Vés al contingut

Parc Nacional de Matsalu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaParc Nacional de Matsalu
Matsalu rahvuspark (et) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusàrea protegida Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 58° 45′ 36″ N, 23° 35′ 49″ E / 58.76°N,23.5969°E / 58.76; 23.5969
PaísEstònia
Comtatscomtat de Lääne
Municipi urbàHaapsalu City (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície488,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació2004 Modifica el valor a Wikidata
Espai Ramsar
Identificador104
National park (en) Tradueix
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 1647 Modifica el valor a Wikidata


Parc Nacional de Matsalu (anteriorment Reserva Natural de Matsalu, estonià: Matsalu rahvuspark, sovint només Matsalu) és una reserva natural i parc nacional situat als comtats de Lääne i Pärnu d’Estònia. El parc nacional de Matsalu abasta una àrea de 486,1 km², que inclou la badia de Matsalu, el delta del riu Kasari, el poble de Matsalu i les zones circumdants.

La badia de Matsalu és una de les zones humides d'ocells més importants d'Europa, a causa de la seva posició privilegiada a la ruta migratòria de l'Atlàntic Est. Un gran nombre d'ocells migratoris utilitzen Matsalu com a àrea de descans.[1] Cada primavera més de dos milions d'aus aquàtiques passen per Matsalu, dels quals al voltant d'1,6 milions són ànecs de cua llarga.[2][3]

El parc nacional de Matsalu és la llar d'una sèrie d'espècies en perill d'extinció, moltes de les quals figuren a la Llista Vermella de la UICN d'Estònia, inclos el Pigarg cuablanc de la categoria de conservació més alta, moltes espècies d'ocells de la segona i tercera categories de protecció, 22 espècies de plantes fortament protegides, el Gripau corredor i deu espècies de la segona categoria de conservació.[4]

Descripció

[modifica]
Canyissar i perceb a la costa Reserva Natural de Matsalu.
Torre d'observació d'ocells Keemu

El parc nacional de Matsalu cobreix una superfície total de 486,1 km², que abasta la badia de Matsalu juntament amb el delta del riu Kasari i els seus voltants: planes inundables, prats costaners, canyissars, boscos, prats boscosos i la secció de Väinameri al voltant de la desembocadura de la badia, que inclou més de 50 illes.[2] 224,3 km² de l'espai protegit és terrestre i 261,8 km² és aquàtic.[5] La badia de Matsalu és poc profunda, salobre i rica en nutrients. La badia fa 18 km de llarg i 6 km d'ample, però té una profunditat mitjana de només 1,5 m i una profunditat màxima de 3,5 m.[2][6] La salinitat de l'aigua és d'aproximadament 0,7 per mil. La longitud de la costa de la badia és d'uns 165 km. El litoral de la badia no té marges alts i està poblat principalment amb ribes de teules, amb canyes fangosos i coberts de vegetació a la part més interior i protegida de la badia.[4]

Vista de la badia de Matsalu des de la torre d'observació d'ocells de Keemu

El riu Kasari és el més gran dels diversos rius que desemboquen a la badia de Matsalu. El delta del riu Kasari no es troba en el seu estat natural a causa del dragatge entre 1930 i 1960; el prat al·luvial del delta (40 km²), la majoria dels quals es gestiona activament, és un dels prats humits oberts més grans d'Europa.[4] Els joncs que envolten el canal principal s'expandeixen cap a l'oest fins a 100 m cada any.[2] L'entrada anual a la badia de Matsalu des del riu Kasari supera el volum de la badia mateixa aproximadament vuit vegades; La variació estacional mitjana del riu Kasari supera l'1,7 m.[4] Els rius transporten grans quantitats de sediments rics en nutrients a la badia des de més de 3500 km² de la Conca hidrogràfica. Els sediments es dipositen als estuaris dels rius, permetent l'expansió dels canyissars.[3]

A Matsalu s'han registrat un total de 282 espècies d'ocells, entre les quals 175 nidifiquen i 33 són aquàtiques transmigrants. 49 espècies de peixos i 47 espècies de mamífers estan registrades a l'àrea de la reserva natural, juntament amb 772 espècies de plantes vasculars.[2][3][7]

