Partit Animalista Contra el Maltractament Animal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióPartit Animalista Contra el Maltractament Animal
PACMA logo.svg
Dades
Nom curtPACMA i PACMA Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaecologisme, antitauromàquia, pacifisme, drets dels animals, benestar dels animals, justícia social i drets humans Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació24 febrer 2003 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deAnimal Politics EU Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaSilvia Barquero Nogales (2013–2019) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpacma.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: PartitAnimalistaCatalunya Twitter: partidoPACMA Telegram: PartidoPACMA Vimeo: pacmatv Modifica els identificadors a Wikidata

El Partit Animalista Contra el Maltractament Animal[1][2] (PACMA, anteriorment conegut com a Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal) és un partit polític espanyol pels drets dels animals.[3] Va formar-se el 2003 al País Basc i, actualment, presenta candidatures electorals arreu de l'Espanya.[4]

Es defineix com a partit «animalista», és a dir, que fa de la defensa dels drets dels animals la seva bandera política. Va sorgir a partir de la unió de diversos col·lectius antitaurins i de defensa dels animals.

Manifestació antitaurina a Saragossa amb una pancarta del PACMA

Els seus tres eixos principals són: els drets dels animals, la justícia social i el medi ambient. Segons el programa polític volen entre d'altres tipificar com a delicte al Codi Penal amb penes de presó a qui maltracti un animal, legalitzar l'accés dels animals als transports públics, prohibir el circ amb animals,[5] abolir la tauromàquia,[6][7] enderrocar places de toros sense mèrit arquitectònic, per fer-ne parcs i jardins, prohibir els zoos, delfinaris i aquaris, prohibir la caça i pesca esportiva, prohibir l'experimentació amb animals, tancar les granges pelleteres i fomentar el vegetarianisme i veganisme.[8]

Tot i obtenir una certa força en mig dels grups extraparlamentaris, amb 1,13% a les les eleccions al Parlament Europeu de 2014[9] i 1,32% a les europees del 2019, en quedar sense escó el partit va entrar en una crisi, agreujada per la pèrdua de vots a les eleccions nacionals de novembre (0,9%).[10]

Història[modifica]

Un grup d'activistes antitaurins de Biscaia que formaven part del Colectivo Antitaurino y Animalista de Bizkaia (CAAB) va promoure el 2003 la creació del Partido Antitaurino Contra el Maltrato Animal.[4][11] Van registrar el partit al febrer i es van presentar a les primeres eleccions municipals de 2003 a Bilbao i Sopela, en les quals van obtenir 509 vots.[11][12][13] En els seus inicis el partit es va centrar exclusivament en realitzar accions en contra de la tauromàquia.[4][11] El 2004 diversos col·lectius animalistes d'arreu d'Espanya van presentar candidatures a les eleccions generals pel Senat .[14][11] En les 16 províncies en què es van presentar van obtenir 64.947 vots.[15][16]

El 2011, es va canviar la seva denominació per Partit Animalista Contra el Maltractament Animal, mantenint l'acrònim inicial PACMA.[4] A les eleccions generals de 2016, van presentar candidatures a totes les circumscripcions. Aleshores, els objectius objectius principals del partit eren abolir la tauromàquia i la caça, i establir el sacrifici zero.[4]

Resultats electorals[modifica]

Eleccions municipals 2007 & 2011[modifica]

A les eleccions municipals del 2007 es van presentar a dotze ajuntaments. No van obtenir cap escó però van sumar 10.601 vots allà on es van presentar: Amposta, Barcelona (3.153 vots), Camarles, Lleó, Guadalajara, Madrid (3.166 vots), Màlaga (750 vots), Sevilla (724 vots), Tordesillas, Valladolid, Vitòria (860 vots) i Saragossa (916 vots).[17] El 19 de maig de 2007, el músic Elliott Murphy va realitzar un concert gratuït a Barcelona com a suport al PACMA per a les eleccions.[18]

A les eleccions municipals del 2011, el partit es va presentar a 34 municipis i obtenir 26.384 vots (0,12%). A les eleccions municipals del 2015 va duplicar els resultats dels anteriors comicis (55.228 vots) tot i que es va presentar només a 29 municipis.

