Vés al contingut

Partit Conservador de Noruega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Conservador de Noruega
(nb) Høyre
(en) Conservative Party of Norway
(se) Olgešbellodat Modifica el valor a Wikidata

Lema«Muligheter for alle» Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtH i H Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme liberal Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaforening/lag/innretning Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació25 agost 1884
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu
Unió Internacional Demòcrata Modifica el valor a Wikidata
Membres32.039 (2024) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaIne Marie Eriksen Søreide (2026–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalTom Erlend Skaug (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaHøyres Avis (en) Tradueix (1979–1992)
Tidens tegn (en) Tradueix (1993–2000) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsNorwegian Young Conservatives (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format per
Storting
36 / 169 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhoyre.no Modifica el valor a Wikidata

Facebook: hoyre X: Hoyre Instagram: hoyre Threads: hoyre Flickr: hoyre Modifica el valor a Wikidata

El Partit Conservador de Noruega (en noruec: Høyre) és un partit polític d'ideologia conservadora fundat a Noruega el 1884 per Emil Stang. El partit és membre de la Unió Internacional Demòcrata. Erna Solberg, de la ciutat de Bergen, ha estat la presidenta del partit des del 2004. Jan Tore Sanner de Bærum i Erling Lae d'Oslo són els vicepresidents. Henrik Asheim és el president de l'organització juvenil, Unge Høyre i Peter Schwarz és el president d'Høyre Studenterforbund, una organització per a estudiants que donen suport al partit.

Història

[modifica]

A la mort de Rolf Presthus en 1988, Jan Peder Syse es va convertir en el nou líder del partit, i després de les eleccions legislatives noruegues de 1989, Syse va formar un govern de coalició en minoria amb el Partit Conservador, el Partit Democristià (KrF) i el Partit de Centre (Noruega) (SP) però el SP va abandonar la coalició a causa d'un desacord sobre la possible pertinença de Noruega a l'Espai Econòmic Europeu i el 3 de novembre de 1990 va ser substituït per un nou gabinet laborista encapçalat per Gro Harlem Brundtland.[1]

Kaci Kullmann Five va ser elegida líder del Partit Conservador en 1991, però va dimitir després dels mals resultats del partit a les eleccions legislatives noruegues de 1994,[2] i Jan Petersen va assumir el control del partit, en un moment de conflictes interns.[3] Høyre va quedar segon a les eleccions legislatives noruegues de 2001 i va participar del govern de coalició encapçalat pel democristià Kjell Magne Bondevik.[4] Des del maig de 2004 Erna Solberg és la Presidenta del Partit Conservador després que Jan Petersen decidís no presentar-se a una nova reelecció com a líder conservador.[5] El govern va perdre la seva base parlamentària a les eleccions generals del 2005, quan els conservadors van rebre el 14,1% dels vots i el govern va passar a mans del Partit Laborista de Jens Stoltenberg.[6]

Solberg fou nomenada Primera Ministra de Noruega en un govern de coalició en minoria del Partit Conservador amb el Partit del Progrés després de les eleccions legislatives noruegues de 2013.[7] El seu govern va endurir significativament les condicions d'acollida i asil, sobretot durant la crisi migratòria de 2015[8] i va reduir els impostos especialment a empreses i rendes altes mantenint un model econòmic molt sòlid gràcies al Fons de Pensions del Govern de Noruega, el fons sobirà més gran del món.[9]

El bloc conservador de Solberg va guanyar les eleccions legislatives noruegues de 2017 amb 7 escons de marge respecte la coalició roja-verda i va continuar com a Primera Ministra.[10] El govern de coalició es va ampliar el 14 de gener de 2018, quan es va arribar a un acord per incloure el Partit Liberal,[11] i es va ampliar encara més el 22 de gener de 2019 quan el KrF es va unir a la coalició. El 20 de gener de 2020, el Partit del Progrés va anunciar la retirada del govern per la decisió d'acollir la família d'un nen malalt sirià incloent la seva mare, una ciutadana noruega membre d'Estat Islàmic.[12] Solberg concedí la victòria del centre-esquerra a les eleccions legislatives noruegues de 2021[13]

