Parc Natural del Saja-Besaya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaParc Natural del Saja-Besaya
Valle-de-Cabuerniga.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusParc natural Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaCantàbria (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
 43° 09′ 14″ N, 4° 11′ 28″ O / 43.154°N,4.191°O / 43.154; -4.191Coord.: 43° 09′ 14″ N, 4° 11′ 28″ O / 43.154°N,4.191°O / 43.154; -4.191
Dades i xifres
Superfície24500 hectàrees
Espècies conservadesbedoll, grèvol, roure
moixera de guilla, faig, matoll os bru, cérvol, porc senglar
cabirol, llúdria, polla bruna
llop, àguila reial
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 20949 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1988

El Parc Natural del Saja-Besaya a la comunitat autònoma de Cantàbria, va ser declarat parc natural el 1988. El seu enclavament és una àrea entre les conques hidrogràfiques del Saja i Besaya, i s'estén des del mont Río los Vados a l'extrem nord, fins als monts de Fuentes-Palombera i Sierra del Cordel (Campoo) en el seu límit sud. L'extensió del parc natural és una superfície de 24.500 ha, de les quals 23.932 corresponen a monts d'utilitat pública. Tot el parque està integrat a la Reserva Nacional de Caça del Saja. L'àrea protegida té una gran riquesa de fauna i flora

Territoris[modifica]

El parque el componen territoris que pertanyen als termes municipals: Arenas de Iguña, Cabuérniga, Cieza, Hermandad de Campoo de Suso, Ruente i Los Tojos, a més de la totalitat de l'extensió de la Mancomunidad Campoo-Cabuérniga.[1] L'únic nucli urbà assentat dins del parc natural és el conjunt històric de Bárcena Mayor, poble antic i un exemple clar de l'arquitectura muntanyenca.

Característiques[modifica]

La geografia del Parc Natural Saja-Besaya es caracteritza per valls profundes que han anat excavant els nombrosos rius i rierols tributaris del Saja i del Besaya. La diversitat dels seus ecosistemes està determinada pel contrast altimètric existent entre les seves cotes baixes, al voltant dels 200 metres, i els cims del Peña Iján, amb 2.084 m, i Pico Cordel, amb 2.061 metres d'altitud.

Usos[modifica]

L'extensió del parc es classifica en diverses zones d'usos; d'ús recreatiu, forestal, d'ús agropecuari i de reserva. A les zones d'aprofitament ramader destaquen els exemplars bovins de raça tudanca, una peculiar raça de boví autòctona, molt lligada a la tradició de la zona. Les zones de reserva són àrees d'especial protecció, a l'interior del parc s'han establert dues zones:[2]

Flora[modifica]

Comprèn àrees forestals de gran interès (superfície forestal d'11.475 hectàrees), que s'alternen amb zones de pastura i vessants cobertes de matoll. Destaca especialment el roure a les zones baixes i septentrionals i el faig en les zones altes (Saja i Bárcena Mayor) així com el grèvol i el bedoll i la moixera de guilla de l'estage montà.

  • Cureñas-Canal del infierno, 575 hectàrees.
  • Monte Quemado, 195 hectàrees.

Fauna[modifica]

Entre les nombroses espècies, cal destacar el porc senglar, la polla bruna, la llúdria, el llop, l'àguila reial i el cabirol. El cérvol, que fou reintroduït el 1949, es troba actualment a tot el territori, i atrau a milers de visitants que esperen gaudir amb la brama durant l'època de zel. A la zona sud del parc és possible observar l'os bru cantàbric.

Notes i referències[modifica]

  1. Decreto 25/1988[Enllaç no actiu], amb el que es crea el Parc Natural Saja-Besaya, publicat per el Butlletí Oficial de Cantàbria el 25 de maig de 1988.
  2. Decreto 49/1990, de 9 de agosto por el que s'aprova el Plan Rector d'ús i gestió del Parc Natural Saja-Besaya.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Natural del Saja-Besaya

Coord.: 43° 10′ 6.16″ N, 4° 12′ 0.76″ O / 43.1683778°N,4.2002111°O / 43.1683778; -4.2002111{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina