Paridòlia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pareidolia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest despertador sembla tenir una cara trista.
Les ombres d'aquesta muntanya a Mart les fan semblar un rostre humà.

La paridòlia (derivada etimològicament del grec éidolon: 'figura' o 'imatge' i el prefix par: 'amb' o 'adjunt')[1] català és un fenomen psicològic que consisteix en el fet que un estímul vague i aleatori (habitualment una imatge) sigui percebut erròniament com una forma recognoscible.[2] Una explicació d'aquest fenomen d'acord amb el funcionament del cervell, és descrita per Jeff Hawkins en la seva teoria de memòria-predicció (memory-prediction framework).[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

El caràcter aparentment sagrat de determinats llocs arqueològics, podria ser explicat en part, amb:

  • El fenomen psicològic conegut com a hierofania, generalment associat a les experiències religioses.
  • El fenomen psicològic conegut com a pareidolia - perceptiu, no necessàriament patològic - utilitzat en l'exploració psicològica (test de Rorschach).

Casos coneguts[modifica | modifica el codi]

Alguns exemples comuns de la pareidolia són:

  • Visió d'animals o rostres en la forma dels núvols
  • Visió de rostres als cims d'alguns turons pedregosos
  • Visió de cara a la part davantera o posterior d'un vehicle (els fars representarien els ulls, la graella la boca i el parabrisa el front o cap)[4]
  • Imatges de rostres en aparells (a la imatge), edificis, etc
  • Visió de persones o siluetes en el paviment.
  • Audició de missatges recognoscibles en enregistraments en idiomes desconeguts o reproduïdes al revés.
  • Observacions d'ovnis, críptids, fantasmes o altres fenòmens paranormals.
  • Nombroses figures religioses o simplement humanes, en objectes astronòmics com la Lluna, la Nebulosa de l'Àliga.
  • Imatges religioses en objectes quotidians (arbres, pedres, etc.).

Citacions[modifica | modifica el codi]

« El terme paridòlia, actualment en desús, és el que designa més bé les alteracions perceptives en què, a partir d'un camp real de percepció escassament estructurat, l'individu creu percebre una cosa diferent, barrejant el percebut amb el fantasiejat. En aquest sentit és una forma d'il·lusió o percepció enganyosa que es diferencia clarament de les al·lucinacions, pseudoal·lucinacions, al·lucinosi o metamorfòpcirs. »
— Martín et al.[5]
« Sovint l'ésser humà, en observar un objecte, un núvol o una taca, tendeix, de manera inconscient, a reconèixer en aquests objectes de formes caòtiques, patrons assimilables a objectes coneguts. Aquest fenomen és conegut com a paridòlia. »
Patricio Bustamante, 2007,[6]
« Diverses obres rupestres i llocs arqueològics del món presenten característiques que permeten associar-los amb el fenomen denominat paridòlia. En ells, accidents del paisatge, roques, etc., presenten formes que semblen persones, animals, etc. Sembla ser un fenomen extensiu que podria constituir-se tant en una eina d'anàlisi com de contrast d'obres i entorns pertanyents a diverses cultures del món. »
Patricio Bustamante[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu la forma catalana correctament estandarditzada en: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/183/Fitxes/català/P/1410/
  2. «Diccionari de psiquiatria» p. 89, 2007. [Consulta: 17 març 2010].
  3. Salvador Climent. «Sobre el cervell, la ment i la màquina» (pdf). uocpapers, 2006. [Consulta: 17 març 2010].
  4. «Los coches con “cara de enfado” venden más» (en castellà). Muy Interesante. G&J España Ediciones, 17-10-2008. [Consulta: 17 març 2010].
  5. Martín et al (pàg. 634)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  6. Hierofania (pàg. 1)
  7. Pareidolia (pàg. 1)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paridòlia Modifica l'enllaç a Wikidata