Paradoxa de Teseu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La paradoxa de Teseu, també coneguda com el vaixell de Teseu, és un experiment mental que planteja la qüestió que si a un objecte se li han canviat tots els seus components segueix essent el mateix objecte. La paradoxa es troba documentada notablement per Plutarc a La vida de Teseu, de les darreries del segle I. Plutarc es preguntava si un vaixell que era restaurat reemplaçant totes i cadascuna de les seves parts de fusta seguia essent el mateix vaixell.

La paradoxa ha estat debatuda per més filòsofs de l'antiguitat tals com Heràclit, Sòcrates i Plató abans que Plutarc escrigués la seva obra; més recentment, Thomas Hobbes i John Locke també la discutiren. N'existeixen moltes variants, la més notable de les quals és "la destral de l'avi". Aquest experiment mental és "un model pels filòsofs"; alguns diuen que el vaixell "continuà sent el mateix", i alguns que "no era pas el mateix".[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rea, M., 1995: "The Problem of Material Constitution," The Philosophical Review, 104: 525-552 (en anglès).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]