El 13 de novembre de 2022, Solberg va anunciar que continuaria com a líder del partit i seria la seva candidata a primera ministra a les eleccions legislatives noruegues de 2025.[14] A les eleccions locals de 2023, els conservadors van obtenir la majoria de vots per primera vegada des de 1924.[15] El 12 de setembre de 2025, després del fracàs a les eleccions legislatives noruegues de 2025, Solberg va anunciar que deixaria el lideratge del partit quedant-se al càrrec fins al proper congrés nacional.[16]

Ideologia

[modifica]

El conservadorisme ha estat la ideologia oficial des de la formació en el 1884, però avui dia es considera un partit conservador liberal.

Resultats electorals

[modifica]
Storting
Any Vots Escons Pos. Govern
# % ± pp # ±
1885 33,284 36.6 Disminució 0.6
30 / 114
Disminució 1 2n Oposició
1888 36,564 38.7 Augment 2.1
51 / 114
Augment 21 Augment 1r Oposició (1888)
Minoria (1889-91)
1891 50,059 49.2 Augment 10.5
35 / 114
Disminució 16 Disminució 2n Oposició
1894 81,462 49.3 Augment 0.1
40 / 114
Augment 5 = 2n Oposició
1897 77,682 46.7 Disminució 2.6
25 / 114
Disminució 15 = 2n Oposició
1900 96,092 40.8 Disminució 5.9
31 / 114
Augment 6 = 2n Oposició
1903 106,042 44.8 Augment 4.0
47 / 117
Augment 16 = 2n Coalició (1903–05)
Coalició (1905–06)
1906 Dins el Partit de Coalició Disminució 12.0
36 / 123
Disminució 26 2n Oposició
1909 175,388 41.5 Augment 8.7
64 / 123
Augment 29 Augment 1r Oposició (1909–10)
Coalició (1910-12)
1912 162,074 33.2 Disminució 8.3
24 / 123
Disminució 40 Disminució 2n Coalició (1912–13)
Oposició (1913-15)
1915 179,028 29.0 Disminució 4.2
21 / 123
Disminució 3 = 2n Oposició
1918 201,325 30.4 Augment1.4
49 / 126
Augment 28 = 2n Oposició (1918–20)
Coalició (1920-21)
1921 301,372 33.3 Augment 2.9
57 / 150
Augment 8 Augment 1r Oposició (1921–23)
Coalició (1923-24)
1924 316,846 32.5 Disminució 0.8
54 / 150
Disminució 3 = 1r Oposició (1924–26)
Coalició (1926-27)
1927 240,091 24.0 Disminució 8.5
31 / 150
Disminució 23 Disminució 3r Coalició (1927–28)
Oposició (1928-30)
1930 327,731 27.4 Augment 3.4
44 / 150
Augment 13 Augment 2n Oposició
1933 252,506 20.2 Disminució 7.2
30 / 150
Disminució 14 = 2n Oposició
1936 310,324 21.3 Augment 1.1
36 / 150
Augment 6 = 2n Oposició
1945 252,608 17.0 Disminució 4.3
25 / 150
Disminució 11 = 2n Oposició
1949 279,790 18.3 Augment 1.3
23 / 150
Disminució 2 = 2n Oposició
1953 327,971 18.6 Augment 0.3
27 / 150
Augment 4 = 2n Oposició
1957 301,395 18.9 Augment 0.3
29 / 150
Augment 2 = 2n Oposició
1961 354,369 20.0 Augment 1.1
29 / 150
= = 2n Oposició
1965 415,612 21.1 Augment 1.1
31 / 150
Augment 2 = 2n Coalició (1965–69)
1969 406,209 19.6 Disminució 1.5
29 / 150
Disminució 2 = 2n Coalició (1969–71)
Oposició (1971-73)
1973 370,370 17.4 Disminució 2.2
29 / 155
= = 2n Oposició
1977 563,783 24.8 Augment 7.4
41 / 155
Augment 12 = 2n Oposició
1981 780,372 31.7 Augment 6.9
53 / 155
Augment 12 = 2n Minoria (1981–83)
Coalició (1983-85)
1985 791,537 30.4 Disminució 1.3
50 / 157
Disminució 3 = 2n Coalició (1985–86)
Oposició (1986-89)
1989 588,682 22.2 Disminució 8.2
37 / 165
Disminució 13 = 2n Coalició (1989–90)
Oposició (1990-93)
1993 419,373 17.0 Disminució 5.2
28 / 165
Disminució 9 Disminució 3r Oposició
1997 370,441 14.3 Disminució 2.7
23 / 165
Disminució 5 Disminució 4t Oposició
2001 534,852 21.2 Augment 6.9
38 / 165
Augment 15 Augment 2n Coalició
2005 372,008 14.1 Disminució 7.1
23 / 169
Disminució 15 Disminució 3r Oposició
2009 462,465 17.2 Augment 3.1
30 / 169
Augment 7 = 3r Oposició
2013 760,232 26.8 Augment 9.6
48 / 169
Augment 18 Augment 2n Coalició
2017 732,897 25.0 Disminució 1.8
45 / 169
Disminució 3 = 2n Coalició (2017–18)
Coalició (2018–19)
Coalició (2019–20)
Coalició (2020-21)
2021 607,316 20.5 Disminució 4.5
36 / 169
Disminució 9 = 2n Oposició
2025 450,640 14.6 Disminució 5.9
24 / 169
Disminució 12 Disminució 3r Per determinar

