Partit Català Proletari

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióPartit Català Proletari
Dades base
Tipus entitat Partit polític català
Ideologia Separatisme
Socialisme
Comunisme
Història
Predecessor Estat Català-Partit Proletari
Fundació Gener de 1934
Fusionada amb Partit Socialista Unificat de Catalunya
Dissolució Juliol de 1936
Organització i govern
Seu central 
Secretariat Jaume Compte (1934)
Pere Aznar (1934-1936)
Altres líders Artur Cussó
Publicació L'Insurgent
Modifica dades a Wikidata

El Partit Català Proletari (PCP) va sorgir a començaments de 1934 de l'antic Estat Català-Partit Proletari (EC-PP). El seu principal dirigent fou Jaume Compte i Canelles. Defensava la formació d'un estat independent i socialista al Principat, i per això s'articulava com a partit comunista. El seu òrgan fou L'Insurgent. El nombre màxim d'afiliats fou de 500, la majoria barcelonins, i bona part d'ells lligats al CADCI. En els fets del sis d'octubre es va posar al costat del president Lluís Companys, i Jaume Compte va morir en la defensa de la seu del CADCI contra les forces republicanes.

El 1935 la nova direcció (després de la mort de Compte el 1934) encapçalada per Pere Aznar i Seseres i Artur Cussó va iniciar contactes amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC), la Unió Socialista de Catalunya (USC), la Federació Catalana del PSOE i Esquerra Comunista (EC).

A les eleccions generals espanyoles de 1936 es presentà formant part del Front d'Esquerres, i va obtenir un escó per al seu cap Pere Aznar. El juliol del 1936, el PCP es va unir a la USC, Federació catalana del PSOE i al Partit Comunista de Catalunya formant el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Enllaços externs[modifica]

  • Tret de [1] (amb llicència GFDL).