Partit Unionista Democràtic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Partit Democràtic Unionista)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Partit Unionista Democràtic Sudanès».
Infotaula d'organitzacióDemocratic Unionist Party
Duporguklogo(col).png
Dades
Nom curtDUP Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític d'Irlanda del Nord
Ideologia políticaConservadorisme, Unionisme britànic
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació30 de setembre de 1971
FundadorIan Paisley Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaMaurice Morrow
Persona rellevantArlene Foster
Representació9 escons a Westminster
35 escons a Stormont

Lloc webhttp://www.dup.org.uk/
Twitter: duponline Modifica els identificadors a Wikidata

El Partit Unionista Democràtic (anglès Democratic Unionist Party, DUP), és un partit polític d’Irlanda del Nord, escindit del Partit Unionista de l'Ulster el 1971, fundat per Ian Paisley i dirigit per Peter Robinson, lligat a l’Església Presbiteriana Lliure de l'Ulster, fundada pel mateix Paisley. La seva ala jove, Associació Unionista Democràtica, és forta a la Universitat de Queens de Belfast.

Després dels Acords de St Andrews d'octubre de 2006, arribà a un acord amb Sinn Féin per a governar Irlanda del Nord, malgrat l'oposició dels diputats Nigel Dodds, David Simpson i Gregory Campbell. El març de 2007 votà a favor de la devolució de poders, cosa que provocà la dimissió de l'europarlamentari Jim Allister i de set diputats, qui el desembre de 2007 fundaren Veu Tradicional Unionista.

Història[modifica]

El partit fou creat el 1971 per Ian Paisley i Desmond Boal, amb altres dissidents del PUU. Va obtenir 8 escons a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 1973. S'oposà als acords de Sunningdale i a qualsevol pacte amb els catòlics, en defensa de la classe treballadora protestant. Jim Allister fou eurodiputat de 1979 a 2004, quan fou substituït per Paisley. També té escons a Westminster.

Participà en la comissió del senador George J. Mitchell per a la pau i signà Acord de Divendres Sant, però es retirà de les converses quan hi fou admès el Sinn Féin sense que l’IRA deixés les armes, i després votà en  contra del referèndum de l'acord.  A les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2003 fou el partit més votat (30 escons) i a les del Parlament britànic de 2005 va obtenir 9 escons, el més votat d'Irlanda del Nord. A les eleccions locals de 2005 va obtenir 182 consellers als 26 districtes nord-irlandesos, el més votat a Ballymena, Ards, Antrim, Ballymoney, Banbridge, Belfast, Carrickfergus, Coleraine, Craigavon i Newtonabbey.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Unionista Democràtic