Cada primavera, més de dos milions d'aus aquàtiques passen per Matsalu, entre els quals hi ha entre 10.000 i 20.000 cignes de Bewick, 10.000 morells bruixots, morells d'ulls grocs, Morell de plomall, Bec de serra gros i molts altres. Una colònia de fins a 20.000 oques de galta blanca, més de 10.000 oques comunes i milers de ocells limícoles s'aturen a les pastures costaneres a la primavera. Els ocells de pas més nombrosos (al voltant d'1,6 milions) són els ànecs glacials. Aproximadament entre 35.000 i 40.000 ànecs s'alimenten als canyissars a la primavera.[2][3] A la tardor, unes 300.000 aus aquàtiques migratòries passen per Matsalu. L'aiguamoll és el lloc d'aturada de grues europees de tardor més gran d'Europa. El nombre més alt de grues registrades al parc ha estat de 23.000.[3][8]

Història

[modifica]
Penijõe Manor, oficina regional del Centre Estatal de Conservació de la Natura i el centre del Parc Nacional de Matsalu

La investigació científica a Matsalu va començar al voltant de 1870, quan Valerian Russow, el conservador del Museu d'Història Natural de la Universitat de Tartu, va donar una breu visió general dels ocells prop de la badia de Matsalu.[6] Entre 1928 i 1936, Eerik Kumari va investigar els ocells a Matsalu i va suggerir la creació de l'àrea de protecció d'aus allà el 1936.[6] El 1939, parts de la badia (Virtsu-Puhtu) van ser protegides pel fang utilitzat als banys de fang.[9][10]

La investigació a Matsalu es va fer regular el 1945, quan l'Institut de Botànica i Zoologia de l’Acadèmia de Ciències d'Estònia va establir una base de recerca a Penijõe.[11] La Reserva Natural de Matsalu es va fundar l'any 1957, principalment per protegir les aus nidificants, la muda i les aus migratòries. Els primers treballadors permanents (administradors i científics) van començar el 1958 i la base de recerca de Penijõe es va convertir en el centre administratiu de la reserva natural de nova creació.[6] El Centre d'anellament d'ocells d'Estònia (estonià: Rõngastuskeskus), el coordinador de l'anellament d'ocells a Estònia, també es troba a Penijõe.[12][13]

Cavalls a Matsalu

L'any 1976, Matsalu va ser inclòs a la llista de zones humides d'importància internacional en virtut de la Convenció Internacional sobre la Protecció de les Zones Humides (Convenció de Ramsar).[14] El Diploma Europeu d'Espais Protegits va ser atorgat a la Reserva Natural de Matsalu l'any 2003 pel Consell d'Europa, en reconeixement a l'èxit del parc en la preservació de la diversitat d'hàbitats i de les nombroses espècies d'aus i altres grups de biota a la reserva natural. Matsalu és l'única reserva natural d'Estònia que té el Diploma Europeu.[15][16] El diploma es va prorrogar per cinc anys el 2008.[17][18][19]

L'any 2004, la Reserva Natural de Matsalu, juntament amb els seus voltants, es va convertir en el Parc Nacional de Matsalu.[2][3][13] Matsalu té set torres d'observació d'ocells (Penijõe, Kloostri, Haeska, Suitsu, Jugasaare, Küdeva i Keemu) i tres rutes de senderisme.[9]

Festival Internacional de Cinema de Natura de Matsalu

[modifica]
Antic pont de formigó sobre el riu Kasari, a la vora més oriental del parc nacional de Matsalu. Construït l'any 1904, era el pont de formigó més llarg del món en aquella època (308 m) i ara només s'utilitza per al trànsit de vianants.[20]

Matsalu International Nature Film Festival (estonià: Matsalu loodusfilmide festival) se celebra cada tardor a la propera ciutat de Lihula. El festival està organitzat per l'organització sense ànim de lucre MTÜ Matsalu Loodusfilmide Festival, que es va crear a finals de 2003.[21] El febrer de 2010, MTÜ Matsalu Loodusfilmide Festival es va associar amb el Centre de Gestió Forestal Estatal d'Estònia (RMK) i organitzarà conjuntament els festivals de cinema en el futur.[22][23]

