Partit Animalista Contra el Maltractament Animal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióPartit Animalista Contra el Maltractament Animal
PACMA logo.svg
Dades
Nom curt PACMA
Tipus partit polític espanyol
Ideologia política ecologisme, antitauromàquia, pacifisme, drets dels animals, benestar dels animals, Justícia social i drets humans
Història
Creació 24 febrer 2003
Activitat
Membre de Animal Politics EU
Organització i govern
Seu 
Presidència Silvia Barquero Nogales (2013–2019)

Lloc web Lloc web
Facebook: PartidoAnimalista.PACMA Twitter: partidoPACMA Instagram: partidopacma Telegram: PartidoPACMA
Modifica les dades a Wikidata

El Partit Animalista Contra el Maltractament Animal[1][2] (PACMA, anteriorment conegut com a Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal) és un partit polític espanyol.[3] El partit es creà a Bilbao (País Basc) el 2003 i fins al seu trasllat a Madrid tenia la seu central a Barcelona.

Es defineix com a partit «animalista», és a dir, que fa de la defensa dels drets dels animals la seva bandera política. Va sorgir a partir de la unió de diversos col·lectius antitaurins i de defensa dels animals.

Al programa electoral proposa mesures com la prohibició de les curses de braus, de la cacera i pesca esportives, de l'experimentació amb animals o el tancament de les granges pelleteres, entre tota una sèrie de mesures destinades a la defensa dels drets dels animals.

Manifestació anti-taurina a Saragossa que mostra alguna gent portant una pancarta del PACMA

Els seus tres eixos principals són: els drets dels animals, la justícia social i el medi ambient. Segons el programa polític volen entre d'altres tipificar com a delicte al Codi Penal amb penes de presó a qui maltracti un animal, legalitzar l'accés dels animals als transports públics, prohibir el circ amb animals,[4] abolir la tauromàquia,[5][6] enderrocar places de toros sense mèrit arquitectònic, per fer-ne parcs i jardins, prohibir les zoos, delfinaris i aquaris, prohibir la caça i pesca esportiva, tancar les granges pelleteres i fomentar el vegetarianisme i veganisme.[7]

Tot i obtenir una certa força en mig dels grups extraparlementaris, amb 1,13% a les les eleccions al Parlament Europeu de 2014[8] i 1,32% a les europes del 2019, en quedar sense escó el partit va entrar en una crisi, agreujada per la pèrdua de vots a les eleccions nacionals de novembre (0,9%).[9]

Resultats electorals[modifica]

Eleccions municipals 2007 & 2011[modifica]

A les eleccions municipals del 2007 es van presentar a dotze ajuntaments. No van obtenir cap escó però van sumar 10.601 vots allà on es van presentar: Amposta, Barcelona (3.153 vots), Camarles, Lleó, Guadalajara, Madrid (3.166 vots), Màlaga (750 vots), Sevilla (724 vots), Tordesillas, Valladolid, Vitòria (860 vots) i Saragossa (916 vots).[10] El 19 de maig de 2007, el músic Elliott Murphy va realitzar un concert gratuït a Barcelona com a suport al PACMA per a les eleccions.[11]

A les eleccions municipals del 2011, el partit es va presentar a 34 municipis i obtenir 26.384 vots (0,12%). A les eleccions municipals del 2015 va duplicar els resultats dels anteriors comicis (55.228 vots) tot i que es va presentar només a 29 municipis.

Any Vots % Regidors
2007 10 601 0
2011 26 384 0
2015 55 228 0,25 0

Eleccions autonòmiques[modifica]

A les eleccions al Parlament Basc de 2005, es va presentar col·ligat amb el partit ecologista Berdeak-Los Verdes. Va obtenir 4.049 vots (0,33% de l'electorat). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 va obtenir 13.730 vots, el 0,46%. A les autonòmiques del 2007, es van presentar en dues autonomies (Madrid i Cantàbria) obtenint un suport de 7.089 vots entre ambdues.

