Partit Conservador de Noruega
| Lema | «Muligheter for alle» | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | H i H | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | conservadorisme liberal | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Forma jurídica | forening/lag/innretning | ||||
| Història | |||||
| Creació | 25 agost 1884 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu Unió Internacional Demòcrata | ||||
| Membres | 32.039 (2024) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Ine Marie Eriksen Søreide (2026–) | ||||
| Secretari general | Tom Erlend Skaug (2020–) | ||||
| Òrgan de premsa | Høyres Avis (en) Tidens tegn (en) | ||||
| Joventuts | Norwegian Young Conservatives (en) | ||||
| Format per | |||||
| Storting | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | hoyre.no | ||||
El Partit Conservador de Noruega (en noruec: Høyre) és un partit polític d'ideologia conservadora fundat a Noruega el 1884 per Emil Stang. El partit és membre de la Unió Internacional Demòcrata. Erna Solberg, de la ciutat de Bergen, ha estat la presidenta del partit des del 2004. Jan Tore Sanner de Bærum i Erling Lae d'Oslo són els vicepresidents. Henrik Asheim és el president de l'organització juvenil, Unge Høyre i Peter Schwarz és el president d'Høyre Studenterforbund, una organització per a estudiants que donen suport al partit.
Història
[modifica]A la mort de Rolf Presthus en 1988, Jan Peder Syse es va convertir en el nou líder del partit, i després de les eleccions legislatives noruegues de 1989, Syse va formar un govern de coalició en minoria amb el Partit Conservador, el Partit Democristià (KrF) i el Partit de Centre (Noruega) (SP) però el SP va abandonar la coalició a causa d'un desacord sobre la possible pertinença de Noruega a l'Espai Econòmic Europeu i el 3 de novembre de 1990 va ser substituït per un nou gabinet laborista encapçalat per Gro Harlem Brundtland.[1]
Kaci Kullmann Five va ser elegida líder del Partit Conservador en 1991, però va dimitir després dels mals resultats del partit a les eleccions legislatives noruegues de 1994,[2] i Jan Petersen va assumir el control del partit, en un moment de conflictes interns.[3] Høyre va quedar segon a les eleccions legislatives noruegues de 2001 i va participar del govern de coalició encapçalat pel democristià Kjell Magne Bondevik.[4] Des del maig de 2004 Erna Solberg és la Presidenta del Partit Conservador després que Jan Petersen decidís no presentar-se a una nova reelecció com a líder conservador.[5] El govern va perdre la seva base parlamentària a les eleccions generals del 2005, quan els conservadors van rebre el 14,1% dels vots i el govern va passar a mans del Partit Laborista de Jens Stoltenberg.[6]
Solberg fou nomenada Primera Ministra de Noruega en un govern de coalició en minoria del Partit Conservador amb el Partit del Progrés després de les eleccions legislatives noruegues de 2013.[7] El seu govern va endurir significativament les condicions d'acollida i asil, sobretot durant la crisi migratòria de 2015[8] i va reduir els impostos especialment a empreses i rendes altes mantenint un model econòmic molt sòlid gràcies al Fons de Pensions del Govern de Noruega, el fons sobirà més gran del món.[9]
El bloc conservador de Solberg va guanyar les eleccions legislatives noruegues de 2017 amb 7 escons de marge respecte la coalició roja-verda i va continuar com a Primera Ministra.[10] El govern de coalició es va ampliar el 14 de gener de 2018, quan es va arribar a un acord per incloure el Partit Liberal,[11] i es va ampliar encara més el 22 de gener de 2019 quan el KrF es va unir a la coalició. El 20 de gener de 2020, el Partit del Progrés va anunciar la retirada del govern per la decisió d'acollir la família d'un nen malalt sirià incloent la seva mare, una ciutadana noruega membre d'Estat Islàmic.[12] Solberg concedí la victòria del centre-esquerra a les eleccions legislatives noruegues de 2021[13]
El 13 de novembre de 2022, Solberg va anunciar que continuaria com a líder del partit i seria la seva candidata a primera ministra a les eleccions legislatives noruegues de 2025.[14] A les eleccions locals de 2023, els conservadors van obtenir la majoria de vots per primera vegada des de 1924.[15] El 12 de setembre de 2025, després del fracàs a les eleccions legislatives noruegues de 2025, Solberg va anunciar que deixaria el lideratge del partit quedant-se al càrrec fins al proper congrés nacional.[16]
Ideologia
[modifica]El conservadorisme ha estat la ideologia oficial des de la formació en el 1884, però avui dia es considera un partit conservador liberal.
