Parc de Monterols

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaParc de Monterols
Monterols.JPG
Tipologia element geogràfic
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya

41° 24′ 08″ N, 2° 08′ 27″ E / 41.40214194°N,2.14073611°E / 41.40214194; 2.14073611
Modifica dades a Wikidata
Font del parc

El Parc de Monterols és un parc propietat de l'Ajuntament de Barcelona que es troba sobre el Turó de Monterols.

Història[modifica]

La zona es va urbanitzar principalment durant els ss. XIX i XX. El parc mateix va ser construït el 1947 (data en què es va inaugurar) conservant l'estructura del jardí d'època romàntica, propietat de la família Gil. Anys abans, el 1917, ja havia estat inclòs en la planificació de zones verdes de Barcelona (Gabancho 2000). L'any 1926, Nicolau Maria Rubió i Tudurí també contemplava aquests terrenys com a parc dins del seu sistema d'espais verds, una proposta possibilista que pretenia reequilibrar el verd de la ciutat i aconseguir la ratio de 50 m2 per habitant (Vidal 2003). La localització de les noves zones era un factor determinant. D'aquesta manera, apareixien com a ben situats dins del sistema previst un terrenys de topografia difícil, que per aquest motiu havien escapat a la voràgine urbanitzadora en resultar poc atractius per a la construcció. El responsable del disseny del parc, que rebé el nom de Parque de Monteroles i, amb posterioritat, el de Parc de Monterols, va ser Lluís Riudor, cap de serveis de Parcs i Jardins als anys cinquanta (Vidal 2003). La transformació de jardins romàntics en parcs públics tenia precedents egregis al París decimonònic (Parc des Buttes Chaumont), que conservaven espais singulars mentre creaven nous espais per a les activitats col·lectives (Vidal 2003). Riudor va fer poques transformacions, conservant el seu caràcter eminentment rústic, mentre que introduïa transformacions en crear placetes, vials i escales. El seu traçat està configurat per un camí, amb el qual connecten els accessos al parc, que configura un passeig perimetral. Des d'aquest en surten d'altres que s'enfilen pel turó fins al seu cim. Els itineraris són ascendents i circulars, alleugerits per petites escales de pedra i el descans que permeten les placetes intermèdies. La part inferior és més oberta i té bancs de pedra i camins més amples1. Les espècies mediterrànies, amb pins altíssims, xiprers, alzines, cedres i garrofers, dominen l'espai, i una massa densa d'arbustos flanquegen els camins. Tanmateix, Riudor hi va introduir espècies al·lòctones per destacar la singularitat d'alguns dels seus racons.[1]

Referències[modifica]

  1. «Parc de Monterols». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Coord.: 41° 24′ 08″ N, 2° 08′ 27″ E / 41.40214194°N,2.14073611°E / 41.40214194; 2.14073611