Parell cinemàtic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Alguns tipus d'unions entre peces.

En enginyeria mecànica, un parell cinemàtic és una unió entre dos membres d'un mecanisme. Un exemple són dues barres unides per un pern (unió anomenada articulació, fig. 2) que permet que les peces girin al voltant del pern.

Els parells cinemàtics es classifiquen en diferents tipus segons el moviment que permeten, i són un element cabdal en la construcció d'un mecanisme, ja que defineixen el tipus de moviment que hi haurà entre les peces unides.[1][2]

Tipus de parells cinemàtics[modifica]

Guia lliscant cilíndrica

En dues dimensions[modifica]

Per a mecanismes plans, és a dir, que executen un moviment en un pla, alguns exemples de parells cinemàtics són:

  • L'articulació, que elimina el desplaçament de translació relatiu de dos sòlids obligant permanentment al fet que dos punts geomètrics dels dos sòlids ocupin contínuament la mateixa posició. No obstant això, l'articulació no impedeix la reorientació o gir relatiu d'un sòlid respecte a l'altre.
  • La guia corredissa, que elimina un grau de llibertat de translació i la possibilitat de reorientació d'un sòlid respecte a un altre.

En tres dimensions[modifica]

En general :

  • L'articulació cilíndrica, que elimina tots els graus de llibertat excepte la possibilitat de rotació d'un sòlid respecte a l'altre al voltant d'un cert eix de gir, elimina cinc graus de llibertat.
  • La ròtula esfèrica, que permet qualsevol gir o canvi d'orientació d'un sòlid respecte a un altre, però impedeix la seva translació relativa, per la qual cosa sempre un punt geomètric de tots dos sòlids és comú, elimina tres graus de llibertat.
  • Guia lliscant cilíndrica, permet la translació relativa i el gir al voltant d'un eix, elimina per tant quatre graus de llibertat.
  • Guia lliscant no cilíndrica, permet la translació relativa segons un eix però no el gir al voltant del mateix, elimina per tant cinc graus de llibertat.
  • *La soldadura elimina tots els graus de llibertat d'un sòlid respecte a un altre, per la qual cosa dos sòlids soldats cinemàticament poden considerar-se un únic sòlid, és a dir, elimina sis graus de llibertat.

Referències[modifica]

  1. Cardona Foix, Salvador; Clos Costa, Daniel Teoria de màquines. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 10 abril 2010, p. 15–. ISBN 978-84-9880-379-2. 
  2. Franz Reuleaux. The Kinematics of Machinery: Outlines of a Theory of Machines. Macmillan, 1876. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parell cinemàtic Modifica l'enllaç a Wikidata