Resultats electorals
[modifica]| Any | Vots | Escons | Pos. | Govern | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| # | % | ± pp | # | ± | |||
| 1885 | 33,284 | 36.6 | 30 / 114 |
2n | Oposició | ||
| 1888 | 36,564 | 38.7 | 51 / 114 |
Oposició (1888) | |||
| Minoria (1889-91) | |||||||
| 1891 | 50,059 | 49.2 | 35 / 114 |
Oposició | |||
| 1894 | 81,462 | 49.3 | 40 / 114 |
= 2n | Oposició | ||
| 1897 | 77,682 | 46.7 | 25 / 114 |
= 2n | Oposició | ||
| 1900 | 96,092 | 40.8 | 31 / 114 |
= 2n | Oposició | ||
| 1903 | 106,042 | 44.8 | 47 / 117 |
= 2n | Coalició (1903–05) | ||
| Coalició (1905–06) | |||||||
| 1906 | Dins el Partit de Coalició | 36 / 123 |
2n | Oposició | |||
| 1909 | 175,388 | 41.5 | 64 / 123 |
Oposició (1909–10) | |||
| Coalició (1910-12) | |||||||
| 1912 | 162,074 | 33.2 | 24 / 123 |
Coalició (1912–13) | |||
| Oposició (1913-15) | |||||||
| 1915 | 179,028 | 29.0 | 21 / 123 |
= 2n | Oposició | ||
| 1918 | 201,325 | 30.4 | 49 / 126 |
= 2n | Oposició (1918–20) | ||
| Coalició (1920-21) | |||||||
| 1921 | 301,372 | 33.3 | 57 / 150 |
Oposició (1921–23) | |||
| Coalició (1923-24) | |||||||
| 1924 | 316,846 | 32.5 | 54 / 150 |
= 1r | Oposició (1924–26) | ||
| Coalició (1926-27) | |||||||
| 1927 | 240,091 | 24.0 | 31 / 150 |
Coalició (1927–28) | |||
| Oposició (1928-30) | |||||||
| 1930 | 327,731 | 27.4 | 44 / 150 |
Oposició | |||
| 1933 | 252,506 | 20.2 | 30 / 150 |
= 2n | Oposició | ||
| 1936 | 310,324 | 21.3 | 36 / 150 |
= 2n | Oposició | ||
| 1945 | 252,608 | 17.0 | 25 / 150 |
= 2n | Oposició | ||
| 1949 | 279,790 | 18.3 | 23 / 150 |
= 2n | Oposició | ||
| 1953 | 327,971 | 18.6 | 27 / 150 |
= 2n | Oposició | ||
| 1957 | 301,395 | 18.9 | 29 / 150 |
= 2n | Oposició | ||
| 1961 | 354,369 | 20.0 | 29 / 150 |
= | = 2n | Oposició | |
| 1965 | 415,612 | 21.1 | 31 / 150 |
= 2n | Coalició (1965–69) | ||
| 1969 | 406,209 | 19.6 | 29 / 150 |
= 2n | Coalició (1969–71) | ||
| Oposició (1971-73) | |||||||
| 1973 | 370,370 | 17.4 | 29 / 155 |
= | = 2n | Oposició | |
| 1977 | 563,783 | 24.8 | 41 / 155 |
= 2n | Oposició | ||
| 1981 | 780,372 | 31.7 | 53 / 155 |
= 2n | Minoria (1981–83) | ||
| Coalició (1983-85) | |||||||
| 1985 | 791,537 | 30.4 | 50 / 157 |
= 2n | Coalició (1985–86) | ||
| Oposició (1986-89) | |||||||
| 1989 | 588,682 | 22.2 | 37 / 165 |
= 2n | Coalició (1989–90) | ||
| Oposició (1990-93) | |||||||
| 1993 | 419,373 | 17.0 | 28 / 165 |
Oposició | |||
| 1997 | 370,441 | 14.3 | 23 / 165 |
Oposició | |||
| 2001 | 534,852 | 21.2 | 38 / 165 |
Coalició | |||
| 2005 | 372,008 | 14.1 | 23 / 169 |
Oposició | |||
| 2009 | 462,465 | 17.2 | 30 / 169 |
= 3r | Oposició | ||
| 2013 | 760,232 | 26.8 | 48 / 169 |
Coalició | |||
| 2017 | 732,897 | 25.0 | 45 / 169 |
= 2n | Coalició (2017–18) | ||
| Coalició (2018–19) | |||||||
| Coalició (2019–20) | |||||||
| Coalició (2020-21) | |||||||
| 2021 | 607,316 | 20.5 | 36 / 169 |
= 2n | Oposició | ||
| 2025 | 450,640 | 14.6 | 24 / 169 |
Per determinar | |||
Líders del partit
[modifica]- Emil Stang, 1884-1889
- Christian Homann Schweigaard, 1889-1891
- Emil Stang, 1891-1893
