Partit Catòlic (Bèlgica)
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític |
| Ideologia | catolicisme polític |
| Religió | Església catòlica llatina |
| Alineació política | centredreta |
| Història | |
| Creació | 1869 |
| Data de dissolució o abolició | 1945 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Altres | |
| Color | |
Partit Catòlic fou un partit polític belga constituït el 1869 com a Partit Catòlic Confessional (neerlandès Confessionele Katholieke Partij).[1]
Història
[modifica]El 1852 es va fundar a Gant la Union Constitutionelle et Conservatrice, que es va crear a Leuven el 1854, i a Antwerpen i Brussel·les el 1858. Era una associació que només era activa durant les eleccions. L'11 de juliol de 1864 es va crear la Fédération des Cercles catholiques et des Associations conservatrices (neerlandès Verbond van Katholieke Kringen en der Conservatieve Verenigingen).[2]
L'altre grup que va contribuir a la fundació cel partit eren els Cercles Catòlics, el més antic dels quals havia estat fundat a Bruges. Les conferències catòliques de Mechelen de 1863, 1864 i 1867 aplegaren els ultramontans o confessionals i els liberal-catòlics o constitucionals. Al Congrés de 1867 es va decidir crear una Lliga de Cercles Catòlics, que es va fundar el 22 d'octubre de 1868.
L'1 de juny de 1879, una majoria liberal sota el lideratge de Walthère Frère-Orban va aprovar una Llei d'educació que secularitzava l'educació primària, però el Partit Catòlic, sota el lideratge de Charles Woeste, va guanyar per majoria absoluta les eleccions a la Cambra de Representants de Bèlgica de 1884 al Partit Liberal arran de la Schoolstrijd. i va aprovar una nova Llei d'Educació que proporcionava suport públic a les escoles religioses i el 1895, l'educació religiosa es va convertir en obligatòria a totes les escoles. El Partit Catòlic va mantenir la majoria absoluta fins les eleccions legislatives belgues de 1919,[3] les primeres amb sufragi universal masculí.[4] A les eleccions de 1921 es va presentar com a Union Catholique, i a les de 1936 com a Bloc Catholique.
En el període d'entreguerres, els liberals van governar sovint amb el Partit Catòlic.[5]
Després de la Segona Guerra Mundial el seu rol fou assumit pel seu successor, el Partit Social Cristià-Christelijke Volkspartij, que en la dècada de 1960 no va poder resistir la tendència cap a la federalització de les estructures de l'estat i del partit, i després de 1968 es va escindir en dues ales, el Partit Social Cristià (de parla francesa) i la Christen-Democratisch en Vlaams (CVP, de parla neerlandesa).[6]
Membres destacats
[modifica]- Auguste Beernaert, Premi Nobel de la Pau el 1909.
- Alexandre de Browne de Tiège
- Jules de Burlet
- Paul de Smet de Naeyer
- Jules Vandenpeereboom
- Jules de Trooz
- Gustaaf Sap
- Frans Schollaert
- Charles de Broqueville
- Gérard Cooreman
- Henri Baels
Referències
[modifica]- ↑ De Groof, Jan «Over de wording van de CVP -PSC : Enkele krachtlijnen, gegevens en bedenkingen bij de wording van de Christelijke Volkspartij [Sobre la formació del partit CVP-PSC: Algunes línes directrius, dades i reflexions sobre la formació del Partit Popular Cristià]». Res Publica, 19, 1, 1977, pàg. 83–98. DOI: 10.21825/rp.v19i1.19488. ISSN: 0486-4700.
- ↑ De Groof, 1977, p. 85.
- ↑ Gerard, Emmanuel. «Governments, parliaments and parties» (en anglès). International Encyclopedia of the First World War, en. [Consulta: 14 setembre 2025].
- ↑ Caramani, Daniele. Elections in Western Europe 1815-1996 (en anglès). Palgrave Macmillan Limited, 2000, p. 54.
- ↑ Dumoulin, Michel. Nouvelle histoire de Belgique. 1905-1950 (en francès). Le Cri édition, 2005, p. 135. ISBN 9782804800789.
- ↑ «634.0307: Briefwisseling betreffende dienstbetoon. Alfabetisch klassement. Foret - Furnelle.» (en neerlandès). AMBSAB-ISG, 1971-1972. [Consulta: 16 febrer 2025].
Bibliografia
[modifica]- Luykx, Th.; Platel, Marc. Politieke geschiedenis van België [Història política de Bèlgica] (en neerlandès). 2 volums. Kluwer, 1985.
- Witte, Els; Craeybeckx, J.; Meynen, A. Politieke geschiedenis van België [Història política de Bèlgica] (en neerlandès). Antwerpen: Standaard, 1997.