El primer Matsalu Nature Film Festival es va celebrar entre el 3 i el 5 d'octubre de 2003 a Lihula amb un programa competitiu de 23 pel·lícules de 7 països. Més de 2.500 persones van visitar el festival aquell any. El segon festival es va celebrar entre el 23 de setembre i el 25 de setembre de 2004, amb participants de 14 països, un programa competitiu de 35 pel·lícules i uns 5.000 visitants. El tercer festival va tenir lloc entre el 22 i el 25 de setembre de 2005, amb un programa competitiu de 39 pel·lícules de 16 països i més de 7.000 visitants. El quart festival, celebrat entre el 21 i el 24 de setembre de 2006, va comptar amb 21 països participants i 41 pel·lícules en competició. El cinquè Matsalu Nature Film Festival es va celebrar entre el 19 i el 23 de setembre de 2007 i va comptar amb més de 7.000 visitants.[21][24] Els organitzadors admeten que, com que el festival se celebra en una reserva natural, no pot créixer molt més en un poble petit i, per tant, preveuen portar al festival documentals de natura majoritàriament europeus, sense oblidar alhora els temes humans.[21]

El 2007, els organitzadors del Matsalu International Nature Film Festival van rebre el Premi Ambiental de l'Any del Ministeri de Medi Ambient d'Estònia. El ministeri va assenyalar l'organització persistent i exitosa del festival de cinema al llarg dels anys, que ha popularitzat la protecció de la natura i ha contribuït significativament a la conscienciació mediambiental.[25][26]

Galeria

[modifica]
  • Suitsu meadow
    Prat de Suitsu
  • A flock of barnacle geese
    Un ramat d’oques percebes
  • Kumari
    Kumari
  • Coast in Puise peninsula
    Costa a la península de Puise
  • Spring flood in Kasari River
    Riu de primavera al riu Kasari
  • Kasari River
    Riu Kasari
  • Fishermen huts by the Suitsu River in Matsalu National Park
    Cabanes de pescadors al costat del riu Suitsu al parc nacional de Matsalu
  • Old hay barn at the end of Suitsu hiking trail
    Antic graner de fenc al final de la ruta de senderisme de Suitsu
  • The coastline seen from the village of Haeska
    La costa vista des del poble de Haeska
  • Hay bails on the Puhtulaid peninsula
    Fiança de fenc a la península de Puhtulaid
  • The old Matsalu Manor in Matsalu Village
    L'antiga casa pairal de Matsalu al poble de Matsalu
  • Abandoned 19th-century vodka distillery near the manor
    Destil·leria de vodka abandonada del segle xix a prop de la casa pairal
  • The small port of Keemu
    El petit port de Keemu
  • Net and fishing huts on the Tuudi River
    Xarxa i barraques de pesca al riu Tuudi
  • Porimägi
    Porimägi