Any Vots % Regidors
2007 10 601 0
2011 26 384 0
2015 55 228 0,25 0

Eleccions autonòmiques[modifica]

País Basc[modifica]

A les eleccions al Parlament Basc de 2005, el PACMA es va presentar en coalició amb el partit ecologista Berdeak-Los Verdes i van obtenir 4.049 vots (0,33% de l'electorat), sense aconseguir representació parlamentària.[19] A les eleccions de 2009 va presentar-se en solitari, i va disminuir el suport al partit amb 0,18 punts percentuals menys. Al 2012 va superar els vots de les primeres eleccions, amb 4.066 vots (0,37 % de l'electorat).[19] Al 2016 va doblar els resultats anteriors, sent el millor resultat que ha obtingut el PACMA al País Basc, amb el suport del 0,81 % de l'electorat. En les darreres eleccions de 2020, excepcionals per la pandèmia per coronavirus, va perdre 0,26 punts percentuals. Tot i així, els resultats de 2020 va situar-se per sobre dels resultats obtinguts el 2012.

Any Posició Nombre de vots +/- % de vot +/- Nombre d'escons +/- Referències
2005 8a 4.049 0,33 %
0  / 75
[19]
2009 10a 1.504 Disminució2.545 0,15 % Disminució0,18
0  / 75
=
2012 10a 4.066 Augment2.562 0,37 % Augment0,22
0  / 75
=
2016 7a 8.589 Augment4.523 0,81 % Augment0,44
0  / 75
=
2020 8a 4.895 Disminució3.694 0,55 % Disminució0,26
0  / 75
=

Catalunya[modifica]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 el partit va obtenir 13.730 vots, el 0,46%, i en les següents eleccions, en 2010, amb Aida Gascón i Bosch de cap de llista, va obtenir uns resultats similars.[20] A les eleccions de 2015, la candidata va ser Anaïs Arranz Mir, amb 21 anys la persona més jove en presentar-se com a candidata a la presidència de la Generalitat de Catalunya. El partit va tornar a doblar resultats, amb 30.157 vots (0,73% del cens total).[21] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, van treure 38.503 vots, quedant de nou per sota de l'1% del total.[22]

Any Posició Nombre de vots +/- % de vot +/- Nombre d'escons +/- Referències
2006 8a 13.730 0,47 %
0  / 135
[20]
2010 12a 14.238 Augment508 0,45 % Disminució0,02
0  / 27
= [20]
2012 11a 20.861 Augment6.623 0,57 % Augment0,12
0  / 27
= [21]
2015 8a 30.157 Augment9.296 0,73 % Augment0,16
0  / 27
= [21]
2017 8a 38.743 Augment8.586 0,89 % Augment0,16
0  / 27
= [23]

Resta de l'estat[modifica]

A les autonòmiques del 2007, es van presentar en dues autonomies (Madrid i Cantàbria) obtenint un suport de 7.089 vots entre ambdues. A les eleccions al Parlament Gallec de 2009, el partit va sostenir Os Verdes-Grupo Verde a les províncies de La Corunya i Pontevedra. El resultat del qual va ser de 2.867 vots, el 0,45% a La Corunya i 2.694, el 0,50% a Pontevedra.[24] A les eleccions autonòmiques de 2015, es va presentar a 13 autonomies i va triplicar els resultats, amb un total de 102.700 vots.