- Christian Homann Schweigaard, 1893-1896
- Emil Stang, 1896-1899
- Francis Hagerup, 1899-1902
- Ole L. Skattebøl, 1902-1905
- Edm. Harbitz, 1905-1907
- Fredrik Stang, 1907-1911
- Jens Bratlie,[17] 1911-1919
- Otto B. Halvorsen, 1919-1923
- Ivar Lykke, 1923-1926
- Carl Joachim Hambro, 1926-1934
- Johan H. Andresen, 1934-1937
- Ole Ludvig Bærøe, 1937-1940
- Arthur Nordlie, 1945-1950
- Carl Joachim Hambro, 1950-1954
- Alv Kjøs, 1954-1962
- Sjur Lindebrække, 1962-1970
- Kåre Willoch, 1970-1974
- Erling Norvik, 1974-1980
- Jo Benkow, 1980-1984
- Erling Norvik, 1984-1986
- Rolf Presthus, 1986-1988
- Kaci Kullmann Five, 1988
- Jan P. Syse, 1988-1991
- Kaci Kullmann Five, 1991-1994
- Jan Petersen, 1994-2004
- Erna Solberg, 2004-
Referències
[modifica]- ↑ «Norway Prime Minister Installed for Her 3d Time» (en anglès). The New York Times, 04-11-1990. [Consulta: 26 agost 2025].
- ↑ «Kaci Kullmann Five» (en noruec). https://nbl.snl.no/Kaci_Kullmann_Five.+[Consulta: 29 juliol 2025].
- ↑ Strand, Tron. «10 år med Jan Petersen» (en noruec). Bergen Tidende, 08-05-2004. [Consulta: 30 juny 2025].
- ↑ «Kjell Magne Bondevik' Second Government» (en noruec). regjeringen.no. [Consulta: 30 juny 2025].
- ↑ «Jan Petersen går av som Høyre-leder» (en noruec). Afterbladet, 02-02-2004. [Consulta: 2 maig 2025].
- ↑ Nergaard, Kristine. «New government halts deregulation of employment protection» (en anglès). Eurofund, 25-10-2005. [Consulta: 5 març 2025].
- ↑ Fluxá, María. «Dos mujeres con las riendas de Noruega» (en castellà). El Mundo, 16-10-2013. [Consulta: 5 març 2025].
- ↑ «Norway to tighten asylum rules» (en anglès). DW, 29-12-2015. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «Norway’s sovereign-wealth fund passes the $1trn mark» (en anglès). The Economist, 23-09-2017. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «El bloc conservador del govern guanya les eleccions a Noruega». El Punt Avui, 13-09-2017. [Consulta: 27 febrer 2025].
- ↑ «Norway's Liberals to join Conservative-led government». Reuters, 14-01-2018.
- ↑ «Fremskrittspartiet trekker seg fra regjeringen». Aftenposten, 20-01-2020.
- ↑ Olsen, Jan M. «Norway’s center-left heads to victory in general elections» (en anglès). Associated Press, 14-09-2021. [Consulta: 27 febrer 2025].
- ↑ «Erna Solberg trekker seg ikke – vil bli statsminister i 2025» (en noruec). NRK, 13-11-2023. [Consulta: 31 maig 2025].
- ↑ «Norway’s conservative opposition wins local elections with nearly 26% of the votes» (en anglès). Associated Press, 12-09-2023. [Consulta: 31 maig 2025].
- ↑ «Erna Solberg varsler at hun vil gå av: – Jeg må ta ansvar» (en noruec). NRK, 12-09-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ Kjølås, Harald. Norske statsministrar (en noruec). Norske Samlaget, 1999, p.123. ISBN 8252154905.
Enllaços externs
[modifica]- (noruec) Høyre Web oficial
- (anglès) Informació en anglès Arxivat 2010-09-26 a Wayback Machine.
- (noruec) Unge Høyre
- (noruec) Høyres Studenterforbund Arxivat 2005-04-11 a Wayback Machine.
- Resultats a les eleccions locals de 2007