Parc d'atraccions de Montjuïc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióParc d'atraccions de Montjuïc
Dades bàsiques
Tipus entitat parc d'atraccions i entitat desapareguda
Història
Fundació 18 juny 1966
Fundadors José Antonio Borges Villegas
Dissolució 27 setembre 1998
Activitat
Núm. visites 900.000 (1994)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica les dades a Wikidata

El parc d'atraccions de Montjuïc va ésser inaugurat el 18 de juny del 1966[1] i va romandre en funcionament durant 32 anys, fins al setembre del 1998. Era ubicat a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, en un punt on actualment hi ha els Jardins de Joan Brossa, prop del castell de Montjuïc.

L'espai que ocupava corresponia en part als terrenys d'un antic destacament militar d'artilleria de costa anomenat "Álvarez de Castro" instal·lat el 1897, a les restes d'un anterior parc d'atraccions anomenat Maricel (1930-1936) i a diverses barriades de barraques, entre les quals destaquen Maricel i Tres Pins. Tot va ser enderrocat per procedir a les obres del nou parc d'atraccions.[2]

La seva construcció, de caràcter semi-privat, fou promoguda i duta a terme per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas,[3] que després d'un acord amb l'ajuntament de Barcelona, disposà d'una concessió per a l'explotació dels terrenys del parc per a 30 anys. Borges ja tenia experiència en la direcció d'aquesta mena d'instal·lacions, i fins llavors havia dirigit, entre altres, el parc Coney Island a Caracas (cal no confondre'l amb el Coney Island de Nova York).[2]

Inaugurat parcialment el 23 de juliol del 1966, el parc d'atraccions de Montjuïc tingué una gran acollida per part de la ciutat i dels turistes que la visitaven, convertint-se en un gran atractiu. Va arribar a comptar amb més de 40 atraccions de tota classe, a més d'un teatre-auditori on se celebraven diferents actuacions d'artistes de renom o festivals variats. L'èxit del seu funcionament des dels seus inicis, pot vincular-se directament als espectacles que es feien en aquest teatre, accessibles amb la simple adquisició de l'entrada al parc i, especialment, al tipus d'atraccions mecàniques que al seu moment van ser una vertadera revolució respecte a les que es coneixia fins aleshores, com la Coctelera, la Gran Muntanya Russa, el Loco Ratón o el Zig-Zag. A finals dels anys seixanta, el parc es va donar per acabat, tot i que havia certes diferències amb el projecte original.

Cap al 1973, l'espanyol Carlos Merino es va fer càrrec del parc d'atraccions de Montjuïc, aprofitant per reacondicionar la infraestructura i instal·lacions, i per muntar noves atraccions que engrandiren l'oferta del parc. Una profunda remodelació que inclogué l'entrada d'algunes de les atraccions més mítiques del parc, com el Pulpo, Amor Express, El Barco Mississippi o Noriavisión, aquesta darrera la roda de fira més alta dels Països Catalans que s'havia instal·lat fins al moment.

El parc va seguir gaudint d'un èxit de referència, però cap a la dècada de 1990, la moda dels nous parcs temàtics van començar a arraconar-lo, i només la instal·lació d'una espectacular muntanya russa anomenada Boomerang aconseguí mantindre el nivell durant una temporada. Malgrat tot, la falta d'inversions provocada per la proximitat de la fi de la concessió, va anar fent disminuint el nombre de visitants. En aquesta situació, els posteriors desacords entre l'empresa i l'ajuntament l'abocaren a la clausura definitiva, el 27 de setembre del 1998.[4][5]

En tancar-se, el parc d'atraccions de Montjuïc fou immediatament desmantellat, retirant-se les atraccions que podien aprofitar-se. El Boomerang va acabar en un parc d’atraccions de Nova Orleans i el va arrasar el Katrina el 2005, i el Ciclón va anar a parar a unes atraccions de Platja d’Aro.[2] Després d'uns anys d'abandonament, els terrenys varen ésser acondicionats per tal d'ubicar els actuals Jardins de Joan Brossa, inaugurats l'any 2003.

Referències[modifica]

  1. «Montjuïc, 50 anys després de la inauguració del parc d'atraccions - 18 juny 2016». Punt Avui, 18-06-2016. [Consulta: 30 abril 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 Congostrina, Alfonso L. «Tornada a les atraccions de Montjuïc 20 anys després». El País, 12-10-2018. [Consulta: 30 abril 2019].
  3. Cols, Carles. «Parc d'atraccions de Montjuïc, 20 anys d'un trist adeu, per Carles Cols». El Periódico, 29-09-2018. [Consulta: 30 abril 2019].
  4. «Tancament del Parc d’Atraccions de Montjuïc | enciclopèdia.cat». Enciclopedia Catalana. [Consulta: 30 abril 2019].
  5. Martí Font, José María «Las atracciones de Montjuïc cerrarán después del verano» (en castellà). El País [Madrid], 21-08-1998. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externs[modifica]