Any Vots % Parlamentaris
Elecciones autonòmiques espanyoles del 2007 7089 0
Elecciones autonòmiques espanyoles de 2011 36 926 0
Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2012 8781 0,23 0
Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2015 31 735 0,80 0
Eleccions autonòmiques espanyoles de 2015 102 700 0

Eleccions generals[modifica]

Es va presentar a les eleccions generals per primera vegada el 2004, amb candidatures al Senat en 16 províncies espanyoles: Àlaba, Alacant, Barcelona, Burgos, Cadis, Cantàbria, Guipúscoa, Huelva, Madrid, Navarra, Gran Canaria, Sevilla, Tarragona, València, Valladolid i Biscaia. En total van obtenir 64.947 vots, poc més d'un terç del total de Barcelona (23.132 vots) on es presentava Manel Macià Gallemí.[16]

Per a les eleccions de 2008 van presentar candidatures per al 90% de les circumscripcions, tant al Congrés com al Senat. El partit va obtenir 44.795 vots al Congrés, i així va ser la quarta força extraparlamentària superant partits importants i amb tradició i repercussió electoral com Los Verdes, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i Aralar. Al Senat va obtenir 132.077 vots.[25]

A les eleccions generals 2011, es va presentar a 47 de les 52 circumscripcions electorals espanyoles. Sense comptar el recompte dels vots de residents a l'estranger, el resultat va ser de 374.483 vots pel el Senat i 102.144 vots (0,41%) pel Congrés,[26] convertint-se així en un dels partits que més va millorar els resultats respecte 2008, sent la segona força extraparlamentària d'Espanya.[Cal actualitzar] A aquestes eleccions, per primer cop, el partit va ampliar el seu programa electoral amb temes socials que afecten els humans: educació i sanitat pública de qualitat, etc.[27]

A les eleccions generals 2015, es va presentar per primera vegada a totes les circumscripcions,[28] i va duplicar els resultats al rebre més de 220.369 vots (0.87%) pel Congrés,[29] superant formacions amb presència prèvia al Congrés com UPyD i Unió. Va quedar la principal força extraparlamentària de l'estat espanyol.[30][31] Entre tots els candidats al Senat, van acumular més d'un milió de vots, però no van obtenir representació.[32][33]

A les eleccions generals 2019, el PACMA va obtenir el mes d'abril 326.045 vots, representant el 1,45%, i el mes de novembre va caure a 226.469 vots i el 0,94, tornant a ser la força extraparlamentària amb més vots.[34]

Resultats electorals al Congrés
Any Posició Vots +/- % de vots +/- Escons +/- Referències
2008 14a 44.795 0,17 %
0  / 350
[35]
2011 13a 102.144 Augment57.349 0,42 % Augment0,25
0  / 350
= [36]
2015 12a 220.369 Augment118.225 0,87 % Augment0,45
0  / 350
= [37]
2016 11a 286.702 Augment66.333 1,19 % Augment0,32
0  / 350
= [38]
2019 10a 328.299 Augment41.597 1,25 % Augment0,06
0  / 350
= [39]
2019 (II) 13a 228.856 Disminució99.443 0,94 % Disminució0,31
0  / 350
= [40]
Resultats electorals al Senat
Any Vots +/- Escons +/- Referències
2004 64.987 0 [16]
2008 132.077 Augment67.580 0 =
2011 374.483 Augment242.406 0 =
2015 1.034.617 Augment792.221 0 =
2016 1.199.759 Augment165.142 0 =
2019 1.303.984 Augment104.225 0 =
2019 (II) 963.762 Disminució340.222 0 =

Eleccions europees[modifica]

A les eleccions al Parlament Europeu de 2009 varen obtenir 44.356 vots (0,27%),[41] i va ser la tercera força extraparlamentària. Els millors resultats els va obtenir a Catalunya, amb el 0,56% dels vots.[42] En declaracions a la premsa, el president del partit va denunciar que en alguns col·legis electorals no es van pas posar les paperetes, malgrat això estava satisfet amb els resultats.[43]

