Vés al contingut

Partit Demòcrata dels Estats Units

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Demòcrata dels Estats Units
(en) Democratic Party Modifica el valor a Wikidata
Mascotaase demòcrata Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtD, Dem, PD i DP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologialiberalisme modern dels Estats Units
socioliberalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació8 gener 1828
FundadorAndrew Jackson i Martin Van Buren Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Membre deAliança Progressista Modifica el valor a Wikidata
Membres80.097.731 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJaime Harrison (2021–2025)
Ken Martin (2025–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoves Demòcrates d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Senat dels Estats Units
45 / 100
Cambra de Representants dels Estats Units
212 / 435 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdemocrats.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: democrats X: TheDemocrats Bluesky: democrats.org Threads: thedemocrats TikTok: thedemocrats Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Map

El Partit Demòcrata (en anglès, Democratic Party) és un dels dos principals partits polítics contemporanis dels Estats Units, juntament amb el Partit Republicà, el seu principal rival. Hereu del Partit Demòcrata-Republicà de Thomas Jefferson i James Madison, el Partit Demòcrata va ser fundat cap al 1828 pels partidaris d'Andrew Jackson, cosa que el converteix en el partit polític en actiu més antic del món.[1]

El partit inclou una àmplia varietat de corrents ideològics, que van des del socialisme democràtic fins al conservadorisme moderat.

Antecedents

[modifica]

El Partit Demòcrata va evolucionar a partir del Partit Demòcrata-Republicà organitzat per Thomas Jefferson i James Madison en oposició al Partit Federalista.[2] El Partit Demòcrata-Republicà afavoria el republicanisme, un govern federal feble, els drets dels estats, els interessos agraris (especialment els plantadors del sud) i l'estricta adhesió a la Constitució. El partit s'oposava a l'establiment d'un banc nacional i a la Gran Bretanya, afavorint els principis de la revolució Francesa.[3] Després de la guerra anglo-americana de 1812-1815, els Federalistes pràcticament van desaparèixer i l'únic partit polític nacional que va quedar van ser els Demòcrata-Republicans, que eren propensos a fragmentar-se al llarg de línies regionals. L'era del govern d'un sol partit als Estats Units, coneguda com l'era dels Bons Sentiments, va durar des del 1816 fins al 1828, quan Andrew Jackson va esdevenir president. Durant i després de les eleccions presidencials dels Estats Units de 1824, el Partit Demòcrata-Republicà es va dividir entre partidaris i opositors de la democràcia jacksoniana, donant lloc al segon sistema de partits.[4]

Martin Van Buren va reunir un ampli quadre de polítics partidaris de Jackson a tots els estats i van fundar un nou partit que va acabar sent el Partit Demòcrata.[5] John Quincy Adams i Henry Clay van fundar el Partit Nacional-Republicà. Pocs anys després el partit d'Adams i Clay fracassà i desaparegué; però molts dels seus membres, encapçalats per Clay, fundarien el Partit Whig dels Estats Units, que al seu torn seria el precursor de l'actual Partit Republicà dels Estats Units.[6]

Establiment

[modifica]

Jackson i Martin Van Buren van treballar amb aliats de cada estat per formar un nou Partit Demòcrata a nivell nacional. A la dècada de 1830, el Partit Whig es va convertir en el principal rival dels Demòcrates.

Abans de 1860, el partit donava suport a una sobirania governamental i estatal limitada, mentre s'oposava a un banc nacional i als aranzels elevats. A finals del segle xix, va continuar oposant-se als aranzels alts. A principis del segle xx, va donar suport a les reformes progressistes i es va oposar a l'imperialisme.

El president Wilson davant del Congrés anunciant el trencament oficial de relacions amb Alemanya, 3 de febrer de 1917.

La presidència de Woodrow Wilson fou marcada per l'intervencionisme vers Iberoamèrica, intervenint a Mèxic per fer dimitir el general colpista Huerta el 1914; el 1915 a Haití un cop assassinat el president Sam; el 1916 novament a Mèxic per la crida i cerca del bandoler Pancho Villa, intervenció que durà fins al 1917; el 1916 a la República Dominicana per establir l'ordre, fins al 1924. Realitzà polítiques socials com l'establiment de les 8 hores de treball així com el Servei Nacional de Parcs Nacionals, afavorí la inserció de la minoria jueva a la vida política amb la designació del primer magistrat d'origen jueu. El 1917 instituí el servei militar obligatori, que no havia tingut els EUA des de la Guerra de Secessió, i instaurà la prohibició de fabricació, transports i venda d'alcohol, iniciant-se així l'anomenada Llei seca. Inicialment neutral en la Primera Guerra Mundial, va demanar al Congrés una declaració de guerra el 2 d'abril de 1917 que va signar la tarda següent.[7] El 8 de gener de 1918 Wilson pronuncià al Congrés estatunidenc la llista de catorze punts de Wilson, condició necessària per a l'obtenció de la pau.

