Parkinsonisme
| Tipus | síndrome extrapiramidal i trastorn del moviment  |
|---|---|
| Epònim | James Parkinson |
| Especialitat | neurologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Causat per | malaltia de Parkinson |
| Classificació | |
| CIM-11 | 8A00 |
| CIM-10 | G20.0-G21.0 |
| CIM-9 | 332 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0129839 |
| DiseasesDB | 24212 |
| MedlinePlus | 000759 |
| MeSH | D020734 |
| Orphanet | 68402 |
| UMLS CUI | C0242422, C0242422 i C5680173 |
| DOID | DOID:0080855 |
El parkinsonisme és una síndrome neurològica caracteritzada per tremolor, hipocinèsia, rigidesa i inestabilitat postural.[1] Les causes subjacents són molt nombroses i el seu diagnòstic pot ser complex.[2] Tot i que la malaltia de Parkinson és la causa més coneguda, hi ha tot un ventall d'etiologies que poden portar a símptomes similars, com ara toxines, malalties metabòliques, i moltes altres.[3] La causa més freqüent d'aparició de parkinsonisme és l'efecte advers de medicacions, com ara els neurolèptics (sobretot les fenotiazines, però també altres com ara l'haloperidol) i, més rarament, antidepressius.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parkinsonisme |
- ↑ Aminoff MJ, Greenberg DA, Simon RP. Clinical Neurology. 6th. Lange: McGraw-Hill Medical, 2005, p. 241–5. ISBN 0071423605.
- ↑ Tuite PJ, Krawczewski K «Parkinsonism: a review-of-systems approach to diagnosis». Seminars in neurology, 27, 2, 2007, pàg. 113–22. DOI: 10.1055/s-2007-971174. PMID: 17390256.
- ↑ Christine CW, Aminoff MJ «Clinical differentiation of parkinsonian syndromes: prognostic and therapeutic relevance». Am. J. Med., 117, 6, 2004, pàg. 412–9. DOI: 10.1016/j.amjmed.2004.03.032. PMID: 15380498.