A les eleccions al Parlament Europeu de 2014, el Partit Animalista va quadruplicar els resultats, amb un total de 177.499 vots (1,13%), va suposar ser la segona força sense representació parlamentària.[9] En les següents eleccions al Parlament Europeu de 2019, les enquestes indicaven que el partit podia obtenir entre un i dos escons, per la qual cosa va rebre notorietat als mitjans de comunicació.[44] Va unir-se al grup Animal Politics EU, format per partits animalistes que concorrien a les eleccions europees.[45] Finalment, però, no va aconseguir representació parlamentària, encara que va seguir augmentant en nombre de vots, un total de 294.657 (1,33%).[46]

Any Posició Nombre de vots +/- % de vot +/- Nombre d'escons +/- Referències
2009 9a 41.913 0,26 %
0  / 54
[47]
2014 12a 177.499 Augment135.586 1,13 % Augment0,87
0  / 54
= [48]
2019 10a 295.546 Augment118.047 1,32 % Augment0,19
0  / 54
= [49]

Llista de líders[modifica]

Presidència

  • Kontxi Reyero[50]
  • Manel Macià Gallemí
  • Mireia Barbeito
  • Francisco García Leal
  • Silvia Barquero (2013–2019)[51][4]
  • Laura Duarte (2019–actualitat)[52]

Vicepresidència

  • Raquel Aguilar (2019–actualitat)[52]

Secretaria

  • Luis Víctor Moreno ( –2019)[53]
  • Ana Belén Martín (2019–actualitat)[52]

Polèmiques i crítiques[modifica]

