Parc Nacional de l'Alt Atles Oriental

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaParc Nacional de l'Alt Atles Oriental
(tzm) ⴰⴼⵔⴰⴳ ⴰⵏⴰⵎⵓⵔ ⵏ ⴰⵟⵍⴰⵙ ⵎⵇⵇⵓⵕⵏ ⴰⴳⵎⵓⴹ Modifica el valor a Wikidata
IMil.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusParc nacional Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaprovíncia de Midelt (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
 32° 15′ N, 5° 25′ O / 32.25°N,5.42°O / 32.25; -5.42Coord.: 32° 15′ N, 5° 25′ O / 32.25°N,5.42°O / 32.25; -5.42
Dades i xifres
Superfície490 km²
Espècies conservadesCedre de l'Atles, Gasela de l'Atles, arruí
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 31073 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació2004
Gestor/operadorHaut Commissariat des Eaux et Forêts et de la Lutte contre la Désertification

El Parc Nacional de l'Alt Atles Oriental (en àrab: ⴰⴼⵔⴰⴳ ⴰⵏⴰⵎⵓⵔ ⵏ ⴰⵟⵍⴰⵙ ⵎⵇⵇⵓⵕⵏ ⴰⴳⵎⵓⴹ) és un parc nacional del Marroc. Té una superfície de 49.000 hectàrees (120.000 acres) i està a la vora de les muntanyes de l'Alt Atles.[1]

El parc va ser creat per preservar els valors culturals, juntament amb les seves poblacions d'arruí, gasela de l'Atles, ocells, amfibis, reptils, i vegetació.[2]

Quan es va proposar com a Parc Nacional aquest lloc abastava 55.252 hectàrees de l'Alt Atles entre Midelt i Er Rachidia. La roca base consta de pedra calcària amb algunes intrusions ígnies. El lloc té rangs d'altitud de 1.645 metres al llit de l'Oued Arheddou a 3.102 m al cim del Jbel Tanrhourt. En el seu extrem occidental inclou els llacs bessons d'Isli i Tislit, prop d'Imilchil. El vessant nord gaudeix d'una precipitació anual de 400-600 mm, i per tant és ben arbrat, mentre que el vessant sud és més sec, rebent només 200-300 mm, i està més oberts. Les neus de l'hivern són abundants i de llarga durada en les elevacions més altes. A la banda nord, la vegetació llenyosa consisteix en boscos de cedre de l'Atles, pinastre magrebí i alzina, boscos oberts de savina turífera, i a les zones de menor altitud, alguns boscos de pi blanc. Els cims de les muntanyes i altiplans alts donen suport a la vegetació d'estepa xeròfila, i hi ha algunes pastures a les zones més humides. Al vessant sud el bosc de cedre està desapareixent, però persisteixen els roures dispersos i boscos de pi. La vegetació d'estepa és predominant, dominat per Stipa tenacissima en altituds més baixes.

Referències[modifica]

  1. «Communication, Education and Public Awareness in Protected Areas - West Asia and North Africa». International Union for Conservation of Nature. [Consulta: 15 novembre 2011].
  2. «Parc National du Haut Atlas Oriental» (en francès). Haut Commissariat aux Eaux et Forêts et à la Lutte Contre la Désertification. Arxivat de l'original el 2012-04-25. [Consulta: 15 novembre 2011].

Enllaços externs[modifica]