Paragneis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de rocaParagneis
ParagneissFolding.jpg
Paragneiss plegat Modifica el valor a Wikidata
Tipusgneis Modifica el valor a Wikidata

El paragneis és un tipus de gneis, una roca metamòrfica d'origen sedimentari formada per metamorfisme de grau mig-alt.[1] Normalment les roques sedimentàries inicials són pelites o arenites. La seva textura és foliada (presenta una orientació dels minerals; presenta esquistositat). El nom paragneis prové de la fusió del mot grec παρα (para) que vol dir amb, adjacent a l'exterior o per sobre de en grec, i del mot alemany gneiss, paraula utilitzada pels miners medievals saxons per a denominar un tipus de roca cristal·lina. Els paragneis es produeixen a partir de sediments generalment continentals com ara gresos, arcoses, grauvàques i pelites.

Distribució geogràfica[modifica]

Els paragneis es troben en tots els continents, tot i que preferentment en terrenys metamòrfics del sòcol cristal·lí.[2]

Aparença[modifica]

Els paragneis són gairebé idèntics als ortogneis pel que fa a la textura; normalment es diferencien mitjançant anàlisis químiques. Solen presentar foliació negra o blanca, sovint produïda per la disposició de les miques o feldespats blancs cristal·litzats en els plans d'esquistositat. Els paragneis solen estar formats per feldespats, miques i quars junt amb altres minerals accessoris. Els colors que presenten solen ser grisos, marrons i verds. Presenten una foliació gneissica granoblàstica que genera capes clares formades per quars i feldespats i capes fosques riques en mica.[2]

Referències[modifica]

  1. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 12. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 127. ISBN 84-7739-007-X. 
  2. 2,0 2,1 Classifiction des roches, (en francès)