Parisatis
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 440 aC  |
| Mort | 385 aC (54/55 anys) |
| Reina consort Imperi Aquemènida | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | consort |
| Altres | |
| Títol | Reina |
| Família | Dinastia Aquemènida |
| Cònjuge | Darios II de Pèrsia |
| Fills | Artaxerxes II de Pèrsia, Cir el Jove, Ostanes (en)  , Amestris (en) |
| Pare | Artaxerxes I de Pèrsia |
| Germans | Darios II de Pèrsia, Xerxes II de Pèrsia, Sogdià de Pèrsia i Arsites (príncep) |
Parisatis (Parysatis) fou filla d'Artaxerxes I de Pèrsia Longimà, i després reina de la Pèrsia Aquemènida.
El seu pare la va donar en matrimoni al seu germà (oncle de Parisatis) Darios II de Pèrsia Ocus, que després fou rei el 424 aC succeint a Xerxes II de Pèrsia. Darios II tenia un caràcter dèbil i Parisatis va governar de fet l'Imperi.
La seva administració foren una seria d'assassinats: els germans de Darios, Sogdià i Arsites foren executats, així com els ministres Artufi i Artoxares. La família d'Estàtira, la dona del seu fill Artaxerxes (futur Artaxerxes II de Pèrsia), fou també sacrificada i només es va salvar la mateixa Estàtira.
Va tenir almenys 13 fills, però només 4 van arribar a l'edat adulta. El més gran era Arsaces (nom que va canviar per Artaxerxes) que va néixer abans que el pare fos rei, i així Parisatis va fer valdre els drets del segon fill Cir, nascut ja quan el pare era rei, sense aconseguir res. A la mort de Darios va impedir que Artaxerxes II executés a Cir, i amb la seva intercessió aquest va poder tornar a la seva satrapia de Lídia d'on havia estat cridat, i on llavors, en tornar, es va revoltar.
Va impedir al rei escoltar als que el volien prevenir contra ella i contra Cir el Jove, i per això fou acusada de ser culpable de la guerra civil (401 aC). A la mort de Cir el Jove no va dubtar a mostrar el seu dol per la mort del seu fill preferit, amb un enterrament amb grans honors i mostres de simpatia cap al general dels mercenaris grecs, Clearc, al que no va poder salvar.
Va continuar treballant en endavant fins que va aconseguir eliminar a tots els autors de la mort de Cir. Finalment les tensions amb Estàtira es van incrementar i Parisatis va eliminar a la seva jove amb verí.
Artaxerxes estava convençut de la culpa de la seva mare, però es va acontentar amb el seu desterrament a Babilònia, i al cap de poc temps la va tornar a cridar a la cort on no va tardar a recuperar la seva influència. Va conspirar contra Tisafernes, que havia estat el primer a advertir al rei de la traïció de Cir el Jove, i va aconseguir finalment la seva execució (396 aC).
Després ja no torna a ser esmentada i cal suposar que va morir algun temps després tot i que la seva mort no és esmentada per cap autor.
Ctèsies de Cnidos que vivia a la cort en aquest temps, va escriure un relat dels fets que foren recollits per Plutarc a la seva obra Artaxerxes. Un extracte del mateix Ctèsies conservat per Foci, relata els fets de manera més breu.