Parc Natural del Hayedo de Tejera Negra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaParc Natural del Hayedo de Tejera Negra
Hayedo de Tejera Negra 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusBosc i àrea protegida Modifica el valor a Wikidata
Part deFageda verge dels Carpats Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaGuadalajara (Castella - la Manxa) Modifica el valor a Wikidata
 41° 13′ N, 3° 24′ O / 41.22°N,3.4°O / 41.22; -3.4Coord.: 41° 13′ N, 3° 24′ O / 41.22°N,3.4°O / 41.22; -3.4
Dades i xifres
Superfície44 hectàrees
Espècies conservadespi roig, faig, reboll, teix, bedoll, bruc, aranyoner, boixerola, ginesta fagina, porc senglar, mussol banyut, xot, mostela, gamarús, milà reial, àguila reial, cabirol, teixó, gat salvatge
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2017
Activitat
Creació1978

El Parc Natural del Hayedo de Tejera negra es troba en el racó nord-occidental de la província de Guadalajara, en el terme municipal de Cantalojas, formant part del massís d'Ayllón, a l'extrem oriental del Sistema Central. És una de les fagedes més meridionals d'Europa. El 1974 es va declarar el Hayedo, Sitio Natural de Interés Nacional i posteriorment, el 1978, es va declarar parc natural, que es va ampliar el 1987.

Clima[modifica]

Els estius són suaus i frescos i els hiverns molt durs, amb neu durant dos o tres mesos. Les temperatures varian entre - 14º i 23º

Flora[modifica]

Teix a l'Hayedo de Tejera Negra.

El principal focus d'interès es troba en la seva massa forestal de faigs Fagus sylvatica, una de lés més meridionals de la península Ibèrica, amb una extensió aproximada a les 44 hectàrees.

Aquestes masses han sobreviscut, gràcies a la seva situació estratègica, en els llocs més inaccessibles per a l'obtenció de llenya i carbó vegetal, així com la rompuda amb l'objectiu de crear terreny de pastura pel bestiar.

El reboll i el pi roig també formen masses boscoses principalment a les solanes, de manera natural el reboll i procedent de repoblacions el segon. També cal destacar la presència de teixos i bedolls que de manera aïllada o en petits grups estan escampats per les zones amb més humitat edàfica.

Roures a l'Hayedo de Tejera Negra.

Per sobre d'aquestes masses forestals només les formacions d'arbust com el bruc, amb subarbusts com l'aranyoner, el ginebre i la boixerola aguanten les dures condicions regnants, protegint els terres dels fenòmens erosius. En els espais oberts de fagedes, rebollars i pinedes trobarem matollar de lleguminoses del tipus retamoide com la ginesta d'escombres i la ginesta amb bruc rosat i bruc de bou de fins a dos metres. En llocs de terres més pobres trobem majoritàriament estepa.

Finalment, cal destacar la important varietat de fongs que hi creixen, especial el cep, amb peu gruixut de color blanquinós a marró clar i barret amb cutícula de color marró que apareix a finals d'estiu i durant la tardor.

Fauna[modifica]

En qualsevol dels seus impressionants rocams podem veure el vol de l'àguila reial, el milà reial i el falcó perdiguer. També és possible veure cabirols, guineus,gats salvatges, fagines, teixons, mosteles, porcs senglars i rapinyaires nocturns com el gamarús, el mussol banyut i el xot

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Natural del Hayedo de Tejera Negra