A les eleccions al Parlament Basc de 2009 ha obtingut a Biscaia 1466 vots, el 0,26%. A Àlaba i Guipuzcoa Berdeak-Los Verdes que comptava amb el suport del PACMA ha obtingut 1229 vots, el 0,82% i 1646 vots, el 0,55% respectivament. A les eleccions al Parlament Gallec de 2009, el partit va sostenir Os Verdes-Grupo Verde a les províncies de La Corunya i Pontevedra. El resultat del qual va ser de 2.867 vots, el 0,45% a La Corunya i 2.694, el 0,50% a Pontevedra.[12]

La candidata a la presidència a la Generalitat de Catalunya a les eleccions autonòmiques de l'any 2010 fou Aida Gascón i Bosch. Va obtenir 14.238 o uns 0,45% del cens total.[13]

A les eleccions autonòmiques de 2015, es va presentar a 13 autonomies i va triplicar els resultats, amb un total de 102.700 vots.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 de setembre, la candidata va ser Anaïs Arranz Mir, amb 21 anys la persona més jove en presentar-se com a candidata a la presidència de la Generalitat de Catalunya. El partit va tornar a doblar resultats amb 30.157 vots (0,73% del cens total).[14]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, van treure 38.503 vots, cosa que no representa ni un 1% del total.[15]

Any Vots % Parlamentaris
eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 13 730 0,47 0
Elecciones autonòmiques espanyoles del 2007 7089 0
eleccions autonòmiques 14 238 0,45 0
Elecciones autonòmiques espanyoles de 2011 36 926 0
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 20 861 0,57 0
Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2012 8781 0,23 0
Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2015 31 735 0,80 0
Eleccions autonòmiques espanyoles de 2015 102 700 0
eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 29 371 0,73 0

Eleccions generals[modifica]

El 2004 van presentar candidatures al Senat a setze províncies espanyoles. Va obtenir un total 64.947 vots, el que en fa la segona força extraparlamentària més votada.[cal citació]

Per a les eleccions de 2008 van presentar candidatures per al 90% de les circumscripcions, tant al Congrés com al Senat. El partit va obtenir 44.795 vots al Congrés, i així va ser la quarta força extraparlamentària superant partits importants i amb tradició i repercussió electoral com Los Verdes, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i Aralar. Al Senat va obtenir 132.077 vots.[16]

A les eleccions generals 2011, es va presentar a 47 de les 52 circumscripcions electorals espanyoles. Sense comptar el recompte dels vots de residents a l'estranger, el resultat va ser de 374.483 vots pel el Senat i 102.144 vots (0,41%) pel Congrés,[17] convertint-se així en un dels partits que més va millorar els resultats respecte 2008, següent la segona força extraparlamentària d'Espanya.[Cal actualitzar] A aquestes eleccions, per primer cop, el partit va ampliar el seu programa electoral amb temes socials que afecten els humans: educació i sanitat pública de qualitat, etc.[18]

A les eleccions generals 2015, es va presentar per primera vegada a totes les circumscripcions,[19] i va duplicar els resultats al rebre més de 220.369 vots (0.87%) pel Congrés,[20] superant formacions amb presència prèvia al Congrés com UPyD i Unió. Va quedar la principal força extraparlamentària de l'estat espanyol.[21][22] Entre tots els candidats al Senat, van acumular més d'un milió de vots, però no van obtenir representació.[23][24]

Resultats electorals a les eleccions generals (Congrés)
Any Vots % Diputats
2008 44 795 0,14 0
2011 102 144 0,42 0
2015 220.369 0,87 0
2016 286.702 1,19 0
2019 326.045 1,45 0
2019 226.469 0,94 0
Resultats electorals a les eleccions generals (Senat)
Any Vots % Senadors
2004 64 497 0
2008 132 077 0
2011 374 483 0
2015 1 034 617 0

Eleccions europees 2009 & 2014[modifica]

A les eleccions al Parlament Europeu de 2009 varen obtenir 44.356 vots (0,27%),[25] el que en va fer la tercera força extraparlamentària. Els millors resultats va obtenir a Catalunya, amb el 0,56% dels vots.[26] En declaracions a la premsa, el president del partit va denunciar que en alguns col·legis electorals no es van pas posar les paperetes, malgrat això era content amb els resultats.[27]

A les eleccions al Parlament Europeu de 2014, el Partit Animalista va quadruplicar els resultats amb un total de 177.499 vots (1,13%) i així va ser la segona força sense representació parlamentarià.[8]