Des de la dècada de 1930 Franklin D. Roosevelt i la seva coalició cel New Deal, el Partit Demòcrata ha defensat majoritàriament una ideologia social liberal.[8][9] El New Deal va atreure un fort suport al partit per part dels immigrants europeus recents, molts dels quals eren catòlics amb residència a les ciutats, però va provocar una pèrdua de votants de l'ala conservadora i pro-empresarial del partit.[10][11][12] Després de la Llei de drets civils de 1964 i la Llei de drets de vot de 1965, les bases fonamentals dels dos partits principals del país van canviar: els estats del sud es van tornar més fermament republicans en la política presidencial i els estats del nord-est van reforçar les posicions demòcrates. El moviment sindical es va reduir després dels anys setanta, tot i que la classe obrera continua sent un component important de la base demòcrata.

Bill Clinton i Tony Blair, impulsors de la tercera via.

L'elecció de Bill Clinton a les eleccions presidencials dels Estats Units de 1992 va marcar un canvi per al partit cap al centrisme i la tercera via com a resposta als dubtes teòrics sobre la viabilitat econòmica de les polítiques d'intervencionisme econòmic popularitzades pel keynesianisme i que havien perdut popularitat arran de l'estagflació a les crisis de la dècada de 1970 i l'auge del liberalisme econòmic i la Nova Dreta.[13] canviant la seva postura econòmica cap a polítiques basades en el mercat. Barack Obama, president entre 2009 i 2017 va supervisar l'aprovació per part del partit de la Llei d'Assistència Mèdica Assequible el 2010. Hillary Clinton, candidata demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016 fou derrotada per Donald Trump.

Joe Biden va vèncer a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 al president titular Donald Trump, però en les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 la pressió del seu partit el va fer renunciar a la candidatura a la reelecció el 21 de juliol donant suport a Kamala Harris,[14] que va recuperar el republicà Donald Trump.

Ideologia

[modifica]
L'ase i el color blau són dos dels símbols del partit.

Les persones que viuen a zones urbanes, les dones, els graduats universitaris i els mil·lennials, a més de les minories sexuals, religioses i racials, tendeixen a donar suport al Partit Demòcrata.[15][16][17][18]

La filosofia de liberalisme modern del Partit Demòcrata combina les nocions de llibertat civil i igualtat social amb el suport a una economia mixta.[19] Al Congrés, el partit actua com a partit d'arreplega amb ales centristes, progressistes i conservadores.[20] La reforma del govern corporatiu, la protecció del medi ambient, el suport a la mà d'obra organitzada, l'ampliació de programes socials, la matrícula universitària assequible, l'atenció sanitària universal, la igualtat d'oportunitats i la protecció del consumidor formen el nucli ideològic de l'agenda econòmica del partit.[21][22] En matèria social, defensa la reforma del finançament de campanya,[23] els drets LGBT,[24] la reforma de la justícia penal, la reforma del sistema en matèria d'immigració,[25] l'aplicació de lleis de possessió d'armes més estrictes,[26] el dret a l'avortament[27] i la legalització de la marihuana.[28]

Presidents dels Estats Units del Partit Demòcrata

[modifica]
Núm. Nom Estat d'origen Temps a la Presidència
7è Andrew Jackson (1767–1845) Tennessee 1829-1837
8è Martin Van Buren (1782–1862) Nova York 1837-1841
11è James K. Polk (1795–1849) Tennessee 1845-1849
14è Franklin Pierce (1804–1869) Nou Hampshire 1853-1857
15è James Buchanan (1791–1868) Pennsilvània 1857-1861
17è Andrew Johnson (1808–1875) Tennessee 1865-1869
22è Grover Cleveland (1837–1908) Nova York 1885-1889
24è 1893-1897
28è Woodrow Wilson (1856–1924) Nova Jersey 1913-1921
32è Franklin D. Roosevelt (1882–1945) Nova York 1933-1945
33è Harry S. Truman (1884–1972) Missouri 1945-1953
35è John F. Kennedy (1917–1963) Massachusetts 1961-1963
36è Lyndon B. Johnson (1908–1973) Texas 1963-1969
39è Jimmy Carter (1924-2024) Geòrgia 1977-1981
42è Bill Clinton (1946) Arkansas 1993-2001
44è Barack Obama (1961) Illinois 2009-2017
46è Joe Biden (1942) Delaware 2021-2025