Referències

[modifica]
  1. ↑ Couzens, Dominic. Top 100 Birding Sites of the World. University of California Press, 2009, p. 50–52. ISBN 978-0-520-25932-4. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Matsalu National Park». Official home page. [Consulta: 1r octubre 2007].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «West-Estonian plains: Migratory birds and the Matsalu Nature Reserve». Estonica. Arxivat de l'original el 2002-02-25. [Consulta: 1r octubre 2007].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Information Sheet on Ramsar Wetlands (RIS)». Wetlands International. Arxivat de l'original el 22 juny 2011. [Consulta: 17 maig 2010].
  5. ↑ «Matsalu looduskaitseala» (en estonià). Keskkonnaregistri avalik teenus. Keskkonnaregister, 24-04-2009. [Consulta: 17 maig 2010].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Väljal, Enno. Matsalu roostikus, randadel ja vetel (en estonià). Tallinn: Eesti Raamat, 1980. 
  7. ↑ «RMK - Matsalu National Park». State Forest Management Centre (RMK). [Consulta: 17 maig 2010].
  8. ↑ «Matsalus loendati ühe õhtuga üle 13 000 sookure ja hane» (en estonià). Postimees. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 1r octubre 2007].
  9. ↑ 9,0 9,1 «EELIS infoleht: Matsalu rahvuspark» (en estonian). Eesti Looduse Infosüsteem (EELIS). Keskkonnateabe Keskus. Arxivat de l'original el 20 juliol 2011. [Consulta: 17 maig 2010].
  10. ↑ «Õigusakt: 1939.05.19 Vabariigi Valitsuse otsus 19. maist 1939 veekogude looduskaitse alla võtmise kohta.» (en estonian). Eesti Looduse Infosüsteem (EELIS). Keskkonnateabe Keskus, 19-05-1939. Arxivat de l'original el 20 juliol 2011. [Consulta: 17 maig 2010].
  11. ↑ Carp, Eric. Directory of Wetlands of International Importance in the Western Palearctic. Gland, Switzerland: World Conservation Union (IUCN), 1980, p. 452–453. ISBN 2-88032-300-2. 
  12. ↑ «Rõngastuskeskus» (en estonià). [Consulta: 1r octubre 2007].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Matsalu rahvuspargi kaitse-eeskirja ja välispiiri kirjelduse kinnitamine» (en estonià). Elektrooniline Riigi Teataja, 01-01-2006. [Consulta: 17 maig 2010].
  14. ↑ «The Annotated Ramsar List: Estonia». The Ramsar Convention on Wetlands. Arxivat de l'original el 7 de novembre de 2005. [Consulta: 12 octubre 2007].
  15. ↑ «Matsalu Nature Reserve rewarded by the European Diploma of Protected Areas». Estonian Ministry of Environment: News 2003. Arxivat de l'original el 2007-06-10. [Consulta: 1r octubre 2007].
  16. ↑ «Resolution on the award of the European Diploma of Protected Areas to the Matsalu Nature Reserve (Estonia)». European Council. [Consulta: 29 maig 2010].
  17. ↑ «Convention on the conservation of European wildlife and natural habitats - 28th meeting of the Standing Committee - Strasbourg, 24-27 novembre 2008 - Meeting of the Group of Specialists on the European Diploma of Protected Areas (Strasbourg, 17-18 març 2008) – Report». European Diploma of Protected Areas. Council of Europe. [Consulta: 17 maig 2010].
  18. ↑ Lattu, Kirsti. «Matsalu rahvuspark säilitas Euroopa kaitsealade diplomi» (en estonian). ERR Uudised. Eesti Rahvusringhääling, 19-03-2008. Arxivat de l'original el 2012-09-14. [Consulta: 17 maig 2010].
  19. ↑ «Resolution on the renewal of the European Diploma of Protected Areas to the Matsalu National Park (Estonia)». Council of Europe, 02-06-2008. [Consulta: 29 maig 2010].
  20. ↑ «Kasari sild» (en estonià). Kultuurimälestiste riiklik register. Muinsuskaitseamet (National Heritage Board). [Consulta: 29 maig 2010].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «Matsalu International Nature Film Festival». [Consulta: 1r octubre 2007].
  22. ↑ «RMK-st sai Matsalu loodusfilmide festivali ametlik partner» (en estonian). Ministry of Environment, 19-02-2010. Arxivat de l'original el 15 juny 2011. [Consulta: 17 maig 2010].
  23. ↑ «RMK became an official partner of the Matsalu Nature Film Festival». State Forest Management Centre (RMK), 23-02-2010. Arxivat de l'original el 19 juliol 2011. [Consulta: 17 maig 2010].
  24. ↑ «Matsalu loodusfilmide festivali tänavune peaauhind rändab Soome» (en estonià). Postimees. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 1r octubre 2007].
  25. ↑ «Aasta keskkonnategu 2007» (en estonià). Estonian Ministry of Nature. Arxivat de l'original el 8 octubre 2009. [Consulta: 17 maig 2010].
  26. ↑ «Matsalu filmifestival sai aasta keskkonnateo auhinna» (en estonià). le.ee, 08-12-2007 [Consulta: 17 maig 2010].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parc_Nacional_de_Matsalu&oldid=35037388»