Paridòlia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pareidolia)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest despertador sembla tenir una cara trista.
Famosa foto d'una muntanya a Mart que es creia que era un cas de paridòlia, atesa la semblança amb una cara humà. Anàlisis posteriors de la imatge tridimensional demostren que sense les ombres també ofereix una figura humana.

La paridòlia (derivada etimològicament del grec éidolon: 'figura' o 'imatge' i el prefix par: 'amb' o 'adjunt')[1] és un fenomen psicològic que consisteix en el fet que un estímul vague i aleatori (habitualment una imatge) sigui percebut erròniament com una forma recognoscible.[2] Una explicació d'aquest fenomen d'acord amb el funcionament del cervell, és descrita per Jeff Hawkins en la seva teoria de memòria-predicció (memory-prediction framework).[3]

Descripció[modifica]

El caràcter aparentment sagrat de determinats jaciments arqueològics, podria ser explicat en part, amb:

  • El fenomen psicològic conegut com a hierofania, generalment associat a les experiències religioses.
  • El fenomen psicològic conegut com a pareidolia -perceptiu, no necessàriament patològic- utilitzat en l'exploració psicològica (test de Rorschach).

Casos coneguts[modifica]

Alguns exemples comuns de la pareidòlia són:

  • Visió d'animals o rostres en la forma dels núvols.
  • Visió de rostres als cims d'alguns turons pedregosos.
  • Visió de cara a la part davantera o posterior d'un vehicle (els fars representarien els ulls, la graella la boca i el parabrisa el front o cap).[4]
  • Imatges de rostres en aparells (a la imatge), edificis, etc.
  • Visió de persones o siluetes en el paviment.
  • Audició de missatges recognoscibles en enregistraments en idiomes desconeguts o reproduïdes al revés.
  • Observacions d'ovnis, críptids, fantasmes o altres fenòmens paranormals.
  • Nombroses figures religioses o simplement humanes, en objectes astronòmics com la Lluna i la nebulosa de l'Àliga.
  • Imatges religioses en objectes quotidians (arbres, pedres, etc.).

Citacions[modifica]

« El terme paridòlia, actualment en desús, és el que designa més bé les alteracions perceptives en què, a partir d'un camp real de percepció escassament estructurat, l'individu creu percebre una cosa diferent, barrejant el percebut amb el fantasiejat. En aquest sentit, és una forma d'il·lusió o percepció enganyosa que es diferencia clarament de les al·lucinacions, pseudoal·lucinacions, al·lucinosi o metamorfòpcirs. »
— Martín et al.[5]
« Sovint l'ésser humà, en observar un objecte, un núvol o una taca, tendeix, de manera inconscient, a reconèixer en aquests objectes de formes caòtiques, patrons assimilables a objectes coneguts. Aquest fenomen és conegut com a paridòlia. »
Patricio Bustamante, 2007,[6]
« Diverses obres rupestres i jaciments arqueològics del món presenten característiques que permeten associar-los amb el fenomen denominat paridòlia. En ells, accidents del paisatge, roques, etc., presenten formes que semblen persones, animals, etc. Sembla ser un fenomen extensiu que podria constituir-se tant en una eina d'anàlisi com de contrast d'obres i entorns pertanyents a diverses cultures del món. »
Patricio Bustamante[7]

Referències[modifica]

  1. Vegeu la forma catalana correctament estandarditzada en: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/183/Fitxes/català/P/1410/
  2. «Diccionari de psiquiatria» p. 89, 2007. [Consulta: 17 març 2010].
  3. Salvador Climent. «Sobre el cervell, la ment i la màquina» (pdf). uocpapers, 2006. [Consulta: 17 març 2010].
  4. «Los coches con “cara de enfado” venden más» (en castellà). Muy Interesante. G&J España Ediciones, 17-10-2008. [Consulta: 17 març 2010].
  5. Martín et al (pàg. 634)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  6. Hierofania (pàg. 1)
  7. Pareidolia (pàg. 1)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paridòlia