Partit Democràtic Constitucional (Japó, 1927)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióPartit Democràtic Constitucional
Dades
Tipus partit polític
Ideologia política liberalisme i constitucionalisme
Alineació política centrisme
Història
Creació 1r juny 1927
Dissolució 16 agost 1940
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

El Partit Democràtic Constitucional (japonés: 立憲民政党, Rikken Minseitō) va ser un partit polític japonés en actiu en l'època d'entre guerres de l'imperi del Japó dels més importants. Va ser conegut popularment com a Minseitō.

Història[modifica]

El partit va ser fundat l'1 de juny de 1927 com a una unió de l'Associació Constitucional i el Partit dels amics del constitucionalisme ortodox.[1] L'ideari de la formació fou política i econòmicament més liberal que el seu principal rival, l'Associació Pro Govern Constitucional, promovent la reducció de la desigualtat econòmica entre classes socials, una major cooperació internacional i la protecció de les llibertats personals.[2] La seua reserva de vots principal provenia de la classe mitjana urbana, tot i que també va rebre el suport econòmic del zaibatsu Mitsubishi.

A finals de la dècada de 1930 el líder del partit i primer ministre, Osachi Hamaguchi, fou victima d'un atac terrorista perpetrar per un ultranacionalista oposat a la signatura del Japó del Tractat naval de Londres. Va dimitir del seu càrrec i poc després va morir. El succeí Wakatsuki Reijirō, qui ja havia estat primer ministre entre el 1926 i 1927. L'any 1931 el partit es va oposar de forma plena a l'intervenció militar a Manxúria, conseqüència directa de l'incident de Mukden, que havia estat provocat per certs comandaments de l'exèrcit imperial japonès.[3] La greu crisi provocada per l'incident manxú el setembre de 1931 obligà a Wakatsuki a presentar la seua dimissió, essent substituït pel lider del seu partit rival, Inukai Tsuyoshi.[4]

A les Eleccions generals japoneses de 1932 alguns diputats del partit es passaren a l'Associació Pro Govern Constitucional, i allò va fer que aquest partit obtinguera la majoria a la Cambra de Representants del Japó, fent primer ministre a Inukai. Quatre anys després, en 1936, va recuperar la majoria relativa a la cambra però quedant a pocs escons de diferència amb el partit de l'oposició, cosa que va fer que la cambra legislativa esdevinguera ingovernable, problema que tampoc es solucionà a les eleccions de l'any següent.

El 15 d'agost de 1940, el partit va decidir dissoldre's i integrar-se en l'Associació de Suport al Règim Imperial dins dels esforços del primer ministre Fumimaro Konoe per a crear un partit únic per al Japó.

Resultats electorals[modifica]

Elecció Vots % Escons +/– Candidat Govern
1928 4.251.771 43,1
216 / 466
Nou Osachi Hamaguchi Oposició
1930 5.466.908 52,48
273 / 466
Augment 57 Osachi Hamaguchi Majoria
1932 3.442.326 35,25
146 / 466
Disminució 127 Wakatsuki Reijirō Oposició
1936 4.444.413 39,9
205 / 466
Augment 59 Machida Chūji Oposició
1937 3.689.355 36,1
179 / 466
Disminució 26 Machida Chūji Oposició

Referències[modifica]

  1. National Diet Library
  2. Sheldon Garon (2001). The State and Labor in Modern Japan, Palgrave Macmillanl ISBN 0-312-23915-7, pág. 137
  3. Louise Young (1999). Japan's Total Empire: Manchuria and the Culture of Wartime Imperialism, University of California Press, pág. 121
  4. Mikiso Hane (2006) [2000]. Breve historia de Japón [Japan: A Short History], Madrid: Alianza Editorial, ISBN 84-206-5566-X, pp. 197-199