Referències

[modifica]
  1. ↑ "The Democratic Party, founded in 1828, is the world's oldest political party" states Kenneth Janda. The Challenge of Democracy: American Government in Global Politics. Cengage Learning, 2010, p. 276. ISBN 9780495906186.
  2. ↑ Berman, Jay. The Democratic Party: Evolution and America's Longing for a Lasting Majority (en anglès). Taylor & Francis, 2012, p. 8.
  3. ↑ Alpaugh, Micah. «The French Revolution and the Making of the American Democratic Party» (en anglès). The French Revolution Radicalizes Social Movements. Cambridge University Press, 29-10-2021. [Consulta: 8 juliol 2025].
  4. ↑ Howe, Daniel Walker. What Hath God Wrought: The Transformation of America 1815–1848 (en anglès). Oxford University Press, 2007, p. 251. ISBN 9780195078947.
  5. ↑ Lucas, M. Philip. «Martin Van Buren as Party Leader and at Andrew Jackson's Right Hand». A: A Companion to the Antebellum Presidents 1837–1861 (en anglès). John Wiley & Sons, 2014, p. 107–129. ISBN 9781444339123.
  6. ↑ «Democratic-Republican Party» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 febrer 2020].
  7. ↑ «Declaration of War with Germany, WWI (S.J.Res. 1)» (en anglès). US Senate, 07-04-1917. [Consulta: 2 octubre 2023].
  8. ↑ Arnold, N. Scott. Imposing values: an essay on liberalism and regulation. Florence: Oxford University Press, 2009, p. 3. ISBN 978-0-495-50112-1.
  9. ↑ Grigsby, Ellen. Analyzing Politics: An Introduction to Political Science. Florence: Cengage Learning, 2008, p. 106–107. ISBN 978-0-495-50112-1.
  10. ↑ Prendergast, William B. The Catholic Voter in American Politics. The Passing of the Democratic Monolith (en anglès). Washington, D.C.: Georgetown University, 1999. ISBN 978-0-87840-724-8.
  11. ↑ Marlin, George J. The American Catholic Voter. 200 Years of Political Impact (en anglès). South Bend, Indiana: St. Augustine, 2004. ISBN 978-1-58731-029-4.
  12. ↑ Michael Corbett et al. Politics and Religion in the United States (2nd ed. 2013).
  13. ↑ Lewis, Jane; Surender, Rebecca. Welfare State Change: Towards a Third Way? (en anglès). Oxford University Press, 2004, p. 3-4, 16.
  14. ↑ «Joe Biden renuncia a ser candidat a la presidència i proposa Kamala Harris». Vilaweb, 21-07-2024. [Consulta: 22 juliol 2024].
  15. ↑ [Consulta: 22 octubre 2016].
  16. ↑ Brownstein, Ronald. «The Democratic Party is being transformed. These House votes show how.». CNN, 21-05-2019. Arxivat de l'original el 21 maig 2019. [Consulta: 22 maig 2019].
  17. ↑ «Women More Likely to Be Democrats, Regardless of Age». Gallup.com. Arxivat de l'original el 14 juny 2010. [Consulta: 17 juny 2010].
  18. ↑ Larry E. Sullivan. The SAGE glossary of the social and behavioral sciences (2009) p 291, "This liberalism favors a generous welfare state and a greater measure of social and economic equality. Liberty thus exists when all citizens have access to basic necessities such as education, healthcare, and economic opportunities."
  19. ↑ Allott, Daniel. «Biden could lose Georgia Senate races all by himself» (en anglès), 14-11-2020. [Consulta: 16 novembre 2020].
  20. ↑ Levy, Jonah. The State after Statism: New State Activities in the Age of Liberalization. Florence: Harvard University Press, 2006, p. 198. ISBN 978-0-495-50112-1.
  21. ↑ «A Mixed Economy: The Role of the Market». U.S. Department of State. Arxivat de l'original el 2017-01-18. [Consulta: 22 gener 2021].
  22. ↑ «Democratic Party on Government Reform». Ontheissues.org. Arxivat de l'original el 30 d'abril 2016. [Consulta: 19 gener 2015].
  23. ↑ «Democratic Platform Endorses Gay Marriage». All Things Considered. Npr.org, 04-09-2012. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
  24. ↑ Chammah, Maurice. «Two Parties, Two Platforms on Criminal Justice». The Marshall Project, 18-07-2016. Arxivat de l'original el 31 de maig 2019. [Consulta: 22 maig 2019].
  25. ↑ «Preventing Gun Violence». Democrats.org. Arxivat de l'original el 4 de novembre 2018. [Consulta: 22 maig 2019].
  26. ↑ «Democratic Party on Abortion». OnTheIssues.org. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2020. [Consulta: 5 agost 2020].
  27. ↑ «The 2016 Democratic Platform». Democrats.org. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2018. [Consulta: 22 maig 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Demòcrata_dels_Estats_Units&oldid=37104563»