició de Kuhn és:
- Com s'ha de conduir un experiment i quin equipament està disponible per realitzar-lo.
Així, dins de la ciència normal, un paradigma és el conjunt d'experiments modèlics capaços de ser copats o emulats; sent la base per crear un consens científic. El paradigma prevalent present en el consens imperant, sovint, una manera més específica de veure la realitat o les limitacions de propostes per a la investigació futura; més que un mètode científic molt més genèric. Això podria conduir a un paradigma positivista.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Kuhn, Thomas S.; The Structure of Scientific Revolutions, 2nd Ed., Univ. of Chicago Press, Chicago & Londres, 1970.
Enllaços externs[modifica]