Líders del partit

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Norway Prime Minister Installed for Her 3d Time» (en anglès). The New York Times, 04-11-1990. [Consulta: 26 agost 2025].
  2. «Kaci Kullmann Five» (en noruec). https://nbl.snl.no/Kaci_Kullmann_Five.+[Consulta: 29 juliol 2025].
  3. Strand, Tron. «10 år med Jan Petersen» (en noruec). Bergen Tidende, 08-05-2004. [Consulta: 30 juny 2025].
  4. «Kjell Magne Bondevik' Second Government» (en noruec). regjeringen.no. [Consulta: 30 juny 2025].
  5. «Jan Petersen går av som Høyre-leder» (en noruec). Afterbladet, 02-02-2004. [Consulta: 2 maig 2025].
  6. Nergaard, Kristine. «New government halts deregulation of employment protection» (en anglès). Eurofund, 25-10-2005. [Consulta: 5 març 2025].
  7. Fluxá, María. «Dos mujeres con las riendas de Noruega» (en castellà). El Mundo, 16-10-2013. [Consulta: 5 març 2025].
  8. «Norway to tighten asylum rules» (en anglès). DW, 29-12-2015. [Consulta: 11 gener 2026].
  9. «Norway’s sovereign-wealth fund passes the $1trn mark» (en anglès). The Economist, 23-09-2017. [Consulta: 11 gener 2026].
  10. «El bloc conservador del govern guanya les eleccions a Noruega». El Punt Avui, 13-09-2017. [Consulta: 27 febrer 2025].
  11. «Norway's Liberals to join Conservative-led government». Reuters, 14-01-2018.
  12. «Fremskrittspartiet trekker seg fra regjeringen». Aftenposten, 20-01-2020.
  13. Olsen, Jan M. «Norway’s center-left heads to victory in general elections» (en anglès). Associated Press, 14-09-2021. [Consulta: 27 febrer 2025].
  14. «Erna Solberg trekker seg ikke – vil bli statsminister i 2025» (en noruec). NRK, 13-11-2023. [Consulta: 31 maig 2025].
  15. «Norway’s conservative opposition wins local elections with nearly 26% of the votes» (en anglès). Associated Press, 12-09-2023. [Consulta: 31 maig 2025].
  16. «Erna Solberg varsler at hun vil gå av: – Jeg må ta ansvar» (en noruec). NRK, 12-09-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].
  17. Kjølås, Harald. Norske statsministrar (en noruec). Norske Samlaget, 1999, p.123. ISBN 8252154905.

Enllaços externs

[modifica]