Partit Feixista Albanès
|
|||||
.svg&lang=ca)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia política | nacionalisme albanès feixisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 2 juny 1939, Tirana | ||||
| Data de dissolució o abolició | 27 juliol 1943 | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 13.500 (1940) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Joventuts | Albanian Lictor Youth (en)  | ||||
El Partit Feixista Albanès (PFA; en albanès: Partia Fashiste Shqiptare o PFSh) va ser una organització feixista activa durant la Segona Guerra Mundial que va tenir el poder nominal a Albània des de 1939, quan el país va ser envaït per Itàlia, fins al 1943, quan Itàlia va capitular davant els Aliats. Després, Albània va caure sota l'ocupació alemanya, i el PFA va ser substituït per la Guàrdia de la Gran Albània.
Història[modifica]
Establiment[modifica]
El 25 de març de 1939, el dictador italià Benito Mussolini va donar al rei albanès Zog I un ultimàtum que exigia l'acceptació d'un protectorat militar italià sobre Albània.[1] Quan Zog es va negar a acceptar, els italians van envair el 7 d'abril i el van deposar.[2] Posteriorment, Zog va fugir del país.[3] Després, els italians van restablir l'estat albanès com a protectorat del Regne d'Itàlia.[2]
L'11 d'abril, el ministre d'Afers Exteriors italià, Galeazzo Ciano, va organitzar que un grup de coneguts albanesos «demanés» la formació del Partit Feixista Albanès. A finals d'abril, el govern d'Itàlia va aprovar-ne creació. El 23 d'abril, Achille Starace, el secretari del Partit Nacional Feixista (en italià: Partito Nazionale Fascista o PNF), acompanyats de dos vaixells de guerra Regia Marina, van arribar a Albània per anunciar oficialment l'establiment del PFA,[4] que es va fundar el 2 de juny.[5] No obstant això, no va rebre la seva constitució fins al 6 de juny, i no es va presentar amb una direcció organitzada i un consell central fins al març de 1940.[4]
Domini italià[modifica]
El PFA va promulgar lleis que impedien que els jueus albanesos s'incorporessin i els excloïen de professions com l'educació.[6] Compost per albanesos i italians ètnics residents a Albània,[7] el partit existia com a branca del PNF, i els membres havien de prestar un jurament de lleialtat a Mussolini.[8] Tots els albanesos que servien als ocupants italians estaven obligats a unir-s'hi, i es va convertir en l'únic partit polític legal del país.[9]
Llista de ministres[modifica]
Ministres secretaris del Partit Feixista Albanès
- Tefik Mborja (1939–1941)
- Jup Kazazi (1941–1943)
- Kol Bib Mirakaj (1943)
Ministres secretaris de la Guàrdia de la Gran Albània
- Maliq Bushati (1943)
- Ekrem Libohova (1943)
Referències[modifica]
- ↑ Bideleux i Jeffries, 2007, p. 30–31.
- ↑ 2,0 2,1 Fischer, 1999, p. 21–57.
- ↑ Lemkin, 2008, p. 99.
- ↑ 4,0 4,1 Fischer, 1999, p. 45.
- ↑ Elsie, 2012, p. 426.
- ↑ Frank, 2010, p. 97.
- ↑ Fischer, 1999, p. 45–46.
- ↑ Lemkin, 2008, p. 102.
- ↑ Bideleux i Jeffries, 2007, p. 31.
Bibliografia[modifica]
- Bideleux, Robert; Jeffries, Ian. The Balkans: A Post-Communist History (en anglès). Londres: Routledge, 2007. ISBN 978-0-203-96911-3.
- Elsie, Robert. A Biographical Dictionary of Albanian History (en anglès). Londres: I.B.Tauris, 2012. ISBN 978-1-78076-431-3.
- Fischer, Bernd Jürgen. Albania at War, 1939–1945 (en anglès). West Lafayette, Indiana: Purdue Research Foundation, 1999. ISBN 1-55753-141-2.
- Frank, Chaim. Petersen, Hans-Christian. Antisemitism in Eastern Europe: History and Present in Comparison (en anglès). Berna, Suïssa: Peter Lang, 2010. ISBN 978-3-631-59828-3.
- Lemkin, Raphael. Axis Rule in Occupied Europe (en anglès). Clark, Nova Jersey: The Lawbook Exchange, 2008. ISBN 978-1-58477-901-8.
