Parentucellia
Parentucellia viscosa | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Orobanchaceae |
| Gènere | Parentucellia Viv., 1824 |
Parentucellia és un petit gènere de plantes amb flors de la família Orobancàcies que conté unes tres espècies,[1] dues de les quals es poden trobar als Països Catalans. Tradicionalment havia format part de les escrofulariàcies.[2]
El gènere va ser proposat per primer cop el 1824 pel botànic italià Domenico Viviani, que el va anomenar així en honor del papa Nicolau V, el nom secular del qual era Tommaso Parentucelli.[3]
Descripció
[modifica]Les espècies d'aquest gènere tenen una àrea de distribució que va de la Macaronèsia a l'Afganistàn, passant pel sud d'Europa, el Nord d'Àfrica i el pròxim Orient.[1]
Són plantes hemiparàsites anuals, pròpies de comunitats terofítiques, de com a molt mig metre d'alçada. Amb flors tubuloses i bilabiades (amb el llavi inferior més llarg).[2][3]
Taxonomia i filogènia
[modifica]Parentucellia és un gènere proper a Bartsia. Les tres espècies que conté havien estat sovint incloses dintre d'aquest gènere i de la tribu Rhinantheae:
- Parentucellia flaviflora (Boiss.) Nevski: De Turquia a Kazakhstan
- Parentucellia latifolia (L.) Caruel: De Canàries a Afganistan passant per la península Ibèrica, França...
- Parentucellia viscosa (L.) Caruel: De le Açores a Afganistan passant per la península Ibèrica, França...
La filogenia de Rhinantheae, que tradicionalment havia format part de la família de les escrofulariàcies, s'ha explorat utilitzant caràcters moleculars. Parentucellia pertany al nucli de les Rhinantheae. Està molt relacionat amb els gèneres Bellardia i Neobartsia (que conté les espècies de Bartsia del Nou Món), i després amb Odontites, Tozzia i Hedbergia.[4][5]
| Rhinantheae |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Parentucellia Viv.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 26 març 2025].
- ↑ 2,0 2,1 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, 486. ISBN 84-7226-698-2.
- ↑ 3,0 3,1 Benedí Gonzalez, Carles. «[www.floraiberica.es/floraiberica/texto/pdfs/13_144_30_Parentucellia.pdf Parentucellia Voiv.]» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 març 2025].
- ↑ Těšitel, Jakub; Říha, Pavel; Svobodová, Šárka; Malinová, Tamara; Štech, Milan «Phylogeny, Life History Evolution and Biogeography of the Rhinanthoid Orobanchaceae» (en anglès). Folia Geobotanica, vol. 45, 4, 28-10-2010, pàg. 347–367. Bibcode: 2010FolGe..45..347T. DOI: 10.1007/s12224-010-9089-y. ISSN: 1211-9520.
- ↑ Scheunert, Agnes; Fleischmann, Andreas; Olano-Marín, Catalina; Bräuchler, Christian; Heubl, Günther «Phylogeny of tribe Rhinantheae (Orobanchaceae) with a focus on biogeography, cytology and re-examination of generic concepts». Taxon, vol. 61, 6, 14-12-2012, pàg. 1269–1285. DOI: 10.1002/tax.616008.