Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista)
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PCE (m-l)  | ||||
| Tipus | partit polític espanyol | ||||
| Ideologia política | maoisme (–dècada del 1970) hoxhaïsme (dècada del 1970–) | ||||
| Alineació política | extrema esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | octubre 1964 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1992 | ||||
| Localització dels arxius |
| ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Front Revolucionari Antifeixista i Patriota | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu (1964–1981) | |||||
| Seu (1981–1992) | |||||
| Joventuts | Joventut Comunista d'Espanya (marxista-leninista) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
El Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), PCE (m-l)[1] és un partit polític d'ideologia marxista-leninista que lluita per la instauració a Espanya d'una República Popular i Federativa. Aquesta República cediria el poder a les classes populars, des dels assalariats i autònoms fins a la petita burgesia, i seria el camí cap al socialisme.
Primera etapa[modifica]
Va ser constituït el 1964 per un grup de militants que rebutjava la política del PCE de Santiago Carrillo de «reconciliació nacional», així com l'eurocomunisme. El PCE (m-l) afirmava que la conquesta de les veritables llibertats democràtiques a Espanya només vindria per un major impuls de la lluita, de la radicalització i de la capacitat popular per a imposar una solució democràtica i republicana davant l'horitzó monàrquic i continuista que es preparava.
Des del seu naixement, el PCE (m-l) va encoratjar la tàctica frontista en les seves concepcions polítiques de lluita contra la dictadura. En aquell moment seguia la línia del Partit Comunista Xinès, a qui va tenir com a referent i suport internacional fins a 1976. Quan el PCX va passar al revisionisme, llavors el PCE (m-l) va prendre com referència el Partit del Treball d'Albània.
El seu òrgan d'expressió va ser la revista Revolución Española fins a 1977, quan va ser reanomenada Vanguardia Obrera. Els seus joves estaven enquadrats en la Joventut Comunista d'Espanya (marxista-leninista). El gener de 1971, en un congrés celebrat a París, van decidir construir el Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP) que es va constituir en 1974 amb la finalitat de realitzar accions armades contra la dictadura feixista de Francisco Franco.
Al voltant del PCE (m-l) es movien altres organitzacions, com la Convenció Republicana dels Pobles d'Espanya i la Unió Popular Antifascista. El seu caràcter republicà va fer que no es legalitzés fins a mitjans de la dècada de 1980. El 1992, en plena crisi amb la caiguda del camp socialista, es va produir, per motius interns que encara no estan molt clars, la liquidació del partit per alguns dels seus membres en el seu VI Congrés. Després d'això, el principal capdavanter del partit, Raúl Marco, va fundar el Colectivo Octubre que va donar origen a l'Organización Comunista Octubre.
Etapa de reconstrucció[modifica]
La dissolució del partit va dispersar als seus militants cap a altres organitzacions, llevat dels madrilenys, que van passar a organitzar-se en el Colectivo Comunista Octubre.[2] Davant aquest buit, avançava la dècada de 1990 i Octubre s'estenia a altres zones d'Espanya. Alhora naixien altres organitzacions marxista-leninistes a determinades zones d'Espanya: l'Organització Comunista del País Valencià (OCPV) i l'Organització Comunista 27 de setembre (OC 27-S). Anys després va néixer el Comitè Estatal d'Organitzacions Comunistes (CEOC), que coordinava a aquestes noves organitzacions pretenent, a través del debat, acabar unint-les en el qual seria de nou el PCE (m-l). A la fi de 2005 una nova organització ingressa en el CEOC, l'Organització Comunista de Catalunya.
Així, a l'octubre de 2006 es va portar a terme el Congrés Extraordinari del CEOC que va reconstituir el PCE (m-l).
Etapa actual[modifica]
En l'actualitat el PCE (m-l) segueix lluitant per la República Popular i Federativa. S'ha constituït també les joventuts del PCE (m-l) que són la Joventut Comunista d'Espanya (marxista-leninista). No es presenta a les eleccions, ja que no té fins electorals, sinó que treballa per a guiar al proletariat cap al socialisme i se suma a fer campanya dels partits o agrupacions que, àdhuc no sent comunistes, exigeixen una República Popular i Federativa. El seu òrgan d'expressió és el periòdic mensual Octubre així com la revista teòrica "Teoría y Práctica".
