Partit Comunista d'Islàndia
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | marxisme-leninisme | ||||
| Alineació política | extrema esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1930 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 27 octubre 1938 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Brynjólfur Bjarnason (en)  | ||||
El Partit Comunista d'Islàndia (en islandès: Kommúnistaflokkur Íslands) va ser un partit marxista-leninista d'Islàndia que va operar entre 1930 i 1938.
Història
[modifica]A principis dels anys vint, una facció de joves militants del Partit Socialdemòcrata va entrar en contacte amb el moviment comunista internacional.[1] Influenciats per la revolució russa, es van organitzar al novembre de 1922 com a Associació de Joves Comunistes (Félag ungra kommúnista) i posteriorment al 1926 com a Associació Espartana de Socialistes (Jafnaðarmannafélagið Sparta).[2] Al mateix any, el Partit aprovaria l'entrada a la Internacional Obrera i Socialista, la fusió entre la II Internacional i la IWUSP, o Internacional de Viena. Aquesta decisió va empènyer la facció comunista a debatre la possibilitat de trencar definitivament amb els socialdemòcrates, sol·licitant a la Komintern directrius per a resoldre les controvèrsies internes de l'Associació. Tot i que en un primer moment van recomanar mantenir-se en el partit amb perspectives de prendre el seu control, al 1928, coincidint amb el VI Congrés de la Komintern, donarien llum verda a l'escissió, organitzada al novembre de 1930. Poc després, s'unirien formalment a la Tercera Internacional.[3]
Tot i la feblesa inicial, van guanyar influència ràpidament entre els treballadors, intel·lectuals i sindicalistes islandesos. En aquest sentit, aconseguirien, entre d'altres, el control del Sindicat de Treballadors del Nord d'Islàndia, reconegut com a interlocutor legítim pels empresaris a principis dels trenta, una derrota important per als socialdemòcrates. Tanmateix, la força del Partit en el moviment obrer no es va traduir fàcilment en l'Althingi, aconseguint representació finalment al 1937 amb tres diputats: Brynjólfur Bjarnason, Einar Olgeirsson i Ísleifur Högnason.
Després de les eleccions, el Partit Socialdemòcrata es va tornar a apropar als comunistes després d'anys d'aferrissat conflicte, aprofitant l'entrada d'aquests al Parlament i la nova línia de Front Popular que defensava ara la Komintern, que alhora veia amb bons ulls una possible unificació.[4] Després de mesos de negociacions es va descartar la fusió, però les il·lusions internes en l'ala d'esquerra del Partit Socialdemòcrata van provocar una nova escissió al 1938, aprofitada ràpidament pels comunistes. Així, dissidents socialistes i el Partit Comunista van aprovar la seva pròpia unificació en el Partit d'Unitat Popular - Partit Socialista.
Resultats electorals
[modifica]Eleccions legislatives
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Pos. | Escons | +/- |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1931 | Brynjólfur Bjarnason | 1,165 | 3.0 | 4t | 0 / 42 |
Nou |
| 1933 | 2,673.5 | 7.5 | 4t | 0 / 42 |
= | |
| 1934 | 3,098 | 6.0 | 5è | 0 / 49 |
= | |
| 1937 | 4,932.5 | 8.4 | 4t | 3 / 42 |
 3
|
Referències
[modifica]- ↑ «КОММУНИСТИЧЕСКАЯ ПАРТИЯ ИСЛАНДИИ | это... Что такое КОММУНИСТИЧЕСКАЯ ПАРТИЯ ИСЛАНДИИ?» (en rus). [Consulta: 25 agost 2025].
- ↑ Gissurarson, Hannes H. Communism in Iceland, 1918–1998 (en anglès). Almenna bókafélagið, 2021-12-31. ISBN 978-9935-524-88-1.
- ↑ Gissurarson, Hannes H. Communism in Iceland, 1918–1998 (en anglès). Almenna bókafélagið, 2021-12-31. ISBN 978-9935-524-88-1.
- ↑ «The Comintern Experience: How it influenced the Icelandic Left1» (en anglès). Jon Olafsson.
| Partits representats a l'Alþingi (63) |
|   |
|---|---|---|
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts |
| |