El 2018, amb vista a unes eleccions europees en les quals era probable que l'organització obtingués un escó al Parlament Europeu, diverses veus del partit van criticar la nova deriva electoralista de la direcció. Consideraven que s’havia abandonat la lluita activista i la denúncia dels abusos contra els animals. Afegien que la direcció actuava sense transparència, democràcia interna, ni supervisió de l’afiliació; i que també es prioritzava promocionar i satisfer els interessos personals de la presidenta, Silvia Barquero, el seu marit i vicepresident, Luis Víctor Moreno, i la seva amiga i portaveu, Laura Duarte.[53] Les crítiques van comportar el cessament i la dimissió de coordinadors territorials, que van qualificar aquests fets de purga. A fi de revertir la situació, un grup d’afiliats i voluntaris va crear la Iniciativa Asamblea PAMCA que serviria per presentar propostes de democratització a l’assemblea general de 2018. Segons l'exsecretària del partit, Yasmina Larumbe, l'assemblea es va desenvolupar amb irregularitats greus, per la qual cosa va presentar una denúncia davant els jutjats.[54] El PACMA no va aconseguir l’escó que esperava obtenir a les eleccions europees del maig de 2019, i el juliol d'aquell any Silvia Barquero va dimitir com a presidenta.[51] Barquera va mantenir el càrrec en funcions fins a la següent assemblea general de setembre, en què es va substituir per Laura Duarte, i Ana Belén Martín va passar a ser la nova secretària.[52]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Partit Animalista Contra el Maltractament Animal». Eleccions al Parlament de Catalunya 2012. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 gener 2015].
  2. «El Partit Animalista denunciarà les batudes contra gossos salvatges a Seròs». La Vanguardia, 14-11-2014.
  3. Los partidos minoritarios se unen para dar a conocer sus propuestas El Mundo (castellà)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Pérez, Sofía «El milagro de Pacma, el partido que más crece el 26J en defensa de los animales». eldiario.es, 27-06-2016.
  5. J. L. O. «Exigen que Valencia prohíba los animales en circos porque "maltratan para entretener”» (en castellà). 20 minutos, 29-12-2008.
  6. Chasco, Cristina «"No entiendo que tirar una cabra desde un campanario se considere cultura"» (en castellà). 20 minutos, 26-02-2008.}}
  7. EFE «Partido Antitaurino Contra el Maltrato Animal reclama a la Junta que no permita la celebración del toro jubilo» (en castella). Soitu, 09-11-2008.
  8. «Programa electoral» (en castellà). Pacma. [Consulta: 23 novembre 2019].
  9. 9,0 9,1 Nancy, Jacques. «Spain». A: Parlament Europeu. Review of European and National Election Results: Special edition on 2014 European Elections (pdf) (en anglès). European Parliamentary Research Service, maig 2015, p. 148. 
  10. Fageda, Gerard «Crisi sense precedents al Pacma després del 10-N». Ara, 24-11-2019. «El sectors crítics guanyen força amb la dimissió de l'expresidenta i la sagnia de vots a les generals»
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 «Kepa Lozano: Historia del PACMA». Blog del Partido Animalista – PACMA.
  12. «Registro de Partidos Políticos» (en castellà). Ministerio de Interior. [Consulta: 30 juliol 2020].
  13. «Elecciones Municipales 2003 - Comunidad Autónoma de Euskadi» (en castellà). Administración General de la Comunidad Autónoma de Euskadi, 25-06-2003. [Consulta: 30 juliol 2020].
  14. Luna, Joaquín «Prohibir ya no está prohibido». La Vanguardia, 19-04-2004.
  15. «CANDIDATURAS proclamadas para las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado, convocadas por Real Decreto 100/2004, de 19 de enero.». BOE, 41, 17-02-2004, pàg. 7478-7566.
  16. 16,0 16,1 16,2 «ACUERDOS de 25 de marzo y de 22 de abril de 2004, de la Junta Electoral Central, por los que se ordena la publicación del resumen de los resultados de las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 100/2004, de 19 de enero, y celebradas el 14 de marzo de 2004, conforme a las actas de escrutinio general y de proclamación de electos remitidas por las distintas Juntas Electorales Provinciales y por las Juntas Electorales de Ceuta y de Melilla.». BOE, 109, 05-05-2004, pàg. 17602-17618.
  17. [Enllaç no actiu]Diario de elecciones 2007. Resultados electorales provisionales PACMA (castellà)
  18. EFE (en castellà) 20 minutos, 18-05-2007.
  19. 19,0 19,1 19,2 «Procesos electorales» (en castellà). Departamento de Seguridad - Gobierno Vasco. [Consulta: 27 juliol 2020].
  20. 20,0 20,1 20,2 «Parlament de Catalunya 2010 - Resultats definitius - Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 maig 2017].
