Parc Diagonal Mar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Parc Diagonal Mar
Barcelona - Parc Diagonal Mar y Residencial Illa del Bosc 3.jpg
Dades
Tipus parc
Arquitecte Benedetta Tagliabue
Enric Miralles i Moya
Característica
Estil arquitectònic Darreres tendències
Ubicació
Barcelona
Localització C. Llull, 362
41° 24′ 33″ N, 2° 12′ 51″ E / 41.40912°N,2.21415°E / 41.40912; 2.21415Coord.: 41° 24′ 33″ N, 2° 12′ 51″ E / 41.40912°N,2.21415°E / 41.40912; 2.21415
IPA
Identificador IPAC: 40651
Modifica dades a Wikidata

El Parc Diagonal Mar és un parc de Barcelona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Enric Miralles amb la col·laboració de Benedetta Tagliabue, projecta aquest parc entre el final de la Diagonal i el mar. El parc s'estructura en aquesta direcció com un gran passeig que comença a l'entrada, al carrer Llull, i es va formant a partir d'un passeig central cap a la façana marítima.[1]

A l'entrada on comença el passeig, un espai de jardí es configura al voltant d'una gran pèrgola metàl·lica que sustenta alguns dels grans testos coberts amb decoracions semblants al trencadís gaudinià. La vegetació s'enfila per les estructures metàl·liques properes als testos.[1]

A partir del passeig central el parc es distribueix amb una sèrie de camins amb ramificacions en totes les direccions. Hi trobem una zona de jocs infantils a l'entorn d'una làmina d'aigua. Cap a la Diagonal el passeig s'eixampla per donar lloc a un estany, l'element que dóna més caràcter al parc. A l'altra banda de l'estany trobem cinc turons coberts de verd i superfície arbrada, en un dels quals hi trobem plans inclinats per a patinar i tobogans.[1]

El parc està envoltant de grans torres d'habitatges projectades també a partir del mateix procés de remodelació urbanística dins el marc del Fòrum de les Cultures del 2004. Els espais del parc pròxims a les torres són d'ús exclusiu pels habitants d'aquestes. Un dels elements més importants en el disseny de Miralles és aquesta relació entre naturalesa i artificialitat, entre estructures metàl·liques i vegetació, entre l'aigua i el metall o entre els edificis del voltant i el mateix parc. Alhora compleix la funció d'enllaçar el mar amb la Diagonal creuant també la Ronda Litoral a través d'un pont.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Diagonal Mar Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Parc Diagonal Mar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2017].