Any Vots % Diputats
Eleccions al Parlament Europeu de 2009 41 913 0,26 0
Eleccions al Parlament Europeu de 2014 177 499 1,13 0

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Partit Animalista Contra el Maltractament Animal». Eleccions al Parlament de Catalunya 2012. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 gener 2015].
  2. «El Partit Animalista denunciarà les batudes contra gossos salvatges a Seròs». La Vanguardia, 14-11-2014.
  3. Los partidos minoritarios se unen para dar a conocer sus propuestas El Mundo (castellà)
  4. J. L. O. «Exigen que Valencia prohíba los animales en circos porque "maltratan para entretener”» (en castellà). 20 minutos, 29-12-2008.
  5. Chasco, Cristina «"No entiendo que tirar una cabra desde un campanario se considere cultura"» (en castellà). 20 minutos, 26-02-2008.}}
  6. EFE «Partido Antitaurino Contra el Maltrato Animal reclama a la Junta que no permita la celebración del toro jubilo» (en castella). Soitu, 09-11-2008.
  7. «Programa electoral» (en castellà). Pacma. [Consulta: 23 novembre 2019].
  8. 8,0 8,1 Nancy, Jacques. «Spain». A: Parlament Europeu. Review of European and National Election Results: Special edition on 2014 European Elections (pdf) (en anglès). European Parliamentary Research Service, maig 2015, p. 148. 
  9. Fageda, Gerard «Crisi sense precedents al Pacma després del 10-N». Ara, 24-11-2019. «El sectors crítics guanyen força amb la dimissió de l'expresidenta i la sagnia de vots a les generals»
  10. [Enllaç no actiu]Diario de elecciones 2007. Resultados electorales provisionales PACMA (castellà)
  11. EFE (en castellà) 20 minutos, 18-05-2007.
  12. [Enllaç no actiu] Aumento de votos para los animales 02/03/2009 PACMA (castellà)
  13. «Parlament de Catalunya 2010 - Resultats definitius - Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 maig 2017].
  14. «Eleccions al Parlament de Catalunya 2015 - Resultats definitius - Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 maig 2017].
  15. Olivé, Júlia. «Fer política fora de les institucions». Cadena SER, 24-08-2018.
  16. BOE 093 de 17/04/2008 Sec 3 Pag 20322 a 20377 (castellà)
  17. [Enllaç no actiu]Resultados electorales para el Congreso 2011, PACMA.
  18. [Enllaç no actiu] http://www.pacma.es/p/81
  19. [Enllaç no actiu]http://www.icndiario.com/2015/11/22/20d-el-partido-animalista-pacma-presenta-candidaturas-en-todas-las-provincias-de-espana/
  20. [Enllaç no actiu]http://resultadosgenerales2015.interior.es/congreso/#/ES201512-CON-ES/ES
  21. «PACMA consigue duplicar el número de votos respecto a 2011 y supera a UPyD» (en castellà). 20 Minutos, 21-12-2015.
  22. de la Gama, Amparo. «¿Qué es el PACMA? La mayor fuerza política sin escaños tras el 20D» (en castellà). El Confidencial, 21-12-2015. [Consulta: 25 novembre 2019].
  23. «¡PACMA recibe más de un millón de votos al Senado!» (en castellà). Pacma, 21-12-2015. [Consulta: 25 novembre 2019].
  24. «¿Qué es el PACMA? La mayor fuerza política sin escaños tras el 20D» (en castellà). El Confidencial, 21-12-2015. [Consulta: 25 novembre 2019].
  25. Elecciones al Parlamento Europeo 2009 - Recuento Provisional - Total Estatal (castellà)
  26. «Resumen de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 482/2009, de 3 de abril, y celebradas el 7 de junio de 2009, según los datos que figuran en las Actas de escrutinio general remitidas por cada una de las Juntas Electorales Provinciales» (pdf) (en castellà). BOE, 24-06-2009, pàg. 52831 ss..
  27. Los antitaurinos denuncian que escondieron papeletas de su lista 08/06/2009 Público (castellà)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Partit Animalista Contra el Maltractament Animal