  21. 21,0 21,1 21,2 «Eleccions al Parlament de Catalunya 2015 - Resultats definitius - Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 maig 2017].
  22. Olivé, Júlia. «Fer política fora de les institucions». Cadena SER, 24-08-2018.
  23. «Catalunya - Resultats definitius - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 juliol 2020].
  24. [Enllaç no actiu] Aumento de votos para los animales 02/03/2009 PACMA (castellà)
  25. BOE 093 de 17/04/2008 Sec 3 Pag 20322 a 20377 (castellà)
  26. [Enllaç no actiu]Resultados electorales para el Congreso 2011, PACMA.
  27. [Enllaç no actiu] http://www.pacma.es/p/81
  28. [Enllaç no actiu]http://www.icndiario.com/2015/11/22/20d-el-partido-animalista-pacma-presenta-candidaturas-en-todas-las-provincias-de-espana/
  29. [Enllaç no actiu]http://resultadosgenerales2015.interior.es/congreso/#/ES201512-CON-ES/ES
  30. «PACMA consigue duplicar el número de votos respecto a 2011 y supera a UPyD» (en castellà). 20 Minutos, 21-12-2015.
  31. de la Gama, Amparo. «¿Qué es el PACMA? La mayor fuerza política sin escaños tras el 20D» (en castellà). El Confidencial, 21-12-2015. [Consulta: 25 novembre 2019].
  32. «¡PACMA recibe más de un millón de votos al Senado!» (en castellà). Pacma, 21-12-2015. [Consulta: 25 novembre 2019].
  33. «¿Qué es el PACMA? La mayor fuerza política sin escaños tras el 20D» (en castellà). El Confidencial, 21-12-2015. [Consulta: 25 novembre 2019].
  34. «El Pacma se desploma en votos y vuelve a quedarse fuera del Congreso pese a tener más votos que 7 partidos con escaño» (en castellà). 20 minutos, 11-11-2019. [Consulta: 22 febrer 2020].
  35. «Consulta de resultados electorales. Congreso / Marzo 2008» (en castellà). Ministerio del Interior, 2013. [Consulta: 27 juliol 2020].
  36. «Consulta de resultados electorales. CONGRESO / NOVIEMBRE 2011» (en castellà). Ministerio de Interior, 2013. [Consulta: 27 juliol 2020].
  37. «Consulta de resultados electorales. CONGRESO / DICIEMBRE 2015» (en castellà). Ministerio de Interior, 2013. [Consulta: 27 juliol 2020].
  38. «Consulta de Resultados Electorales. CONGRESO / JUNIO 2016» (en castellà). Ministerio de Interior, 2013. [Consulta: 27 juliol 2020].
  39. «Consulta de Resultados Electorales. CONGRESO / ABRIL 2019» (en castellà). Ministerio de Interior, 2013. [Consulta: 27 juliol 2020].
  40. «Consulta de Resultados Electorales. CONGRESO / NOVIEMBRE 2019» (en castellà). Ministerio de Interior, 2013. [Consulta: 27 juliol 2020].
  41. Elecciones al Parlamento Europeo 2009 - Recuento Provisional - Total Estatal (castellà)
  42. «Resumen de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 482/2009, de 3 de abril, y celebradas el 7 de junio de 2009, según los datos que figuran en las Actas de escrutinio general remitidas por cada una de las Juntas Electorales Provinciales» (pdf) (en castellà). BOE, 24-06-2009, pàg. 52831 ss..
  43. Los antitaurinos denuncian que escondieron papeletas de su lista 08/06/2009 Público (castellà)
  44. Torres, Diego «Rise of the Spanish vegans». Politico, 19-03-2022.
  45. «Animal Politics EU present collective manifesto ahead of EU elections». European Interest, 05-04-2019.
  46. «Resultados Totales de Elecciones Europeas» (en castellà). La Vanguardia, 27-05-2019. [Consulta: 22 febrer 2020].
  47. «Consulta de Resultados Electorales. PARLAMENTO EUROPEO / JUNIO 2009» (en castellà). Ministerio de Interior, 2013. [Consulta: 27 juliol 2020].
  48. «Consulta de Resultados Electorales. PARLAMENTO EUROPEO / MAYO 2014» (en castellà). Ministerio de Interior. [Consulta: 27 juliol 2020].
  49. «Consulta de Resultados Electorales. PARLAMENTO EUROPEO / MAYO 2019» (en castellà). Ministerio de Interior. [Consulta: 27 juliol 2020].
  50. «Decenas de activistas se han unido a “Gladiadores por La Paz”». doogweb, 14-08-2020.
  51. 51,0 51,1 Berberana, Elena «La presidenta de PACMA dimite tras ser acusada de corrupción por exmiembros del partido animalista: Silvia Barquero abandona el partido tras un periodo de duras críticas internas.». Libertad Digital, 25-07-2019.
  52. 52,0 52,1 52,2 52,3 Europa presss «PACMA elige a Laura Duarte como nueva presidenta del partido». publico.es, 16-09-2019.
  53. 53,0 53,1 Villarino, Ángel «Guerra interna en Pacma: "El matrimonio que manda lo ha convertido en un cortijo"». El Confidencial, 03-08-2018.
  54. «La excandidata de Pacma en Navarra estalla contra el partido: "Está podrido y no hay otro más autoritario"». Navarra.com, 26-04-2019.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Animalista Contra el Maltractament Animal