Paradiplospinus gracilis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuParadiplospinus gracilis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScombriformes
FamíliaGempylidae
GènereParadiplospinus
EspècieParadiplospinus gracilis Modifica el valor a Wikidata
(Brauer, 1906)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Diplospinus gracilis (Brauer, 1906)
  • Lepidopus gracilis (Brauer, 1906)[4]

Paradiplospinus gracilis és una espècie de peix pertanyent a la família dels gempílids.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 52 cm de llargària màxima.
  • Cos molt allargat, boca grossa i dents semblants a ullals.
  • El color del cos i de les aletes és negre marronós.
  • Ulls grossos.
  • 35-38 espines i 26-30 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 24-29 radis tous a l'anal.
  • 60-64 vèrtebres.[6][7]

Reproducció[modifica]

La maduresa sexual ja la té plenament assolida per a quan arriba a 35-40 cm de longitud.[8]

Depredadors[modifica]

És depredat per l'albatros cellanegre (Diomedea melanophris) a l'Antàrtida i l'ós marí subantàrtic (Arctocephalus tropicalis) a les illes del Príncep Eduard.[9][10]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí i batidemersal que viu entre 368 i 626 m de fondària del talús continental superior i entre les latituds 16°S-30°S i 3°E-15°E. Els joves, probablement, són pelàgics o mesopelàgics.[6][11]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic sud-oriental: Namíbia,[12] l'oest de Sud-àfrica i les illes Kerguelen.[13][14][15][16][17][18]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Andriashev A. P., 1960. Families of fishes new to the Antarctic. 1. Paradiplospinus antarcticus gen. et sp. n. (Pisces, Trichiuridae). Zool. Zh. v. 39 (núm. 2). 244-249.
  2. ↑ «Entrada a uBio» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].
  3. ↑ Brauer, A., 1906. Die Tiefsee-Fische. I. Systematischer Teil. A: C. Chun. Wissenschaftl. Ergebnisse der deutschen Tiefsee-Expedition "Valdivia," 1898-1899. Jena. Die Tiefsee-Fische. I. Systematischer Teil. v. 15: 1-432, Pls. 1-18.
  4. ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 FishBase (anglès)
  7. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  8. ↑ Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
  9. ↑ Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. At subantarctic Marion Island. Mar. Biol. 131(3):559-566.
  10. ↑ FishBase (anglès)
  11. ↑ Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
  12. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  13. ↑ FishBase (anglès)
  14. ↑ Duhamel, G., 1997. L'ichtyofaune des îles australes françaises de l'océan Indien. Cybium 21(1) suppl.: 147-168.
  15. ↑ Nakamura, I., 1990. Gempylidae. P. 402-403. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. 462 p.
  16. ↑ Parin, N.V., 1990. Gempylidae. P. 965-972. A: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  17. ↑ Pusch, C., P.A. Hulley i K.-H. Kock, 2004 Community structure and feeding ecology of mesopelagic fishes in the slope waters of King George Island (South Shetland Islands, Antarctica). Deep-Sea Res. I (51):1685-1708.
  18. ↑ Young, J.W., T.D. Lamb i R.W. Bradford, 1996. Distribution and community structure of midwater fishes in relation to the subtropical convergence off eastern Tasmania, Australia. Mar. Biol. 126(4):571-584.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Croxall, J.P., K. Reid i P.A. Prince, 1999. Diet, provisioning and productivity responses of marine predators to differences in availability of Antarctic krill. Mar. Ecol. Prog. Ser. 177:115-131.
  • Nakamura, I., 1986. Gempylidae. P. 825-829. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paradiplospinus_gracilis&oldid=32892526»